A transformacions es demanava si algú volia fer una "transformació" a partir d'un text bàsic. Jo no hi entenia massa res, però vaig col.laborar i aquí en teniu el modest resultat. El text d'origen el trobareu al blog que us he linkat abans.
D'altra banda, això del mur em suggereix constantment i cada vegada amb més insistència la volguda necessitat (meva, és clar) de poder bastir un mur contra segons quins personatges. No sentiu el silenci dels polítics ara que comença l'any, i tot se'ns ha encarit i ningú piula?
No intuïu una mena de silenci de pactes i contrapactes, i segur que hi perdrem, que es repartiran el pastís ell solets?
On són les nostres protestes globals contra la ingerència de l'esglèsia a la política convertint els partits, les persones i ells sentiments en bons i en dolents? Encara cueja i el que ho farà l'ombra d'Aznar.
Espero de totes totes, sentir la veu dels sindicats negociant els nostres sous, ara que sabem que un mes d'estada en un pis pel meu fill a Cerdanyola per estudiar, més la manutenció setmanal, s'enduú més de la meitat del meu sou.
Va, primer la transformació, psééé, primera experiència.
El moment i l’estat de la dona no els permetien res més que aquell pas lent, insegur, a l’aguait de qualsevol parany.
Ell era gran, un poc geperut i magre. La túnica havia perdut feia temps el color original, ara s’assemblava a la terra erma que trepitjaven.
Ella lluïa un ventre inflat, i mirava amatent l’home amb els ulls vermells de neguit i febre.
El silenci de l’angoixa compartida campava entre tots dos, amb una pesantor de boira densa.
-No veig ni una ombra de res habitable, tret d’aquest mur immens. Sento haver-te de dir que la sort no ens acompanya, i maldestre com sóc no sé pas si sabré ajudar-te com pertoca.
-Un mur? Però no volien tant sí com no que féssim la inscripció?
-Manar no vol dir res, tret d’emprenyar els pobres. Ja hauries de saber-ho.
I ara, el mur, què tal una república? Aquí teniu la lloll, ai, perdó, el video.
*
Visca la República!
*
5 comentaris:
VISCAAAAAAA !!!!!!!
Molt bé. Sempre em deixes amb la boca oberta. Un aplaudiment
Fantàstic! Salutacions des de l'Empordà també, des de Palafrugell (ei, però sóc de Verges!).
Tens un bloc fantàstic.Enhorabona!
molt bé...noia ets una crac....
un petonàs
Ets boníssima Zel, de debò. Impressiones.
Per cert, el teu fill a Cerdanyola? Estudia a l'Autònoma? Quina carrera?
Nena, què vols. És que soc d'un tafaner...
Petons
Publica un comentari a l'entrada