12 d’octubre 2007

celebren un genocidi

Els veins de l'altra banda (spain), tenen unes ànsies boges de celebrar no sé que de la hispanidad, la raça i unes quantes bajanades més. Convé, ara que tenim la llei de la memòria històrica a debat, que algú els recordi que la història va molt més enllà de l'any, posem-hi, 35, per dir-ne un, que no crec que arribin tan lluny. Com que els agrada això del domini i dels territoris conquerits, és evident el perquè celebren tal diada. I és que "Un imperio donde nunca se pone el sol", fa de mal perdre, quan tens instint conqueridor. Els de l'altra banda del mar s'han mig alliberat a cops de sang i de desfetes, d'enteses, claudicacions i dures batalles contra l'imperialisme de totes bandes.
Encara Cuba no aixeca el cap perquè seguim consentint un bloqueig que els escanya dia a dia. Jo no tinc res a celebrar. Cada poble ha de ser amo de sí mateix i decidir les seves festes, els seus ideals, els seus valors. Entre els meus no hi ha l'ambició, ni el sagnar les riqueses i ofegar el desig de llibertat de ningú. Tenim un cacic esvalotat sense poder (l'amo del PP), pitjor encara, amb el poder perdut, que fa proclames heretades del seu predecessor, l'incombustible dictador FFB. Avui he vist alçar els braços i he sentit viva Espanya, només hi faltava "una, grande, libre" Han perdut el "una" i el "grande" i no saben que vol dir "libre". Ho tenen magre. No callarem, així que, cop de mall.
Tenen un passat d'opressors, i de la sang els ve l'ànsia de poder i la vocació de tirans. Els hem d'empényer fins al mar(recordem la cançó), l'altre mar.

El dia de la hispanitat. Avui celebren la barbàrie.


El fatídic 12 d’octubre de 1492, s’inicia l'extermini i degeneració d’uns pobles fets per viure en armonia amb el seu entorn natural i universal. Aquest dia arriba Colom al Carib, més tard Cortés a Mèxic i Pizarro desembarca al Perú. Aquests actes, vistos després d’allò ocorregut són considerats crims contra la humanitat en el marc de la història de l’expansió europea.

Aquesta transgressió s’ha d’observar com la continuació de la reconquesta castellana sobre els territoris que estaven en mans del món àrab des de segles. Fou llavors que, territoris molt poblats van ser usurpats dels seus amos legítims per dret d’herència i de naixença. Fou llavors que els seus habitants van ser sotmesos, començant el que els conqueridors van anomenar “temps moderns”, quan el cor de la nova “civilització” es va traslladar a Europa i les colònies van conéixer per la força de la sang la cultura de la mort.

Li tallen el cap a Topa Amaro Ynga per ordre del virrei Toledo i els nobles inques expressen angoixa per la mort del seu rei innocent.


Un obrador i allò que passava dins. La llegenda d'aquest dibuix de Guaman Poma de Ayala ho diu tot: El pare de doctrina amenaça la teixidora andina que treballa a les seves ordres.

La mina de Huancavelica, segons un gravat del cronista indígena Guamán Poma de Ayala. En la llegenda d' aquest dibuix, l' autor es refereix al lloc així: En aquesta mina acaben (moren) els indígenes.

Encara avui, per terra, mar i aire, seguim colonitzant.


"Español. Yndia Serrana o café(t)ada. Produce Mestizo".


Se los llevan de una oreja. Les marcarán el nombre del comprador en las mejillas o la frente y serán instrumentos de trabajo en las plantaciones, las pesquerías y las minas y armas de guerra en los campos de batalla. Serán parteras y nodrizas, dando vida, y, quitándola, serán verdugos y sepultureros. Serán juglares y carne de cama. Está el corral de esclavos en pleno centro de Lima, pero el cabildo acaba de votar el traslado. Los negros en oferta se alojarán en un barrancón al otro lado del río Rímac, junto al matadero de San Lázaro. Allí estarán bastante lejos de la ciudad, para que los vientos se lleven sus aires corrompidos y contagiosos." Font: Eduardo Galeano, Memoria del Fuego, tomo 1, pp.226-227.

