deixo aquí el meu sentir dels darrers dies, sense pensar en cap resposta, que no n'hi ha...
el pitjor de fer-se gran, és veure i viure com les persones estimades que t'envolten van vivint situacions de malaltia, de pèrdues familiars inconsolables, de tristeses que no tenen explicació...
el pitjor de fer-se gran és adonar-te que no tens gaire res més a viure que més tristeses, i el goig és poder ser encara el suport mentre el cos aguanti...
9 comentaris:
Això no és fer-se gran, xiqueta... això és estar deprimit (i el comentari no va gens ni mica en broma, al contrari, va amb tot el respecte del món)
Per què penses que no tens gaire res més a viure que tristeses?
Imagina't d'aquí uns anys... t'han deixat encarregada de cuidar un net petitó mentre els seus pares sortien al cinema... i tu, encantada de fer-ho... us poseu a la cuina i pasteu uns bunyols... la veritat és que ho empastifeu tot bastant, però rieu moltíssim...
Però no cal que vagis tan lluny... imagina't aquest estiu, prenent el sol a la platja de l'Escala, rellegint un llibre que vas llegir fa anys i que et va agradar molt...
I anar acostant-nos al futur, a seixanta minuts per hora, com sempre.
He vist que hi ha lluçes per sopar, demà ja veurem....
"I el goig de ser sempre el suport"
Veus??
Aquest hivern ha estat molt cru i llarg, qui ens diu que aquesta primavera no ens portarà fantàstics instants??
Aferradetes!
La tristesa hi és en totes les etapes de la vida, però és cert que quan et vas fent gran hi ha una tristesa molt grossa que és la pèrdua de gent estimada... Tot i això hem d'intentar mirar allò positiu.... i mira que costa!!! però ho aconseguirem! Ptonets!
si es pot fer amb salut es tota una experiència, encara que haguem de passar penúries.
No oblidis mai l'altra cara de la moneda: la de les alegries i la felicitat. Fugaces també, com les tristeses. I també fins que el cos aguanti...
i a mi que em fa més por la decrepitud?
és primavera i la vida reneix i les flors floreixen i els dies s'omplen de llum i jo no vull pensar en més tristeses.
Ei, que la majoria dels que escrivim blogs som uns madurets atractius i amb moltes coses per viure i per explicar-nos. Estem a una tercera part de la peli, quan encara s'ha de resoldre tot :-) Una abraçada.
...LO PITJOR ESTIMADA,ES PERDRE ELS QUE,PER EDAT,TINDRIAN QUE RESTAR AL NOSTRE COSTAT......
Publica un comentari a l'entrada