Cassià Just ha mort.
El recordarem per haver acollit una colla de polítics i intel.lectuals al monestir durant el procés de Burgos. En ple franquisme. Oposant-se obertament a la política d'España i de l' esglèsia.Tolerant, amatent a les noves onades de pensament, ple de respecte cap a les diferències d'opinió i de fe, canalitzador de projectes d'obertura de l'esglèsia. Discrepant sempre dels corrents fonamentalistes. Una persona que va possibilitar la publicació del fet català amb les "Publicacions de l'Abadia de Montserrat" en àmbits de cultura i de tradicions. Evidentment amic de Pau VI i promotor d'un impuls modernitzador. Ha mort un home que va intentar ser just i coherent amb allò en què creia.
13 comentaris:
Era una persona honesta que no critivaca com molta gent de l'esglèsia, ho entenia i deia la seva estan a prop de tots, intentava entendre a la gent i a més Catalanista, a tots ens arriba l'hora, però quan la gent t'estima no mores.
He oído hablar de él esta noche en la radio.Según lo describes ha desaparecido un hombre que trataba a los demás como personas.Descanse en paz.
I afegiria: just i dialogant amb allò en què no creia. Un exemple difícil de seguir. Una gran pèrdua
Va ser un home just , i respectuos amb els valors de las persones encara que no fosin com els seus.
vaja ... salut
Siento mucho su muerte, pero al menos este sacerdote murió de muerte natural, en cambio en mi país a sacerdotes como él, los mató la dictadura militar.
Besitos linda♥♥♥
llàstima que fos capellà i catòlic
Un home que creia en déu i en els homes. Ho diu el Punt avui.
Llàstima que n'hi hagin tan pocs d'aquests...
I no era escrivà ni tampoc de Balaguer. I no serà el Just que canonitzaran, sinó l'altre...
Simplement un home bo i coherent?
Un petonet dolç, nina ;¬)*
Tolerant, rspectuós, obert, solidari, culte, actiu, pacífic, just i coherent i segur que moltes més coses, encara.
Cassià Just era la prova que capellà i catòlic no és sinònim, per definició, de Conferència Episcopal Espanyola ni de cúria vaticana.
De tot hi ha a la vinya del Senyor, deien ells mateixos...
Algunes persones, ben poques, poden ser bones, molt bones, encara que estiguin barrejades on hi han poques persones bones, és per aixó que són bones, que tenen merit per retar allà i resistir tussudament la contracorrent, si n´hi haguessin més d´aquestes persones en un llóc on no n´hi resten masses, potser les coses cambiarien per bé...
Una gran persona que ens deixa, i que en el seu reconeixament popular, potser germinara la llavor de la seva vida com un exemple a seguir... Que així sigui!!! dpb
Publica un comentari a l'entrada