hi ha morts que no compten

No em dóna la gana de posar una foto dramàtica.

Quasi inmunes gràcies a les televisions, ja hem perdut la sensibilitat veient tants massacrats, i malgrat tot, ens envaeix una sensació de malestar que no sabem com canalitzar.

Com és que aquí no intervé ningú? 

Quina mena d'hipocresia fa que hi hagi morts que no compten per a ningú?

Quan algun infant de la nostra podrida Europa és segrestat, o maltractat, mouríem cel i terra per poder aclarir què passa. S'omplen els carrers de morts i saben com, amb què i qui i silencis còmplices.

Aquest podrit estat central que tenim segueix fabricant i venent armament, igual que tots els grossos, saben que va a matar, i en canvi, posen el crit al cel quan, per exemple, la xupinera de les festes de no sé on ha sigut en una llista abertzale.

País d'hipòcrites, col·laboradors en deixar que tothom segueixi matant i morint, sigui de guerra, de fam, o de manca de recursos.