Jo, que vaig sempre de protestaire, però sempre amb un lliri a la mà (juro que encara que sembli increïble és cert), vaig fer l'altre dia en un claustre -no en veu alta, en petit comitè- un comentari sobre què trobava jo a faltar en la feina que duu a terme el nou equip directiu. Lleig, ja ho sé, dir-ho així. Però és el meu espai i el meu temps lliure, i a veure si també em fotran la llibertat de pensament.
Recordeu que fa tres anys que vaig deixar el càrrec de cap d'estudis. Evidentment, no seré cínica ni mentidera. Confesso que m'han decebut. Molt. I no pas aquest curs, ja d'abans. Confesso que, encara que sembli autobombo, crec que abans hi havia un altre clima. Crec que hi havia una manera de fer més participativa, malgrat que sempre tens gent a l'altra banda com és just i de bon entendre.
Així, que jo, burra de mi, que explico coses que jo penso honestament que s'han de fer amb urgència... reordenacions, incorporacions de maneres diferents i més entusiastes de treballar per sortir de l'espiral de la tristor que planeja, del conformisme, del desmenjament...i de la individualitat. Cada vegada més tothom va a la seva. I no només on jo treballo, és clar.
I va, i una amiga i companya d'etapa, del grupet amb qui parlava, m'engalta,
-Serà possible que no n'aprenguis mai? Si amb tot el que has treballat segons la teva consciència, has acabat sense ser ningú, font de crítica, sense cap tutoria i al "xiringuito" de la classe petita, compte ara que se't torni acudir obrir la boca. Et foten a vigilar les calderes o a escombrar els patis!
I és que per segons qui, L'EE és poc més que res.Si no hi fos, ni se n'adonarien.
Així anem, i en tot és igual. Funciona l'amiguisme, el piloteig i el laisser faire, laisser passer...
Imagineu si hi haguessin sobres pel mig...
Em sembla que em dedicaré a una altra cosa. LLàstima, la feina m'agradava, m'agradava molt. M'agrada, però no com la veig fer.
6 comentaris:
i n'estàs ben segura que no hi han sobres? Ara per ara ja no em refio de res.
Crec que el problema és dels de dalt, però també dels de baix, en certa manera i a escala petita es reprodueixen els mateixos vicis que critiquem als politicots a la feina (empresa, escola, hospital, botigueta, sindicatet), a la comunitat de veïns, al centre excursionista i a la parròquia. I el pitjor és que amb els de dalt s'hi pot fer poca cosa en directe però des de baix es podria fer molta cosa millor.
Per cert, en aquests ambients educatius no hi ha 'els sobres', tan sols 'les sobres'.
No saps com t'entenc... Jo també vaig deixar el càrrec de cap d'estudis fa precisament 3 anys i em sap greu perquè havíem fet molt bona feina i sembla que l'equip directiu actual per "trencar" i marcar diferència hagi decidit "destruir" coses que funcionaven molt bé. Em sap greu per tota la feina de "paperassa" que havíem inicat que ha quedat en res i que era la base per crear una bona línia, però em sap més greu pel que s'ha perdut a nivell humà. En els últims 3 anys la gent ha decidit començar a marxar de l'escola (bé en comissions o en concursos) ens hem quedat 4 d'abans i fa molt pena. Una de les grans pèrdues de l'escola és la mestra d'educació especial i de la USEE, han marxat fartes de ser ignorades i tractades com si la seva feina fos prescindible. I mira que és difícil trobar bones mestres d'EE! Aquesta any que estic de "mama" miro de no pensar-hi gaire, però només de pensar en el què m'espera el setembre em poso negra!!
(Per cert, jo de tu vigilaria, perquè mai saps a qui poden arribar les teves paraules)
L'altra nit escoltava una entrevista al Vidal Quadras a Rac1. L'home serà el que voldràs, però em va agradar la seva manera de raonar. A preguntes sobre els escàndols polítics actuals que afecten el seu partit, ell explicava que abans la política era una altra cosa. Que en formaven part persones que creien en la seva feina (va citar el Pujol, l'Obiols o el Ribó) i que ara eren tots una colla de trepes, d'egocèntrics i de persones mal formades.
Ens estem tornant tots en una colla d'egoistes mediocres. Potser per això m'ha agradat el teu post.
Reina, sembles nova!
no saps com t'entenc!!!!!! (o si que ho saps?)
des del meu mar, amb el lliri, ja una mica pansit...
Merda! t'he entrat amb ARC... grrrrrrrr (semblo nova)
sóc jooooooooo
Montse (encara que surti ARC)
Publica un comentari a l'entrada