Amb les presses, m'havia oblidat de citar quelcom molt important: més de 200 blogs dediquen avui el seu homenatge a Joan Brossa. D'ell en podeu trobar informació arreu. A mi, el que m'agrada, és el seu tarannà trencador, obertament i clarament d'esquerra, i dient en poemes de pell dura, el seu compromís amb els oprimits, els silenciats, els morts en aquest país que encara viu en una postdictadura. Si cliqueu al costat, anireu al blog col.lectiu i trobareu obra Brossiana.
"LA GENT NO S'ADONA DEL PODER QUE TÉ..."
La gent no s'adona del poder que té:
amb una vaga general d'una setmana
n'hi hauria prou per a ensorrar l'economia,
paralitzar l'Estat i demostrar que
les lleis que imposen no són necessàries.
Joan Brossa
" RESPOSTA"
La gent no s'adona del poder que té
quedant-nos tots a casa les properes eleccions
n'hi hauria prou per ensorrar la política establerta,
paralitzar l'Estat i demostrar que
les seves mentides, com ous podrits, els han esclatat a la cara.
quedant-nos tots a casa les properes eleccions
n'hi hauria prou per ensorrar la política establerta,
paralitzar l'Estat i demostrar que
les seves mentides, com ous podrits, els han esclatat a la cara.
zel, ara mateix.
23 comentaris:
Geniales las imagenes!
Feliz anio nuevo,
Lena
Tengo muchas dudas ¿y si pretendiendo hundir al Estado,hundimos a los trabajadores?
Siempre son ellos los que acaban sufriendo las consecuencias¿No sería mejor votarles cada dos años?
Soy una sencilla ama de casa,maestra jubilada y con millones de dudas.Un abrazo.
divina, bona entrada d'any !!
marxo cap a Sevilla fins la tornada, petons
Com a homenatge està molt bé, però no puc estar d'acord amb tu en la darrera part. Mai el 100% de la gent es quedaria a casa i no votaria. Ens hi quedaríem nosaltres, però per exemple, els votants del PP hi anirien igual, que aquests mai fallen. Podem castigar-los tant com vulguis, però mai quedar-nos a casa, s'ha d'exercir aquest dret a decidir, un que tenim!
Molt bons
Dona, no esperava menys de tu i has seguit fidel al teu blog com demanava l'equip de l'Abloccedari.
Sento discrepar en el meu primer comentari al teu blog, però coincideixo amb en Xexu que és una quimera que tothom es quedi a casa. Si els humans ni tan sols som capaços de posar-nos tots d'acord en una reunió d'escala de veïns...
En una entrevista en Joan Brossa va explicar la anècdota de una vegada que va anar a renovar-se el DNI i li varen preguntar per la professió, ell va contestar POETA, el funcionari que no ho va entendre gaire be li va replicar: paleta?, llavors ell va contestar, si paleta.
Personalment, la poesia d'en Brossa la trobo una presa de pel i un insult als extraordinaris poetes que al llarg dels anys han existit i existeixen. Pot ser en Joan Brossa hagués sigut un gran paleta en lloc d'un mal poeta, si és que se'l pot qualificar de poeta, que per mi no en és.
Pel que fa al comentari,crec que no és un comentari inteligent i que de les utopies no es viu, els grans perjudicats en serien al final els mateixos de sempre.
Gràcies pels comentaris, amics!
La "resposta" ve incitada pel petit poema de Brossa, que no necessàriament un poema ha de dir el que és possible, ni tan sols abastable...
Ja sé que mai ens posaríem d'acord, però això té la mateixa arrel que el demanar la pau al món, també és una quimera, no per això deixem de dir-ho...
Jo jugo amb la idea absolutament impossible, d'imaginar les cares i la trencadissa en una situació imàginària...dia d'urnes, ningú a votar, penso amb una possibilitat entre milions, però em vull imaginar les cares, les notícies i els diaris...
Disculpeu, ja veieu, és només un somni!!!!
Nina, ja se que el meu comentari no si diu, però es que fa moooooooooolt que no comento i be, estic falta d'inspiració.
Nomes volia dir-t'he que jo també t'enyoro i que tinc unes ganes boges de tornar a estar al 100% per poder publicar de nou, si més no aquest matí que estic soleta l'estic dedicant a comentar els vostres blocs, ei i això ja es molt :-P
Bones festes cuca guapa, ens veiem l'any que ve!!!!!
