escarnir

La meva condició de dona, -i també el darrer gest d'autoestima de la poca que em queda-, em fa sentir irada davant d'aquestres tres desgraciades que manen, -o ho sembla- i organitzen un país- o tres-

Amb somriures que són màscares -que vés tu a saber què pensen- pretenen alliçonar. El seu cap, ja és l'hòstia, amagat darrere la pantalla, no permet ni que se'l pregunti. Som en un estat d'excepció, i fins i tot Portugal, tan menyspreat, mostra més sentit democràtic que les espanyes.

Diu que la Soraya ha sigut víctima de l'"escratxe". Ja tardaven. A casa de tots hauríem d'anar, si no fos que som privilegiats i encara tenim feina. 

Però ai! Ells, del fet aquest de ser assenyalats en diuen terrorisme, o calla, no volia dir això, en diuen practicar violència, escarni, assetjament, coacció, violació de la intimitat familiar... i ens amenacen amb la policia. I opinem, o i tant que sí, alguns opinen que no s'ha de fer. A veure a qui recorreran quan a ells els toqui viure un veritable atac legal i policial -sembla- i es trobin així...