Relats Conjunts. Raïms i meló.

-Segur que era aquí on havíem de venir si volíem menjar fruita?

-Sí, això em va dir el senyor Joan!

-El senyor Joan? Aquell home tan aaaaaaaaaalt i grooooooos que té la carnisseria?

-Sí, ja t’ho he explicat moltes vegades... Ens va convidar a venir a menjar d'amagat dels altres vailets.

-És que em fa una mica de por aquest racó tan fosc...

-Vaja, tu sempre amb les teves manies.Diu que només ens pot convidar de dos en dos, que per tants no té prou fruita. Que de mica en mica ens en donarà a tots! M’ho va dir ben clar, després de mirar-me de dalt a baix. I em va fer una manyaga i tot!

-Això és el que em fa por, veus? La mare diu que no ens hem d’acostar a ningú que no sigui molt molt molt conegut. I aquell home em mira d’una manera estranya, em fa venir pell de gallina...I quan li veig aquelles manasses... I a més, si  el pare també diu que tothom va escàs de carn, que no hi ha gaire bestiar que arribi a engreixar-se de la misèria que passem!

-I que n’ets de babau! Ell, és carnisser! I els carnissers sempre tenen carn, no? Va, menja i calla.

-Nois...noieeets...on sou bufons? Ja us heu acabat el raïm i el meló? Au va, veniu, sense por... Nois? Vinga, que encara tenim feina...