celebren un genocidi

Els veins de l'altra banda (spain), tenen unes ànsies boges de celebrar no sé que de la hispanidad, la raça i unes quantes bajanades més. Convé, ara que tenim la llei de la memòria històrica a debat, que algú els recordi que la història va molt més enllà de l'any, posem-hi, 35, per dir-ne un, que no crec que arribin tan lluny. Com que els agrada això del domini i dels territoris conquerits, és evident el perquè celebren tal diada. I és que "Un imperio donde nunca se pone el sol", fa de mal perdre, quan tens instint conqueridor. Els de l'altra banda del mar s'han mig alliberat a cops de sang i de desfetes, d'enteses, claudicacions i dures batalles contra l'imperialisme de totes bandes.

Encara Cuba no aixeca el cap perquè seguim consentint un bloqueig que els escanya dia a dia. Jo no tinc res a celebrar. Cada poble ha de ser amo de sí mateix i decidir les seves festes, els seus ideals, els seus valors. Entre els meus no hi ha l'ambició, ni el sagnar les riqueses i ofegar el desig de llibertat de ningú. Tenim un cacic esvalotat sense poder (l'amo del PP), pitjor encara, amb el poder perdut, que fa proclames heretades del seu predecessor, l'incombustible dictador FFB. Avui he vist alçar els braços i he sentit viva Espanya, només hi faltava "una, grande, libre" Han perdut el "una" i el "grande" i no saben que vol dir "libre". Ho tenen magre. No callarem, així que, cop de mall.

Tenen un passat d'opressors, i de la sang els ve l'ànsia de poder i la vocació de tirans. Els hem d'empényer fins al mar(recordem la cançó), l'altre mar.

El dia de la hispanitat. Avui celebren la barbàrie.

El fatídic 12 d’octubre de 1492, s’inicia l'extermini i degeneració d’uns pobles fets per viure en armonia amb el seu entorn natural i universal. Aquest dia arriba Colom al Carib, més tard Cortés a Mèxic i Pizarro desembarca al Perú. Aquests actes, vistos després d’allò ocorregut són considerats crims contra la humanitat en el marc de la història de l’expansió europea.

Aquesta transgressió s’ha d’observar com la continuació de la reconquesta castellana sobre els territoris que estaven en mans del món àrab des de segles. Fou llavors que, territoris molt poblats van ser usurpats dels seus amos legítims per dret d’herència i de naixença. Fou llavors que els seus habitants van ser sotmesos, començant el que els conqueridors van anomenar “temps moderns”, quan el cor de la nova “civilització” es va traslladar a Europa i les colònies van conéixer per la força de la sang la cultura de la mort.

Li tallen el cap a Topa Amaro Ynga per ordre del virrei Toledo i els nobles inques expressen angoixa per la mort del seu rei innocent.


Un obrador i allò que passava dins. La llegenda d'aquest dibuix de Guaman Poma de Ayala ho diu tot: El pare de doctrina amenaça la teixidora andina que treballa a les seves ordres.

La mina de Huancavelica, segons un gravat del cronista indígena Guamán Poma de Ayala. En la llegenda d' aquest dibuix, l' autor es refereix al lloc així: En aquesta mina acaben (moren) els indígenes.

Encara avui, per terra, mar i aire, seguim colonitzant.

"Español. Yndia Serrana o café(t)ada. Produce Mestizo".

Se los llevan de una oreja. Les marcarán el nombre del comprador en las mejillas o la frente y serán instrumentos de trabajo en las plantaciones, las pesquerías y las minas y armas de guerra en los campos de batalla. Serán parteras y nodrizas, dando vida, y, quitándola, serán verdugos y sepultureros. Serán juglares y carne de cama. Está el corral de esclavos en pleno centro de Lima, pero el cabildo acaba de votar el traslado. Los negros en oferta se alojarán en un barrancón al otro lado del río Rímac, junto al matadero de San Lázaro. Allí estarán bastante lejos de la ciudad, para que los vientos se lleven sus aires corrompidos y contagiosos." Font: Eduardo Galeano, Memoria del Fuego, tomo 1, pp.226-227.

"Nos oprimen en obrajes y cañaverales, cocales, minas y cárceles en nuestros pueblos... nos recogen como brutos y ensartados nos entregan a las haciendas para laborar... a veces sin nada. Los indios rinden la vida con vómitos de sangre." José Gabriel Condorcanqui. Tupac Amaru II

Els reis del mambo i els seus ramats d'assassins àvids de fortuna avui celebren això.


A dalt, la cara, aquí els "Reis Catòlics" esperaven l'or amb ànsia. A baix, la creu, allà, morien per l'or i la terra amb l'ajut incondicional de l'església i els nobles espanyols, portuguesos, anglesos...

Més explícit impossible. Hitler al seu costat, un aprenent.

Nota de premsa: Actualització de la població i els noms:

Durante la colonia, las autoridades españolas calificaron como distintas "variedades" de "cruzas" Los nombres utilizados fueron:
Mulato (proviene del término “mula”): cruza de negro/a con blanco/a.
Tercerón: cruza de blanco/a con mulata/o.
Cuarterón: cruza de blanco/a con la tercerona/o.
Quinterón: cruza de blanco/a con carterona/o
Zambos: cruza de negro/a con india/o
Zambos prietos: que tenían fuerte color negro.
Salto atrás: cuando un hijo era más negro que sus padres.