inefables discursos

Em fan fàstic. Em fa vergonya pertànyer a la categoria de persona, en un país on les persones que surten als diaris són una pura merda amb totes les lletres.
M’estimaria més ser goril.la. Més des que els goril.les evolucionen i s’estimen cara a cara. La vida ara i aquí, no és cara a cara, ulls amb ulls. Dir que són uns animals és denigrar els animals. Rajoy surt a cridar que la solució als aldarulls és implantar la mesura de rebaixar l’edat penal als 12 anys, repressió campant arreu, això és de sàdic, de cabró, de feixista.

Què coi se suposa que fem? N’estic farta i cosida de sentir la cantarella dels mals de la societat, collons! Qui és la societat, els gats o nosaltres? Un llibre amb les seves mentides faria envermellir el dimoni, si n’hi hagués (que diuen que sí, ho diu el Benedicte, que hi ha infern)

I llavors va el gran Duran, per acabar d’arrodonir el pastís , parla així dels imigrants, i del repte de la gran família cristiana (ai, si aquell Jesús aixequés el cap), parla de recuperar la disciplina, l’esforç, el respecte, l’autoritat, el mèrit!!! Però no diu com ni l’exemple que ells donen.

I una botifarra, senyor Duran, vostè, ben atès i ben apoltronat en una gran família amb calers i sense maldecaps pel super o pel dormir, o per la feina o pel sou, malalt (ja em sap greu) i sense fer cap cua i segur que amb atenció personalitzada 48 hores de 24, amb gent al mateix hospital que es passaran la nit esperant a urgències...

Perdoni, senyor Duran però tinc una germana que “pateix” (pels maldecaps, que no per feina, li dedica la vida) el ser directora d’infermeria del Trueta, i ja li explicarà els tràngols que passaven quan governava CIU, que no vull dir que ara no, però, diu ella, que quina diferència... i en sap més que no pas jo!
I el remei? Ja! La família, l’escola i la societat, jaja, i amb aquest super eslogan de campanya, quin coi de campanya fa? Això ho pot dir també un massai sense mentir, segur que amb les prioritats més clares. I per acabar-ho d’adobar, qui vota un “partit petit”?

Com sé jo a quin altre de més gran vendran el meu vot? Ja ho sé, que tothom se’l ven, però aquests se’l venen sense cap criteri previsible per mi, que conec tota mena de pactes impensables... Si és que un escó o una regiduria fan miracles...

Però els escons que ara mateix compten, mentre no siguem com els que avui s'han declarat independents, segons els sondejos, van així, el blau puja com l'escuma, no ens enganyem, un blau amb tuf de mort podrit a l'aigua... A que fa por... A que si ho veus acolloneix...

I a més hi ha el gran contrasentit, perquè anem a les eleccions espanyoles? No volem un país independent? Ara, que pensant bé, se m'acut que... perquè ells no s'independitzen de nosaltres?