01 de gener 2008

2008-post1-no m'agrada ni començar ni acabar res

Tot avui, igual que ahir, que vaig fent la viu-viu i, de sota mà, de barrufeta rondinaire (rondinaire no té femení).
Estic decidida a iniciar un any amb menys concessions, amb més dir el que em sembli, amb menys tolerància cap a segons què i segons qui.
Sóc una catalana emprenyada, i què, més val dir-ho tard que mai. Però no sóc una catalana emprenyada a l'estil de qui s'apunta a qualsevol mani amb qualsevulla excusa (apala aquí). No. Sóc de la mena que ja n'hi ha prou de tot i que ja n'hi ha prou de qui paga mana, de conformisme i de dir el que volen sentir.

Volia començar l'any fent una mena de "balanç de l'any que acaba", però no m'agrada que s'acabi i es comenci res pel fet que una cosa així d'artificial com el calendari m'ho mani.
Avui és l'endemà d'ahir i demà serà l'endemà d'avui, i no tinc cap cosa especial al cap, què passa... Llegeixo els diaris, i tot és més del mateix, morts i més morts, i ja podem anar demanant pau i escrivint coses maques, que només formen part del nostre imaginari col.lectiu.
Sí que he fet una cosa especial per acabar l'any, he passat, em sembla, per gairebé tots els blogs que tinc al costat i a d'altres que he descobert a desitjar "molt bon tot" i he constatat que la meravella del comptador de visites d' "avui han passat per ara mateix..." s'engreixava cosa de no dir. Estranya en dates com aquestes, que tothom està qui més qui menys posat en saraus particulars o col.lectius.
LLavors he descobert l'engany, és que el comptador compta també les pàgines que tu mateix visites. Molt bé, m'és ben igual, el que compta de debó són les paraules que algú et deixa escrites, i això és més o menys com sempre.
Doncs res, que voltant, he trobat aquest video (semblo la Lloll) i us el deixo, que molts segur ja heu vist, però mira, m'ha fet gràcia. Apa, demà serà un altre dia.
CorCatalà (o alguna cosa semblant)

14 comentaris:

Isabel ha dit...

Y bueno,no he podido entender tus palabras pero igual te deseo un año de metas y logros,amiga.
A ver si puedes solucionar el traductor,me da rabia no comprender lo que escribes.
Por otra parte, quiero pensar que los días son como la energía,ni se crean ni se destruyen sino que se transforman,o mejor,los transformamos nosotros...Buen año,mejores días para ti. :-)
Un beso.

Jordi Casanovas ha dit...

Una de les visites bones, i que et pots comptar. Que l'any nou no ens doni gaires raons per emprenyar-nos.

dimoniet1960 ha dit...

Molt bo el video (no l'havia vist encara) i ben certs també els teus comentaris-reflexions.

Com a mínim una cosa la podem tenir ben clara.. caldrà seguir lluitant i mostrant sempre que calgui i qui calgui que estem emprenyats i perquè ho estem.

Salut!

barbollaire ha dit...

Roser nina... jo sols voldria deixar-te un cabasset de petons dolços i una bosseta amb abraçades sinceres i tendres, per aquest canvi de dia...

suposo entens què, d'un barbollaire, tampoc es pot esperar gaire cosa més...

i sobretot, sobretot, el meu agraïment pels colors, sentiments i tendresa que sempre deixes a casa...

nina, t'estimo...

;¬)********************

Puji ha dit...

Doncs encara que no comenci ni acabi res, que passis un bon any. Un petonàs!

Striper ha dit...

Jo també estic molt emprenyat a qui li començem a tirar tomacas i ous.O potser aigua salada del llobregat.

Llum ha dit...

M'ha agradat molt el vídeo, no l'havia vist.

Visca els catalans emprenyats. Però no els de les manis, sinó els que diuen les coses pel seu nom!

Bon any, encara que només sigui el demà passat de l'últim dia del 2007!

Té la mà Maria - Reus ha dit...

Roser apunta un altra visitant, aquest any entrerem sovint, com ens agrada la teva rebeldia, em d'encomenar-la a la gent jove, "bueno" la canalla ja m'entens

petons rodons

rosa ha dit...

hola bonica les teves paraules m'han arribat al cor...gràcies catalana emprenyada
que jo també en sóc de catalana emprenyada i no només per ser catalana.
el video m'agradat Lloll

Jo Mateixa ha dit...

Bonicaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa, al vespre i des de casa em miro el video que segur que aqui agafaria una empenyada i que collons, jo també soc una catalana emprenyada, però a la feina he de disimular :-P

Aixxxxxxxxxxxxx, aixi m'agrada, que segueixis lluitant per tot i amb ganes, amb forces, guapa!!!!!

elur ha dit...

... entro de puntetes... amb una barreja de timidesa i respecte, he vingut alguna vegada a casa teva, però no havia gosat "deixar-me veure"...

L'única cosa que canvia és el calendari, al vell se li han gastat tots els dies i n'hem d'obrir un de nou, la resta continua igual, amb l'esperança i la il·lusió intentant no abaixar mai el cap.

Espero que aquest calendari nou, amb tants dies per gastar acabi ple de colors i bons records, amb esperances i il·lusions compartides i aconseguides.

Un petonàs, maca.
Gràcies per tot :*)

Josep Maria Yago ha dit...

Sort per assolir el que et proposes pels dies posteriors a abans d'ahir ;-) Però, sobretot, no et quadriculis, la vida no vol saber-ne res de coses massa quadriculades. Una abraçada.

Oscar Ramírez ha dit...

Molt bo el video, si senyor, molt bo.

DOLORS ha dit...

Roser, estimada, he estat una mica desconectada aquests dies per manca material de tècnica internet, però ara que torno a la normalitat no vull deixar d'escriure't unes ratlles on a més de desitjar-te un molt bon any, dir-te que hem de quedar un dia d'aquests per fer la nostra xerrada,expressar-te la meva solidaritat en fer de l'any, l'any d'emprenyada, de saber dir no, quan és no, malgrat qui hi hagi a davant i de no callar mai (de fet ja ho fas força,oi)petonets i molt bon 2008