M'emporto a la platja
l'estel de paper
i així tot el dia jugant
ho passem molt bé.
Ell mou la cua mentre cel enllà es va perdent
Ell mou la cua
perquè quan va amunt està content!
Jo tinc l'anhel de poder volar ben enlaire
Jo tinc l'anhel de poder volar com l’estel.
Resumint. Un esborrany del petit projecte de benvinguda!
Hauria de ser un gran estel (dos, de fet), per penjar al sostre de la classe.
La simbologia, que la cançó insinua, l'aniríem explicant als infants bo i cantant, és clar (ja puc preparar la veu)
La creu que aguanta l'estel, que de fet és el suport i la guia que el manté, seria una mica com el paper que farem nosaltres, juntament amb ells, que ens enfortiran, no ens podem trencar!
La tela o paper i els dibuixos o els motius hauran de ser ben significatius, i que serveixin per identificar un xic la colla que volem ser.
A la cua, el fil que balla i s'entortilliga, en principi no tindria cap llacet, aniríem penjant-los, a mesura que anéssim aconseguint fites boniques, un nou amic, un bon gest de companyonia, un ajut important a algú...
Agareixo i agrairé idees i propostes, va! És que no se m'acut gaire res i l'he de començar aviat! I com que tant li fa que voli com que no... Els qui han de volar són ells!
4 comentaris:
Una iniciativa ben maca i no sé que afegir-hi més a la teva idea dels estels que em sembla que ja tens ben clara i és ben xula.
Pel que fa als dibuixos, ara no tinc present quina edat tenen els teus alumnes i si ja coneixen les lletres. Si fos que sí, potser un abecedari dibuixat seria una possibilitat, cada lletra representaria cada nen (l'inicial del seu nom) i l'abecedari complet representaria el grup.
És el primer que m'ha vingut al cap, hi aniré pensant.
Gràcies Mac! Uix, els nens que tindré, si tot va bé, començaran cicle inicial, pobrets. L'edat de la descoberta de tot un món!
Això de les lletres que diu en MAC està molt bé... i si hi ha nens o nenes que comparteixen lletra (Maria, Marc, Marta) doncs hi hauria 3 M però de diferent color: El color que més els agradi a ells... si els agrada el mateix -perquè això passa hehe- (el blau) doncs una podria ser tota blava, i l'altre a topets blaus.
De fet, posar-los d'acord en això també podria ser una bona activitat :-))
La idea de posar els llacets a la cua quan s'aconsegueixen fites boniques em sembla genial! ;-))
i si cadascú hi estampa una part del seu cos després de xopar-la amb pintura? la boca, el nas, una maneta, un peu, una orella, el cul, un genoll, un colze... amb colors diferents... l'estel portaria un record de cadascú, quedaria ben acolorit en un cos volador fet entre tots, xalaríeu amb la pintura (encara portaran poca roba, a principis de setembre), i podríeu aprendre bé el coneixement del cos.
primer he pensat que volies fer una mena d'estel-ada i que "la simbologia que la cançó insinua" tenia un rerefons "de país", però ara em sembla que no és això el que proposes sinó un vol molt més ampli, més enllà de les banderes.
no sé si he entès bé el paper de "la creu". sou els mestres?? me sona a allò de "quina creu!"...
també podria ser "la fusta que tenen", que podem trobar en tantes coses, que no té ales però poden fer volar.
una abraçada, zel. te veig amb ganes de començar. me n'alegro :)
Publica un comentari a l'entrada