Però sembla que a ningú l'importa gaire què està passant a les escoles, ni què passarà en un futur proper.
Espero i desitjo pel bé dels infants que van creiexent, que aquesta fastigosa nova llei d'educació del postfranquista Wert acabi en un no res, espero i desitjo que aviat se'n vagi tot en orris i hàgim de tornar a començar, perquè sinó, el que passarà amb els vostres fills i filles, els qui els teniu en edat escolar serà una mica patètic. Vaja, un desastre pur i dur. Digueu que ara no va bé? Espereu-vos!
A la meva classe petita, hi ha cua, ja. Tothom té necessitats especials, sembla. Dedicar-se a l'educació especial és justament això, acompanyar en la major inclussió possible els alumnes amb problemes d'aprenentatge. També -evidentment- tractar d'ajudar fent un suport als mestres per abastar la diversitat de necessitats escolars. Però amb les ràtios que tenim, acabaré fent de bomber i apagant focs puntuals, d'allò que abans feien els mestres en hores dites de repàs.
Que algú m'expliqui que redimonis està fotent la consellera i tots els funcionaris que l'envolten al despatx. Ho dic, perquè tenim feina per repartir. Jo he regalat hores lliures meves (amb molt de goig)a fer un parell d' hores d'immersió lingüística, donat que ens van eliminar l'aula d'acollida. I me les he hagut de treure de les que em tocaria dedicar a preparar material i adaptar currículums i tasques concretes de molts cursos i situacions diferents. Vaig a la que salta, i sort en tinc del munt d'anys que porto sent mestra, no sé com se'n sortiria una persona sortida de la facultat. Vaja, sí, ho sé, amb una baixa per atac d'angoixa. I ells, tu, tan amples, passeig cap aquí, roda de premsa cap allà i a viure dels burros que rebem tots els cops.
Per acabar-ho d'adobar, la sacrificada tasca dels tutors de fer una avaluació continuada, en orris. Exàmens finals d'etapes, i a pastar fang tota la feina d'intentar fer aprenentatges significatius. Com abans, estudiar i vomitar. Una bona pluja de vòmits els hauria de caure a tota aquesta colla d'ineptes.
8 comentaris:
veient l'atur que hi ha, la manera en que va l'educació, el poc nivell que tenim i els pocs recursos, crec que quasi seria millor que els nens només tinguessin classes privades a casa sota la tutela d'algun dels bons professionals que estan cercant feina sense èxit. L'aprenentatge seria molt millor i el que ensenya en tindria més ganes.
A mi em fa pena i ràbia, es el futur dels nens i de nosaltres també.
Aferrada!
ben pensat es una bona tàctica, es carreguen l'educació, així tots idiotes per seguir votant els mateixos...
tot està planificat. El sistema no necessita ments crítiques sinó ments tecnificades al servei de l'empresa. En una societat crítica moltes de les coses que passen no passarien.
Continuo pensant que el mal no ve d'ara ,fa anys que anem en retrocés i carregar-se l'educació i la sanitat és un crim que pagarem molt car.
Jo tornaré al temps que es bullien les xeringues per esterilitzar-les...falta ben poc.
un petó i ànims!
I sí tothom necessita educació especial però quan uns pares ho suggerien...ni cas...el problema venia de casa...et sona això?
Continuo pensant que el mal no ve d'ara ,fa anys que anem en retrocés i carregar-se l'educació i la sanitat és un crim que pagarem molt car.
Jo tornaré al temps que es bullien les xeringues per esterilitzar-les...falta ben poc.
un petó i ànims!
I sí tothom necessita educació especial però quan uns pares ho suggerien...ni cas...el problema venia de casa...et sona això?
Tot torna enrera; comparteixo tot el que dius, i tot i així, n'hi ha que són tan rucs, que es mofen, i saps què opinen: Només sabeu queixar-vos, això ho he sentit jo. No s'adonen que perdem qualitat, i que cada vegada fan que els alumnes tinguin menys eines per fer assolir els aprenentatges significatius. Una atrocitat el que fan. Espero i desitjo que se´n vagi en orris, però ben aviat!!!
Seguirem, malgrat tot, seguirem!!!
t'esperem amb candaletes medenques!
Publica un comentari a l'entrada