"Nos oprimen en obrajes y cañaverales, cocales, minas y cárceles en nuestros pueblos... nos recogen como brutos y ensartados nos entregan a las haciendas para laborar... a veces sin nada. Los indios rinden la vida con vómitos de sangre." José Gabriel Condorcanqui. Tupac Amaru II

Els reis del mambo i els seus ramats d'assassins àvids de fortuna avui celebren això.


A dalt, la cara, aquí els "Reis Catòlics" esperaven l'or amb ànsia. A baix, la creu, allà, morien per l'or i la terra amb l'ajut incondicional de l'església i els nobles espanyols, portuguesos, anglesos...

Més explícit impossible. Hitler al seu costat, un aprenent.


Nota de premsa: Actualització de la població i els noms:
Durante la colonia, las autoridades españolas calificaron como distintas "variedades" de "cruzas" Los nombres utilizados fueron:
Mulato (proviene del término “mula”): cruza de negro/a con blanco/a.
Tercerón: cruza de blanco/a con mulata/o.
Cuarterón: cruza de blanco/a con la tercerona/o.
Quinterón: cruza de blanco/a con carterona/o
Zambos: cruza de negro/a con india/o
Zambos prietos: que tenían fuerte color negro.
Salto atrás: cuando un hijo era más negro que sus padres.

14 comentaris:

Jobove - Reus ha dit...

un post molt treballat felicitats, però que els donguin pel cul, naltros a la nostra feina

salutacions

Henry The VIII ha dit...

Ja veig que avui has treballat força.

Salutacions a tots.

Buensancho ha dit...

Haces un relato de lo que se conoce como "leyenda negra" que es la contrapartida de la llamada "leyenda dorada", obviamente apologética; pero el hecho cierto es que ninguna de las dos es leyenda, sino que ambas son aspectos de una realidad histórica y tan cierta es una como la otra, sencillamente que para tener un cuadro objetivo no se las puede separar y mucho menos enfrentar pues al igual que las realidades de la "leyenda negra" matizan justamente la apología de la "leyenda dorada", las realidades de ésta matizan con igual justicia la tragedia de la otra.

No hay leyendas, hay historia, y puede que "la historia la escriban los ganadores" y por tanto deba ser revisada, pero siempre, estén del lado que estén, ganadores o perdedores, la historia la hacen los hombres, (como término genérico, no sexista). Y como cabe esperar, te pongas del lado de quien te pongas en esta historia, deberás notar que había gran cantidad de malos entre los buenos y gran cantidad de buenos entre los malos, (pues así es la raza humana), y pasar los raseros de las "leyendas", (de cualquiera de las dos), por sobre esta historia es hacer injusticia y faltar a la verdad, insisto, te pongas del lado de quien te pongas.

No me animo a evaluar los hechos y las vidas de los hombres y mujeres de hace más de 500 años con el mundo y las circunstancias que les tocó vivir, desde la perspectiva de los esquemas morales, legales, técnicos, etc. de hoy, pues no me sirven para nada en tanto son muy distintos de los que ellos manejaron y no me queda más remedio que intentar ser objetivo y por ejemplo, de la misma manera que concedo y reconozco que Hernán Cortés tenía un par de aquellas bien puestas para intentar y lograr lo que se propuso en México, reconozco que Tamanaco, Cacique de los Caracas, aqui mismo donde estoy yo sentado escribiendo, las tuvo igual de grandes y bien puestas al defender su tierra, un reconocimiento tan justo y objetivo que el propio Diego de Losada, fundador de esta ciudad la llamó Santiago de León DE LOS CARACAS y el tiempo se ha encargado de dejar al santo de lado y quedar el nombre de mi ciudad reducido a Caracas, la tribu de Tamanaco.

