03 de desembre 2007

teu, meu, nostre

Sense dir gaire res, i per fer proves, vaig canviar el fons.
El goig d'estrenar, com si estrenés casa.
I els convidats heu arribat, i m'heu omplert tota la casa de calor (el color tant li fa). I de colors i de perfums, i de records i de paraules...
.
.
I he recordat allò de l'estranger (Moustaki, sisplau, qui no el coneix?)
.
.
No vull que ningú es senti estranger a casa meva ni al meu país.
Jo, com la meva terra, vull, desitjo, ser una persona acollidora.
Voldria, que casa nostra fos casa de tots..., però els tots no ens deixen, coi!
Però, com es combina amb la forçada convivència amb qui no et vol com a veí, sinó com a súbdit? Amb qui es creu amb el dret de canviar el diccionari, perquè la paraula "nacionalidad" al diccionari de la RAE tenia dos significats i ara en té quatre? És que els dos primers, ens donaven dret a estat, sabeu? I els dos segons, ens deixaven ser una comunitat amb estatut, aprovat per ells, els amos.
El que més m'emprenya, i em sap greu, és que hi ha un tipus de personatges, que fan sortir allò pitjor de mi mateixa, que ni reconeixeria que tinc dins, però que evidentment hi és.
Em fan sortir la ràbia, l'odi, em provoquen desig de venjar-me, em fan oblidar que no accepto la violència, perquè els estamparia la cara de mans, els engegaria a mar sense "cayuco", els duria a la selva sense vacunes, els portaria a la cara fosca de la lluna, els... en fi, els; de tot i gros.

18 comentaris:

Oscar Ramírez ha dit...

Enhorabona pel canvi d'imatge (maco de veritat) i gràcies per regalar-me aquests minuts amb Moustaki.

Sergi ha dit...

Crec que ho dius prou clar. M'agrada una sensació que em queda del teu post. Realment, som un poble pacífic i acollidor, però quan ens toquen la fibra, quan ens ataquen en allò que més a dins portem, ens tornem els més radicals de tots.

mossèn ha dit...

ostres ... el moustaki !!! ... ara falta el demis roussos !!! ... salut

Jo Mateixa ha dit...

Uauuuu nena quin canvi més xulu, m'agrada moltissim aquesta plantilla, felicitats!!!!!!!!

;-)

Petonassos bonica!!!!!!

Denea ha dit...

ei!!!m'encanta la cançó del Lluís Llach, es preciosa jeje. Respecte el que dius, t'entenc perfectament!
anims, que sé que en el fons tens un optimisme amagat! :P

Carme Rosanas ha dit...

Zel, maca, el primer blog que visito avui, el teu... començo la llista per baix. Quina manera més bonica que m'has donat de començar el dia! La teva nova casa et queda molt bonica, els vídeos fantàsticament nostàlgincs, l'escrit quanta raó que tens! En fi, que en comptes d'un comentari faria tot un post, comentant el teu. Per què no?
Et cito a casa meva!

una lingüista ha dit...

Molt bons tots dos vídeos! I sí, hi ha gent que tenen l'estranya capacitat de fer-nos treure el pitjor, però hem d'aprendre a prescindir-ne, suposo...

Jobove - Reus ha dit...

quin canvi d'estètica, felicitats
ah el Moustaki !! si deu se més iaio que Matusalem

petons

Antoni Esteve ha dit...

De vegades es bo que ens surti la ràbia, no ens podem adormir. Algú que el van anomenar de sabi i pacifista va dir que "sota la manta de la no-violència s'ha aixoplugat molta covardia".
...potser no cal ser tant radical, però si cal aixecar la veu perquè s'apiguen que hi som.

petons!

robelfu ha dit...

m'agrada molt aquet coamvi.
continuare pasant un peto

rosa ha dit...

moustaki records d'institut.....
a casa meva hi han bones vibracions i només les persones que porten energia positiva s'hi troben bé..a més hi tinc la ruda que barra el pas de totes les persones negatives.

Una ha dit...

Muy buena elección respecto a la música y a ver si poco a poco todos nos sentimos más en el mundo como en nuestra casa y lo cuidemos de verdad respetando las peculiaridades de cada rinconcinto que todos son hermosos y dignos.

Jordi Casanovas ha dit...

Ei Zel! quin mal t'han fet la selva, i el mar i la lluna. Els tanquem a casa seva a pany i forrellat i en paus. Que no s'ha de contaminar ;)

Unknown ha dit...

ROSER, QUERIDA AMIGA!

PRIMERO
ME HAS LLEVADO TAN LEJOS CON ESTA HERMOSA CANCIÒN...
SI!
CUANDO ERA JOVEN Y EL MUNDO ERA NUESTRO
O PARECÌA SERLO!
TANTOS SUEÑOS!


COMPARTO TU INDIGNACIÒN
UNO QUIERE A LA TIERRA DONDE NACIÒ
PERO ESO NO ES ÒBICE PARA RECHAZAR A PERSONAS MARGINADAS Y AMBRIENTAS
HAY QUE SER GENEROSO CON EL OTRO, CON EL QUE VIVE NECESIDADES


"HEMOS APRENDIDO A NADAR COMO LOS PECES
A VOLAR COMO LOS PÀJAROS
PERO NO HEMOS APRENDIDO EL SENCILLO ARTE DE VIVIR JUNTOS
COMO HERMANOS"
MARTIN L. KING


QUERIDA AMIGA
ME SIENTO MUY CÒMODO AL LEERTE!


DESEO QUE TUS HORAS SEAN HERMOSAS!!!


BESOS MIL


ADAL

Puji ha dit...

Ei! Que no et facin sortir la violència! és el que busquen.

M'agrada la plantilla. La lletra en color vermell sembla que tingui relleu i surti de la pantalla. Mola molt!

Mon ha dit...

Són moltes les races, però molt semblants; perquè quan ens tallem, la sang que surt és del mateix color.un peto i si cal dir-ho es diu...

Unknown ha dit...

Molt oportú aquest "Metèque" para obrir les portes... Com deia el Sisa: "Benvinguts ! Passeu, passeu..." Petons,
V.

Joan de Peiroton ha dit...

Em sento bé, molt bé, a casa teva, Roser! Ja saps que per a mi, no hi ha cap frontera. I son gent com tu que em reconcilien amb l'humanitat. M'agraden els dos vídeos. M'agrada el teu blog. M'agrades tu. Petons!