Llegeixo els diaris. Em sembla que tinc el cervell entumit de tant llegir el mateix, i de veure tanta cara somrient en una "pandilla" de lladres i mentiders.
Ibèria està podrida. Quasi sencera. No se'n salven ni aquí, no, estimats catalans, ni aquí.
I llavors m'ha vingut al cap aquesta imatge. Som en un carnaval etern de màscares de democràcia (el pitjor invent pels qui creiem en la llibertat)... Perquè la majoria no té sempre la raó. Perquè els corruptes de sempre, ja hereus dels avis i pares posats en elits d'acaparament de poders globals van fer la seva carrera a base de vendre i vendre's al millors fiador.
És un retruny de plors ofegats de nit, i de vestits de mudar, corbates i cares sense arrugues o les justes i boniques que es van perpetuant en un cercle cada cop més tancat, endogàmic i pervers a les portades i a les notícies. Ells riuen i xerren i el seu treball és fer anar el mòbil...
Les raons? nosaltres, els serfs, hem d'abaixar el cap, estem tancats en un cercle de por d'acabar de perdre el poc que ens queda per mig dignament viure, molts ja no poden. I ells?
Ells, els grans estafadors. N'hi ha prou amb dir, -jo no ho sabia- juro que tot és legal- la meva honorabilitat està per damunt de tota sospita- I tothom calla, ens anem refredant i tornem al llit a mossegar-nos els punys de pura ràbia.
Alguns, molts, massa, ja no tenen ni lloc on reposar el cap.
1 comentari:
quin canvi tant gran que hauria de fer el món, llàstima que sense una revolució molt gran no serà possible i potser això encara ens farà més mal. Pobres sempre, els del graó de baix.
La ràbia que se'ns riguin a la cara és un dels efectes més negatius que fa que cremem cada dia una mica més per dins. Fins quan aguantarem?
Publica un comentari a l'entrada