17 de febrer 2008

inefables discursos

Em fan fàstic. Em fa vergonya pertànyer a la categoria de persona, en un país on les persones que surten als diaris són una pura merda amb totes les lletres.
M’estimaria més ser goril.la. Més des que els goril.les evolucionen i s’estimen cara a cara. La vida ara i aquí, no és cara a cara, ulls amb ulls. Dir que són uns animals és denigrar els animals. Rajoy surt a cridar que la solució als aldarulls és implantar la mesura de rebaixar l’edat penal als 12 anys, repressió campant arreu, això és de sàdic, de cabró, de feixista.
Què coi se suposa que fem? N’estic farta i cosida de sentir la cantarella dels mals de la societat, collons! Qui és la societat, els gats o nosaltres? Un llibre amb les seves mentides faria envermellir el dimoni, si n’hi hagués (que diuen que sí, ho diu el Benedicte, que hi ha infern)

I llavors va el gran Duran, per acabar d’arrodonir el pastís , parla així dels imigrants, i del repte de la gran família cristiana (ai, si aquell Jesús aixequés el cap), parla de recuperar la disciplina, l’esforç, el respecte, l’autoritat, el mèrit!!! Però no diu com ni l’exemple que ells donen.
I una botifarra, senyor Duran, vostè, ben atès i ben apoltronat en una gran família amb calers i sense maldecaps pel super o pel dormir, o per la feina o pel sou, malalt (ja em sap greu) i sense fer cap cua i segur que amb atenció personalitzada 48 hores de 24, amb gent al mateix hospital que es passaran la nit esperant a urgències...
Perdoni, senyor Duran però tinc una germana que “pateix” (pels maldecaps, que no per feina, li dedica la vida) el ser directora d’infermeria del Trueta, i ja li explicarà els tràngols que passaven quan governava CIU, que no vull dir que ara no, però, diu ella, que quina diferència... i en sap més que no pas jo!
I el remei? Ja! La família, l’escola i la societat, jaja, i amb aquest super eslogan de campanya, quin coi de campanya fa? Això ho pot dir també un massai sense mentir, segur que amb les prioritats més clares. I per acabar-ho d’adobar, qui vota un “partit petit”?
Com sé jo a quin altre de més gran vendran el meu vot? Ja ho sé, que tothom se’l ven, però aquests se’l venen sense cap criteri previsible per mi, que conec tota mena de pactes impensables... Si és que un escó o una regiduria fan miracles...


Però els escons que ara mateix compten, mentre no siguem com els que avui s'han declarat independents, segons els sondejos, van així, el blau puja com l'escuma, no ens enganyem, un blau amb tuf de mort podrit a l'aigua... A que fa por... A que si ho veus acolloneix...
I a més hi ha el gran contrasentit, perquè anem a les eleccions espanyoles? No volem un país independent? Ara, que pensant bé, se m'acut que... perquè ells no s'independitzen de nosaltres?

10 comentaris:

Josep Maria Yago Suau ha dit...

http://aixihopenso.blogspot.com/2008/01/campanya-xenfoba-de-ciu.html

Joan de Peiroton ha dit...

Un sondeig no és res més qu'un sondeig i cal malfiar-se de les manipulacions...quant a la resta, allò que pots veure i sentir, tot segueix igual a la nostra euroregió, al nord com al sud; aquí i allà, mateixos discursos...Les eleccions? Anar-hi i votar, això em sembla un principi esencial. La democràcia és un tresor que cal cuidar. Un petonet!

mossèn ha dit...

els polítics són com els supositoris ... oh, síiiii !!! ... salut

Waipu Carolina ha dit...

Cada día creo menos en los políticos. Unos peores que otros. El problema aún más grave es que hay políticos que por sus ideales son de verdadero asco, retrógadas, intolerantes e hipócritas.
Tengo miedo de que saldrá en las próximas elecciones...

Jobove - Reus ha dit...

ens estem quedan a casa, però tránquils que tornarà a guanyar el pp i tornarem a sortir a manifestarnos, com mes cops rebem, mes ens agrada, masoquistes que som

ho sento però guanyarà el pp, son els únics que ho tenen clar, el diners

salut i petonets

JUANAN URKIJO ha dit...

Te voy a pasar una cita del genial Woody Allen, que tal vez no conozcas, Roser:

"El mago hizo un gesto y desapareció el hambre; hizo otro gesto y desapareció la injusticia; un tercer gesto y desapareció la guerra... El político hizo un gesto y desapareció el mago."

Petons!

Josep Maria Yago Suau ha dit...

collons! Roser, que avui surto al diari :-(

El veí de dalt ha dit...

Zel, tan emprenyat i molest com tu; però crec que encara cal anar a votar. Perquè "ells" no deixaran de fer-ho i ens agradi o no, no som un estat independent... I podria molt ser pitjor.

LlunA ha dit...

jo que no sòc gaire de politica...amb tu em poso al dia!!! jejeje

Petons

Anònim ha dit...

Sí, ja sabem com van aquests de dretes... el món està boig i els qui el governen encara més, no ens respcectem ni a nosaltres mateixos... sense comentaris...