Genial Zel!
Homenatge amb força, molta força...com sempre. M'ha agradat molt!
Estic d'acord amb tú, què passaria si a les pròximes el·leccions ens quedessim tots a casa ? Aquesta reflexió ja la va fer en Jose Saramago en "Assig sobre la Lucidesa" que et recomano si no l'has llegit. Això abans d'aquest t'has de llegir "Assaig sobre la ceguera" del mateix autor ja que estan una mica lligats.
Gràcies per l'energia, per la força que desprens, Zel!
Molt bones les idees dels montatges de les fotos.
Un merescut homenatge a un gran artista.
Pero los sueños están vivos, y a veces hasta se cumplen! Se puede seguir soñando... o no?
Un petó bé gros!
Sóc un "brossignorant" absolut, però la teva descripció de la seva obra i les imatges que has penjat al post, t'ho dic de debò, m'han semblat molt interessants. Investigaré una mica...
hola Zel Jo tambien estic al teu costat I l'altra mitjana Espanya que faria.?
Gràcies i bon any
Un petó.
Se agradece la presentación en letras e imágenes. No conocía nada de Brossa... pero cuando tú eliges a alguien, desde luego, es por algo.
Un petó, Zel. Feliç any nou!
Hola Zel.
"T'he "copiat" aquesta part del teu escrit, A mi, el que m'agrada, és el seu tarannà trencador, obertament i clarament d'esquerra, i dient en poemes de pell dura, el seu compromís amb els oprimits, els silenciats, els morts en aquest país que encara viu en una postdictadura"
És molt bo Roser. Si no ho creus convenient ho trec de seguida. M'hagués agradat citar el teu nom, però no sense permís teu.
Bon Any.
Un petó.
Doncs,... crec que dir que un és bo quan és bo, és lloable.Almenys sento un ratolinet que em diu, com que és diferent del que molts voldrien que diguessim sempre, AMEN, algú pot expressar opinió diferent. Va viure i va fer i va fer pensar, que és una cosa que tenim en desús.Quan un té gana pensa com fer-se-la passar, ja fa quelcom... per a ell. Pensem en els alttres?...Anton. Jo humilment em sumo al homenatge.
Qui més sàpiga que més digui.
M'encanten les reflexions del final i trobo que les imatges que has publicat són genials.
Un petó dels grans, maquíssima.
Tot un artista si filla sí...
El poder que tenim i que proclamava Brossa s'esvaiex rera les vanitats i és una llàstima...
Hi ha una Ventana de l'Eduardo Galeano que t'escau d'allò més:
Ventana sobre la utopía
Ella está en el horizonte -dice Fernando Birri-. Me acerco dos pasos, ella se aleja dos pasos. Camino diez pasos y el horizonte se corre diez pasos más allá. Por mucho que yo camine, nunca la alcanzaré. ¿Para que sirve la utopía? Para eso sirve: para caminar.
Hem de caminar, sempre!!
Bon día Zel.
En nom de MªIsabel [http://gavina-mariaisabel.blogspot.com/] , gràcies a tots , i felicitats per haver estat tots vosaltres publicats en: http://www.3cat24.cat/blogs
També et dono les gràcies per la teva contestació.
Bon Any.
Un petó.
Mariaisabel ha dit...
Josep, Joan Brossa era amic del meu pare. Els dos eren del mes de gener de 1919 (el meu pare del día 27).
Estuvieron juntos en la Guerra Civil Española y juntos los hirieron. Luego campo de concentración.
En los últimos años de su vida se reunían muchas veces a comer con otros compañeros y esa foto que has puesto....pues su casa era así, llena de papeles y periódicos por el suelo.
Se lo contaré a mi padre que le has dedicado esta entrada.
Una abraçada
dimecres, 31 / desembre / 2008 01:15:00 CET
Zel, si algú podia relacionar Brossa amb la denúncia i corrupteles delpoder havies de ser tu.
Un personatge incòmode per a qualsevol govern, però imprescindible per a tota cultura.
No podies expressar millor la fidelitat a l'estil de cada blog que demanàvem els organitzadors de l'Abloccedari.
Gràcies per participar!!
Publica un comentari a l'entrada