En fin, que este comentario ya parece un post, el día de hoy yo si celebro, celebro que los que llegaron a esta tierra hayan sido los españoles y no los ingleses o los holandeses o los portugueses pues inevitablemente alguno habría de llegar; celebro que en esta tierra el mestizaje no haya cesado hasta nuestros días, una bendición que empezó bajo el signo del abuso y el crimen y terminó convirtiéndose en el escudo con que nos hemos protegido del racismo tan común y palpable en otras tierras, celebro el 12 de octubre, no como el día de la raza pues para mi solo hay una raza: la humana, y no por el nombre que le quieran poner al día sino porque este día marca el inicio de un proceso que me une, como mínimo, cultural e históricamente a todo un continente y parte de otro.

Un abrazo Roser.

Mariluz Barrera González ha dit...

Zel.. gracias por visitar mi blog... y devuelvo la visita que confieso ha sido sumamente interesante... y como bien me dices... seguiremos en contacto... tienes las puertas abiertas EN VOZ ALTA... y por aquí estaré...

Abrazos.... y solidaridad....

Josep Maria Yago Suau ha dit...

no et queixis que vas actualitzant ben sovint i, a més, amb uns posts ben currats :-)

Joan de Peiroton ha dit...

I estic d'acord, no hi ha res de bo a celebrar. Excepte potser el fet que la meva besàvia, la iaia de la meva mare, èra Colombiana...descendant de un tal Manuel Santamaría y Salazar que deixà la Val de Menya (Montanya de Burgos, un territòri casi càntabre a uns 50 km al sud de Bilbao)- per immigrar a Medellín en el segle 18, o potser 17? No me'n recordo però l'he notat. La meva besàvia va fer el trajecte inverse, més o menys. Bé, en realitat, va arribar un poc més al nord, a París. Sóc parisenc, jo. Bé no, ho vaig ser, millor dit.

Unknown ha dit...

El problema és que ens OBLIGUEN a celebar la seva festa. Festa que d'altra banda també és odiada per desenes de milers de persones llatinoamericanes i espanyoles.

El dia de la raça? No gràcies.

BON POST!

Joana ha dit...

Algun any m'ha tocat treballar i la veritat em sento bé...així un dia feiner. Aquest any no m'ha tocat, però l'he fet feiner i apa!
Bon sant a les Pilars!!!

Anònim ha dit...

Que lección haz dado al mundo con este excelente post, rememorando una de las historias más negras de la humanidad; Como verás, no tengo nada que festejar, en esta fecha solo me invade la tristeza y la incomprensión, muy buenas fotografías. Bonísima narrativa.
Un fuerte abrazo de hermandad.

PD: ¿Sabes? He descubierto que no tengo acceso al coment... traducido al castellano, luego de leerlo lo volví al Catalán y no tuve problemas, ahora ya sé como debo hacer...
Me siento realizada.

Cèsar Llamborda ha dit...

A Tarragona no hi ha aquest problema doncs hi ha gent que fa festat tot l'any... com ho demostra l'alt grau residual que s'acumula per carrers i places.

Salut ZEL!

rosa ha dit...

m'agrada't el missatge, i només puc dir que el que jo celebro avui és la festa najor del meu poble, Sant Feliu i que avui dissabte a la nit vénen Gossos a cantar i jo es clar amb la nostra senyera. Ah i també felicito a la meva amiga pilar.

Josep Manuel López Gifreu (Pep Barbagelata) ha dit...

Ai, si la llei de la memòria històrica fos una iniciativa universal de les NNUU per a totes les poblacions del món, quin net que faríem.
Ah, i no estudiïs tant, que sabràs massa, fins i tot allò que no volen que se sàpiga.
Bon cap de setmana.

rosa ha dit...

m'has tret les paraules de la boca, jo mateix, si se sabés el que realment va passar i qui són els que van anar a conquerir...

Montse ha dit...

jo em pensava que era el dia de la mare de déu del Pilar... glups... i el dia després del meu aniversari, glups!

Molt bon post!
Saltucaions cordials des del meu mar.