He tocat la teva pell fina
nina,
mentre dormies plàcidament i serena, bufona...
Si fos permès, criatura,
et prendria
només pel goig de sentir l'olor
i el tacte dolç de la teva carona.
(coses que passen quan mires un infant adormit al teu sofà i recordes els teus, ai, de fa tants anys)
5 comentaris:
I aquest no era teu igualment? O era prestat? Potser tindràs l'oportunitat de tornar-ho a experimentar, no?
No era meva, Xexu, era prestada i em va tenir embadalida dues hores...
i aquella olor tant característica.....
Oooh! Quina dolçor! La pell fina i aquella olor tan bona que fan...
Has vingut a mi sense saber-ho,
has obert els ulls
fermament agafada
al pit lluent,
xuclant un aliment calent.
en acabar després
del rot alliberador,
m'has vist bocabadat
i has somrís.
Una glopada,
una neteja,
jugar amb els dits cargolats,
t'he agafat.
Assegut al sofà,
gronxo lleument el cos
en un dolç vaivé,
com ones bressolant
la platja en sa horabaixa.
Mentre,
la mare a la vora
amb veu molt dolça,
et canta,
la cançó que t'encanta
per deixar
caure les parpelles
i tancar les finestres
del verd mar
que s'endormisquen.
La felicitat.
Sentir el ritme
del so del seu respirar,
pujant i baixant,
com en un suau vals
fent parella
del meu moviment vital.
Càlida.
Quieta.
Dormida.
Neta.
Dormint la mare i la nena.
Publica un comentari a l'entrada