29 de desembre 2007

quins nassos

Tal dia com avui, en aquells temps que els ocells tenien dents, és a dir, quan jo era petitona, solia passar les vacances al poble de la mare, on vivien els avis. El meu avi era un home sorrut, de qui recordo especialment tres coses.
Una, quan em deixava anar amb ell al camp a regar el blat de moro, i jo, descalça enmig de les regues i entre les mates més altes que jo, xipollejava disfrutant com una beneitona, xerrant sola (ja ho era de xerraire) i cantant. Sí, jo volia ser cantant. El meu somni era fer una mena de festival d'eurovisió versió carrer de l'oliva, jo cantant i guanyant per aplaudiments massius a la veïna d'unes cases enllà, que als 11 anys era més alta, més guapa i més prima que jo.
L'altra era de quan l'avi venia els diumenges i em portava al cinema. I la que toca és la del dia de l'home dels nassos. Cada any hi queia. -"Vés a la plaça que hi ha un home que té tants nassos com dies té l'any"- Jo, corre que corriràs, i no en veia cap d'estrany.
I encara en tornar, em feia la merdosa dient que ja l'havia vist, per fer migrotis als meus germans. Si en vaig tardar de temps a saber de què anava tot plegat, qualsevol pregunta i queda com una bleda asolellada. Bona n'era jo, que ja tenia el mateix geni d'ara.
Parlant de geni, he decidit fer la meva particular mostra de nassos.

Un nas com aquest, el regalo a tots els qui compartiu estones de blog amb mi, vaja que els compartim tots plegats. Vol ser el nas de l'amistat, de la companyia, de la conxorxa i de la disbauxa si molt convé. Ens mereixem un nas com aquest, perquè ja en tenim d'humor, que si no... O sigui que, tú, que ara mateix estàs llegint, si ets dels que pateix molt o poc per les injustícies del món, i el teu desig és pau, amor, justícia i amistat d'una repunyetera vegada, posa't el nas, que te l'has ben guanyat.






Aquest és un nas especial, no? S'ha de tenir un nas molt fi per ensumar el que ens ve a sobre. D'altra banda, és un nas saludable, un nas que s'escau als bons perdiguers, als qui troben el que cerquen per persistents, voluntariosos, fidels. Buscava un bon candidat, per un nas com aquest. Evidentment, entre els polítics no en trobo cap que se'l mereixi ben bé del tot. Però seria un nas per obsequiar a grups de persones que treballen desinteressadament per un món millor. Espero idees, a veure qui se'l mereix.


I d'aquest, que me'n digueu? Ai, un nas així, té nassos... I tenir nassos, ara per ara, segueix mantenint dos significats, l'un tira cap a la valentia, l'altra cap a la barra.
Aquí no tinc massa dubtes, com que qui més barra té en aquests moments son tres o quatre personatges que volten per les nostres televisions i que ens emmerden amb mentides a diari, (què us he de dir), doncs deia aquest em sembla un nas digne del sr. Rajoy, del sr. Mas, del sr Acebes, del sr. Camps... en fi, de tota aquesta colla que només tenen el nas ficat al poder, que fan servir l'engany i la manipulació per arrambar amb tot el que poden i que, com al Pinotxo, a més de tenir molts nassos, els ha quedat així de llarg per mentiders i esgarriacries. Au. Està bé, també un per la sra. Magdalena, va. Home, ja ho sé, el Borbó també, però és que ell ja el té de debó un nas com aquest...


Ecsss, eh? Quin fàstic! No ho faria amb el meu dit, ni amb cap dels vostres, no patiu, però això es mereixen els de la colla del supermal (no confondre amb superman). Això ho deixem per el Busch, l'Aznar, el Berlusconi, La Condolezza... aquests que mai s'embruten les mans, però emmerden el món amb les seves manipulacions i dolenteria amagada darrera un somriure de dimoni gros. I a més, els ho fem amb el dit del mig, que coi. Ah, i haurem d'afegir el bisbe Bernardo, que porta un camí directe a la pitjor de les fames. Seria una cosa com un escarment personal, a veure com es senten tastant les seves pròpìes medecines.


Vaja, que m'he ben lluit, jo que volia un post curtet i ras parlant de tradicions... Perquè no em digueu que calli?

5 comentaris:

Jobove - Reus ha dit...

el Tortell Poltrona diu que sempre has de portar un nas de pallaso a la butxaca i quan no pots més el treus i tel poses.

Striper ha dit...

Aixo mateix collons quins nassos.

Oscar Ramírez ha dit...

El segon nas és de l'Aznar? jajaja. Molt bon post. Això de recordar els avis està molt bé tot i que costa d'escriure perquè te'n recordes d'ells. Un petonàs!

Abel Granda ha dit...

El bisbe podria fer el mateix que el senyor capaç de bregar amb mocs i lleganyes al mateix temps, però unes 150 Quilos més baix, cu i llombrígol, però amb la llengua; tots sabem del fàcil contorsionismo de les jerarquies.

Jordi Pinyol ha dit...

Molt bon post. Tot és una pura qüestió de nassos.

;)

Molt bon any nou!