2008-post1-no m'agrada ni començar ni acabar res

Tot avui, igual que ahir, que vaig fent la viu-viu i, de sota mà, de barrufeta rondinaire (rondinaire no té femení).

Estic decidida a iniciar un any amb menys concessions, amb més dir el que em sembli, amb menys tolerància cap a segons què i segons qui.

Sóc una catalana emprenyada, i què, més val dir-ho tard que mai. Però no sóc una catalana emprenyada a l'estil de qui s'apunta a qualsevol mani amb qualsevulla excusa (apala aquí). No. Sóc de la mena que ja n'hi ha prou de tot i que ja n'hi ha prou de qui paga mana, de conformisme i de dir el que volen sentir.

Volia començar l'any fent una mena de "balanç de l'any que acaba", però no m'agrada que s'acabi i es comenci res pel fet que una cosa així d'artificial com el calendari m'ho mani.

Avui és l'endemà d'ahir i demà serà l'endemà d'avui, i no tinc cap cosa especial al cap, què passa... Llegeixo els diaris, i tot és més del mateix, morts i més morts, i ja podem anar demanant pau i escrivint coses maques, que només formen part del nostre imaginari col.lectiu.

Sí que he fet una cosa especial per acabar l'any, he passat, em sembla, per gairebé tots els blogs que tinc al costat i a d'altres que he descobert a desitjar "molt bon tot" i he constatat que la meravella del comptador de visites d' "avui han passat per ara mateix..." s'engreixava cosa de no dir. Estranya en dates com aquestes, que tothom està qui més qui menys posat en saraus particulars o col.lectius.

LLavors he descobert l'engany, és que el comptador compta també les pàgines que tu mateix visites. Molt bé, m'és ben igual, el que compta de debó són les paraules que algú et deixa escrites, i això és més o menys com sempre.

Doncs res, que voltant, he trobat aquest video (semblo la Lloll) i us el deixo, que molts segur ja heu vist, però mira, m'ha fet gràcia. Apa, demà serà un altre dia.

CorCatalà (o alguna cosa semblant)