Després d'una bona ràtzia, res millor que la purificació, apa, els qui guarden la pau al món, nets, sants i cap a casa.
A rebre honors pel sacrifici. Assassinar té premi.
I l'heroi té una medalla, evidentment,
qui la voldria, aquesta medalla?
Medalles de sang.
S'ha de ser boig, ben boig.
Ens porten cap a la destrucció amb bojos condecorats al davant.
Quan tardaran a entrar a l'Iran?
Els plans són fets, sentiu que callen?
Es preparen per a un nou salvament.
Llegiu:
Ei, un Hallowen importat, les tradicions que no es perdin...
Malparits.
Aquests dibuixos són la lluita diària de Latuff. Trobareu el link al costat.
Tales of Irak War by Latuff.
13 comentaris:
Vols dir que la culpa és dels soldats? La majoria d'ells d'un nivell cultural i social baixíssim, amb el tarro absolutament rentat. S'hauria d'anar a buscar els responsables una mica més amunt.
A l'Irak hi ha una guerra civil terrible i ens volen enganyar dient que són atacs terroristes.
No sé si en tenen la culpa, Jordi, però si més no són la mà executora. N'he sentit alguna entrevista que déu n'hi do, coi, que et deixaries rentar el cervell, tu? Fins i tot qui no té cap educació sap distingir entre allò bo i saludable i matar. Matar no és fàcil, com és que ho fan tan planerament?
Els responsables de les decisions també penso que són ben amunt. Ara, també penso com la zel que, avui dia, en les nostres societats, qui es fa soldat només pot tenir dues motivacions: o és un gandul o un aspirant a matar algun dia. La primera cosa em semblaria molt lloable, si no fos que ja sap de segur que un dia s'haura de comportar com una béstia sense gandulejar gens. Per tant, si només volgués gandulejar i prou, trobaria d'altres professions en principi més altruistes. En resum, qui es fa soldat és perquè vol disparar, i ja sap que no dispararà pas tórtores i prou.
A la merda, els exèrcits i els soldats.
Ho sento, m'he engrescat i he acabat emprenyant-me.
Hola Zel, bon dia,
Es que me pregunto que carrizo hacen los soldados con medallitas colgadas en su pecho! Que asco! una medalla por matar inocentes, por no tener opiniones y no tenr conciencia!
Por eso trato, lucho más bien para que mi hijo pequeño ( los otros ya creo tienen sus ideas) tenga ideas propias de las cosas, analice, no se djee llevar por lo que dice el montón, tenga opinión y no le den gato por liebre.
Cuantos jóvenes que en todas las épocas les levaban el cerebro con ideas de libertad y bienestra pero a costa de matar y de agredir.
Bueno...
Un beso Zel
soldats ... guerres ... destrucció ... mort ... quin panorama ... salut
com tot és cuestió de céntims, als nois americans, pocs donats a estudiar veuen una via social a ser marines, després ja és massa tard, quan cauen com a mosques a la guerra, lluitan amb gent que tota la seva vida s'ha dedicat a fer-la i ells només tenen una petita instrucció i un rentat de cap de la mida de "la naranja mecanica"
en quan al teu comentari al nostre blog, t'informo que soc el president de aquesta associació AMCA (Associació per la música creativa i actual) i durant tot el any fem molts concerts de tot tipus, però predominen el blues i el jazz
salutacions
estic amb tú però també una mica amb en Jordi V i té la mà María, i si no recorda els integristes islàmics de Casablanca,joves sense cap tipus de preparació ni recursos amb el rentat de cervell en nom d´AL.LA.Una abraçada Rous.
em recorda a la guerra del Vietnam,tots enganyats...els soldats sense cervell,tot per la patria, si el que haurien de pensar és en els éssers humans que´som els que realment patim aquestes causes.
NO GUERRA..per tant NO SOLDATS.
no tenim la ONU per alguna raó?
aquests dibuixos són terriblement impressionants...
Hola Zel! Que no se nada de catalán, bueno...tanto como nada, no! Tu est mol maca!!!! Adeu!
Fem l'amor,fem sexe, no fem la guerra.
Evidentment, la cursa armamentística, les guerres... tenen uns responsables que no són, principalment, els/les soldats però dona-li un uniforme i un casc a un mico i es pensarà que es ves a saber què.
Per si un cas, Fora exèrcits! Fora militarisme!
Publica un comentari a l'entrada