06 d’abril 2013

escarnir

La meva condició de dona, -i també el darrer gest d'autoestima de la poca que em queda-, em fa sentir irada davant d'aquestres tres desgraciades que manen, -o ho sembla- i organitzen un país- o tres-
Amb somriures que són màscares -que vés tu a saber què pensen- pretenen alliçonar. El seu cap, ja és l'hòstia, amagat darrere la pantalla, no permet ni que se'l pregunti. Som en un estat d'excepció, i fins i tot Portugal, tan menyspreat, mostra més sentit democràtic que les espanyes.

Diu que la Soraya ha sigut víctima de l'"escratxe". Ja tardaven. A casa de tots hauríem d'anar, si no fos que som privilegiats i encara tenim feina. 
Però ai! Ells, del fet aquest de ser assenyalats en diuen terrorisme, o calla, no volia dir això, en diuen practicar violència, escarni, assetjament, coacció, violació de la intimitat familiar... i ens amenacen amb la policia. I opinem, o i tant que sí, alguns opinen que no s'ha de fer. A veure a qui recorreran quan a ells els toqui viure un veritable atac legal i policial -sembla- i es trobin així...



5 comentaris:

Elfreelang ha dit...

que t'he de dir? que tens tota la raó.....
bon cap de setmana!

Oliva ha dit...

POBRIQUES¡¡¡¡TAN PIJAS ELLAS,TAN MAL VESTIDES,TAN BEN PAGADAS.....AIXO ACABARA MALAMENT¡¡¡¡¡

Garbí24 ha dit...

l'escratxe es poc per elles.....les veig i em puja la temperatura. Però no em posen calent

Anna ha dit...

Ja tens rao, ja s'ha de tenir nassos (per dir-ho fi) per queixar-se a sobre... "pobretes"....
Bon cap de setmana!

Joana ha dit...

ës un trist exemple que NO ens representa, és impossible que aquestes dones ho facin...