on vas

Tanta ràbia i odi, tanta mesquinesa, tanta sang… On vas, fent servir les mans per ferir, per matar, per cremar, per abofetejar una criatura que et mirava desitjant amor… On vas, fent servir el cap per planejar allò que només a tu t’és útil, als teus mesquins desitjos, per imaginar què faràs demà per ser creïble, per fotre al veí, per enganyar el company, per ensorrar qui ha gosat plantar-te cara, per fer-te una façana d’home respectable… On vas fent servir la boca per difamar, insultar, mentir, enganyar… On vas, tot tu, aixecant barreres, trencant les esperances, creant solituds, tancant els ulls a la misèria, arraconant aquells que arriben buscant una vida digne, fiscalitzant, censurant, delatant, empresonant… On vas, quan encara resonen els crits i els laments d’aquells que avui han perdut algú o tot, en guerres indignes, i en seguiran perdent demà i cada dia… On vas, malmenant boscos i collites, afartant-te de capricis, menjant "perfums", bevent bones "criances", llençant, generant munts de brossa i de deixalles...
Al cul del sac, trobarem les engrunes.