30 de novembre 2007

mireu què he trobat

N'hi ha que s'avancen al temps.
Sempre n'hi ha hagut.
Què seria la ciència ficció sense Jules Verne?
Què seria la cançó per mainada sense Xesco Boix?
Què seria del pacifisme sense Gandhi?
Què seria el no al racisme sense M Luther King?
Què serien les dones lluitadores sense Àngela Davis?
Què seria l'escola nova sense Loris Malaguzzi, Pestalozzi?
Què seria la lluita comunista de país sense Gramsci?
Què seria l'escola catalana sense Marta Mata, Rosa Sensat?
.
I així, anar fent, anar fent...
.
Ep, pels de Tarragona, pels de sota el garrofer, pels de les Illes, per les Gotes d'aigua, per tots els que també defensen la terra des de l'espai blog, per tots nosaltres, un dels primers que va cantar per les ciutats sostenibles, pel medi ambient, des d'una cara seductora...
.
Un arbre de trenta pisos, Celentano amb vosaltres i en blanc i negre.
Què ho disfruteu.
.

6 comentaris:

Jo Mateix ha dit...

Què seria deu sense els humans?

Té la mà Maria - Reus ha dit...

ondi manoi !! el adriano, com m'agrada aquest paio, era un pasota
que seria d'Italia sense ell i la Rita Pavone

petonets, vaig a dormir

Jesús M. Tibau ha dit...

Gràcies per recordar-nos el Celentano

barbollaire ha dit...

24.000 bacci!!!
(òbviament dolços!!!)

Mon ha dit...

Gracies zel un peto per a tu... ets un sol..

Oscar Ramírez ha dit...

Molt bo el gran Adriano.