25 d’octubre 2007

la nostra força, les paraules


Avui m'he aixecat així, tota moixa, esperant a veure què em deia la ràdio sobre el malparit de qui tots anem parlant aquests dies. Hi he posat humor, eh?, perquè no estava jo ni de bon tros bufona com ella. Les ulleres m'arribaven al pit, la mala llet més avall. He arribat a tornar-me a posar al llit vestida, quan faltava ben poc per haver de sortir de casa. He posat la ràdio.
Coi, es veu que ni tan sols anava borratxo. No és que sigui cap consol. La violència no té excusa. Però si més no, un es pot agafar a allò de què ha perdut el control per culpa de... Però no, amb tota la lucidesa dels malvats, l'estratègia dels inhumans, la raó de qui ha de fer servir la força, perquè sap que de raó no en té cap, cap ni una.


Cal fer ús de totes les eines que tenim a l'abast per no tolerar ni una agressió, ni un gest violent, ni un desprestigi, ni un insult, ni un despropòsit, ni cap marginació, ni cap atac del tipus que sigui per raons de sexe, de raça, de religió. Si s'ha de denunciar, denunciarem. Si s'ha de sortir al carrer, hi sortirem.
Com podem aguantar que es convoqui la gent a una manifestació contra les víctimes del terrorisme (algunes, algunes), quan els mateixos que fan el crit permeten que es maltracti una persona, sigui nen, dona, home... per raons de procedència o d'ètnia? Tenim uns poders fàctics plens d'hipocresia.
Tenim fanàtics del respecte i la defensa de la vida només per a uns, i totes les grans i petites guerres pels altres, els qui no pensen igual. Força amb la paraula, no callarem, força amb l'acció, no pararem.

10 comentaris:

Waipu Carolina ha dit...

Mi familia y yo estamos indiganados con las imágenes y con cualquier acto de racismo o xenofobia.
Inmoral, inhumano, injusto...no se puede seguir permitiendo. Debemos educar desde casa, desde adentro para que esto no siga sucediendo Roser!
Mi hijo pequeño me pregunta el porque de esto? él no lo entiende porque en su corazón no existe ese sentimiento!

Josep Manuel López Gifreu (Pep Barbagelata) ha dit...

I la premsa?, ai la premsa, o determinada premsa. Algun mitjà ja està pagant de 1000 a 3000 € al trinxeraire per dur la bèstia al circ, que, d'altra banda, s'omplirà, omplirem. Segur! Aquest paio encarà serà el model a seguir del més desgraciats per sortir a la TV i fer quatre cèntims ràpids.

Jordi Casanovas ha dit...

Si s'arriba a saber del cert que algun mitjà de comunicació ha pagat al descerebrat, n'hi ha per muntar un boicot contra qui ho faci. És molt perillós. Hi ha imbècils que estarien disposats a passar temps a la presó si en treuen profit econòmic.

nimue ha dit...

doncs sí... jo de lleis entenc ben poc, i no faig més que preguntar-me per què aquest malparit està en el carrer. Ahir sentia en les notícies que resulta que té problemes psiquiàtrics i que està en tractament des de fa molts anys i que potser això és un atenuant. Cadascú ens diu una cosa, pel que sembla. A mi això dels atenuants no em convenç en cap cas...

Només desitge amb tot el cor que aquest personatge no siga el pròxim famosillo que s'òmpliga les butxaques a costa del dolor dels altres. Per favor.

morilandia ha dit...

nueva imagen para morilandia.

visitalo y lo comprobaras.

gracias

rosa ha dit...

força amb el gest...
Això sembla el conta de ma acabar...
No hi ha dret que surti per la tele amb aquesta cara, aquestes paraules i la gent encara no faci res, però si s'està enfoten de tots nosaltres, perque aquest no el tancaràn...

Jobove - Reus ha dit...

el mes fort és que va tindre que venir la ministra del equador a posar les coses al seu lloc, perqué en aquest país el jutges no tenen prou collons, la prova és que el paio està en llibertat

salutacions

qaesar ha dit...

Hoy me he dado un paseo virtual por Catalunya, con temor a encontrarme con algún socavón o apagones varios. Pero, hasta ahora, no he sufrido ningún percance.

Un beso

Unknown ha dit...

Aquesta entrada em recaroda tant a Xirinacs! El vell savi Xirinacs...

zel ha dit...

Tondo, gràcies, és un honor que em diguis això, el nostre Xiri, tan silent i combatent, al final del seu camí...