No falla. A mi no em fallen mai. Vaig fer moltes proves abans de trobar la manera que em quedessin com de restaurant fi! Ara èxit assegurat!
Barreja a parts iguals de farina normal i aquella de blat de moro expressa per peix.
Pasto espesset amb aigua de VICHY CATALÀ, compte!
Un pessic de sal i una clara d'ou, només la clara.
Els calamars els he netejat, tallat i deixat macerar amb un xic de sal i el suc d'una llimona, durant com a mínim una hora, millor dues. Els escorro, els embolico amb un drap de cuina fins que quedin ben secs, per allò que no esquitxin quan els fregeixo. Com que m'interessa que la pasta s'enganxi bé, la deixo espesseta i hi posso els calamars, tot en un plat.
Oli d'oliva ben calent i apa, a coure, no massa que no es cremin. Podeu veure que la cuina no està gens esquitxada! Cruixents, i saborosos, a casa, els meus se'ls esperen amb candeletes!
Bon profit!
6 comentaris:
Ummm...quina pinta tenen!!
Gràcies pels truquets, ja ho provaré!! :)
Bessets i bon profit!!
mmmm, per llepar-se els dits!!!
m'has fet venir ganes de demanar-li a la mare que en faci....
No vaig arribar al berenar d'ahir però ningú ha dit que no es pugui fer un pica-pica després d'esmorzar, no?. :-DD
M'apunto la recepta! Jo la farina la faig amb cervesa.
Impressionant! Els calamars a la romana és un dels plats que més m'agraden, provarem aquesta recepta.
Bon dia Zel :)
Segur que al final no et quedarà ni un, estan de conya!
I ja veus, estàs regalant la recepta.
Però el mànec de la paella, ai, ai! "que podemos tomar daño", Zel.
Publica un comentari a l'entrada