27 de febrer 2013

coses que m'emprenyen (super déu)

Avui, -com molts altres dies- he d'anar a pagar coses que no hauria de pagar, però, pels del carrer, la llei sí que val...ara renegaria molt, però no cal pixar fora de test, que me n'aniré del tema que m'al·lucina...

Tu, tot va com una punyetera merda, i un es pregunta, on és la reacció? Però és clar, finalment, m'adono que una gran, immensa majoria de la gent que trobes pel carrer, veus asseguda als bancs o places, als bars, en qualsevol lloc, estan pendents del seu mòbil. T'esperes al metge, fas cua per pagar al super... el mòbil.
I com han de pensar en res més? Tenen el món allà dins i el de fora se'ls en fot. Les cada vegades més nombroses aplicacions, per fer de tot, des del senzill escoltar música fins l'aprendre, el joc i el lleure i la vida social, són dins del mòbil. Prens cafè amb algú a davant teu que mira...el mòbil.
El més collonut del cas és que no és ja una cosa d'adolescents, ni tan sols de jovenets. Surto de l'escola, veig pares i mares que esperen, porten un fill petit a coll  i...el mòbil. O estan amb una colla de coneguts, i tots van llucant el mòbil. 
Evidentment, castigaran els seus fills, si toca, sense la play. Però, qui els castiga a ells sense el mòbil? 
No necessiten pensar, no veuen? No saben què hi ha més enllà del feisbuc, del twiter o del que sigui? I cada dia pendents de les noves aplicacions que permeten fer de tot, sembla. De tot, sí, menys trencar amb tanta injustícia de veritat. 
Em temo que molts no se n'adonen, perquè ja tenen el super déu, el mòbil.

2 comentaris:

pons007 ha dit...

Què t'ha fet el mòbil? Pobret no et fiquis amb ell...
Si a tu t'agrada més el telegraf, fes, fes cap problema.

joan gasull ha dit...

a molts els agrada perquè vibra... :-) però tens tota la raó hi ha molta gent que es passa, sempre em pregunto si aquesta gent tant enganxada poden fotre un clau en tranquilitat sense estar pendents del mòbil.