Després de tants i tants anys, encara no podem dir que tinguem un país lliure, ni que l'estat que ens ha colonitzat ens deixi gaudir ni d'una espurna de lliure pensament en allò que ens importa.
Hem passat uns anys de relativa calma, relativa, perquè tota una generació s'ha mostrat bastant submissa i s'ha conformat amb allò que ens anaven mig concedint, però que pagàvem amb d'altres "arancels".
Fa uns poc anys que hi ha un resorgiment de l'independentisme, de la consciència de ser un país amb drets propis i irrenunciables, sense signe polític definit. En trobareu en tots els grups socials, de pacifistes a anarkistes, d'okupes a gent amb càrrec i benestant. Això és bo i convé. Tot i que un parell de partits s'han posat la medalla de demanar un estat propi, la mar no s'ha mogut fins que els més joves i els ja grans, han unit les veus en una unànime proclama de dir prou, prou submissió, prou propaganda, prou vendre fum. Avui han jutjat els dos primers nois per la crema de fotos, aprofitant el gran dol que encara n'hi ha que senten. Avui, molts com ara jo, ens sentim cada vegada més allunyats dels qui comparteixen península amb nosaltres. I més a prop, dels qui, com nosaltres, al País Basc o a Galícia, a les Illes d'aquí o d'allà baix, diguem no. I més a prop dels qui ens han respectat sempre com a poble, no pas dels rancis enyorats de l'España Una Grande Libre. El barbetes ha promés imposar el castellà com a llengua d'aprenentatge a les escoles, si guanya. El clam va ser gloriós, el dels seus és clar.
Doncs cremem la foto, la bandera, els partits ultradretans, els neofeixistes, els neolliberals, els símbols de poder, el jou i les fletxes. Els grans bancs i les grans empreses que no tenen ànima ni país que no sigui el negoci. Cremem la cultura i la llengua imposada. Cremem la història esbiaixada.
El jou ja l'hem dut prou anys. Les fletxes les llançarem nosaltres.
13 comentaris:
El concurso para ganar el calendario de curas ya ha empezado puedes votar por tu comentario favorito! :)
Roser, el traductor lo tienes cabreado y no quiere hacer nada. Anda, dile algo, a ver si vuelve a funcionar y los del interior podemos leer tus cabreos...
Un beso
i tant i la història malversada que ens han fet creure que Colon era espanyol...sort que amb el temps surt tota la verita, van descobrir el nou món els catalans i els espnayols van anar a arrassar-ho tot i emportar-se l'or i a matar i a violar....estic far-ta de quedar com a segons i asobre els dolents...però que és creuen qui són....jo cremaria tot el que m'imposés fer, dir, treballar, pensar, moure'm com ells volen.
uf que descansada que he quedat.
Roser llegueix la crònica que avui ha fet el té la mà maria. si no el tens posat al meu bloc.
En dies com avui a tots ens fa ràbia la realitat que ens envolta. Ja va sent hora de que deixin de fer-nos callar i ens deixin en pau!
Catalans estalviadors!: Cremem fotos del rei, que és més barat que dibuixar el seu fill cardant.
permis concedit i fes fotos i ens les ensenyes, vale ?
petonets i calmat !!
avui m´han enviat un mail fent broma sobre el rei picant en Chávez, la veritat és que va ser penós per totes dues parts, però la falta de respecte del rei és realment remarcable.AH!Vaig escoltar tot el teu video.fins demà guapa.
Ja n'hi ha prou!
Foooc !!
;-)
Ai làs! Si el barbetes guanyés ja podem calçar-nos!Si guanyen els socialistes amb la Magdalena al davant ens posarem esperdenyes tots els d'aquí, en tot cas estem ben fotuts com a catalans i catalanes!
Sort que tu et vas emprenyant i fas pedagogia pel món.
Endavant! Lluita i sort al final!
estic dàcord , crememles.
Roser, la llibertat no és un regal, sinó una conquesta per la qual hem de lluitar dia a dia. Un petó, amiga,
V.
Publica un comentari a l'entrada