25 de desembre 2012

Nadala dels pobres

Ai dels qui encara creiem que les paraules boniques
poden servir de consol a qui només pot
pensar en fondre’s amb la boira,
disoldre’s amb el fum,
que no sap com mirar als ulls dels seus,
que només té llàgrimes per posar
a les capses buides de cartró
que tapades amb una manta han fet de tió.

Seure a taula i oblidar
com de trist pot ser viure aquests dies
sense un alè de futur possible
amb la pau que dóna al cor
saber-se lliure
Seure a taula i oblidar
que arriba final de mes, i d’any
i no tens res per donar als teus fills
només el teu forçat somriure
i et diuen, sorneguers o innocents
que sí, de veritat, això és el que val,
res millor que l’amor sincer,
el millor regal.

No veus? Hi ha frases fetes, molt boniques, sí,
potser certes, sí,
però molt cruels si ets a l’altra banda
dels murs de pessebres i neules.

4 comentaris:

Estranger ha dit...

Sé que tens molta raó, Zel. El pessebre, malgrat tot, és la menjadora , l´estable i el nen mig mort de fred. El que va pensar a fer-lo ja ho sabia tot això, i tot es va repetint, desgraciadament.

Però també hi ha coses boniques, malgrat tot - altre cop el malgrat tot, ho sento -.


http://vimeo.com/50294350

L´he vist fa una estona d´un blog que segueixo de fotografia.

I Bon Nadal,

Núria ha dit...

Bon Nadal i molt bones festes, malgrat la crisi i totes les injustícies i penes que ens envolten aquests darrers anys. Malgrat tot, entre tots, si sabem sumar, ens en sortirem. Una abraçada!

cantireta ha dit...

:*

sa lluna ha dit...

Que ens agafin confessats, perquè tots hem pecat. Celebrar festes quan hi ha tanta gent que ho passa malament, és d'una manca de sensibilitat imperdonable.

Aferrades.