22 de maig 2008

preparem-nos, mestres i demés fauna... professor analògic versus alumne digital

Sortir i fer activitats fora, veure el que es pot veure al natural, en viu, no deurà passar mai, és una part del futur que ens espera si volem fer quelcom de profit amb els nois i noies.
Fora els interminables problemes i les recitacions d'uns textos que any rera any es repeteixen, una mica d'alegria, sisplau, que a l'escola si ha de voler anar, i només s'hi va a gust si hi ha ganes, i les ganes es transmeten, i el món ha canviat molt d'uns anys ençà, nosaltres a l'ordinador i els nens fent cal.ligrafia...
Per això us deixo aquest enllaç

El llapis i el paper aviat seran objecte de culte, quedaran al record i seran d'ús dels artistes...
Ja suposo que em direu que hi ha coses que no passen de moda...
Però arribarà el dia, que s'acabarà el gran negoci de les editorials de llibres de text, o s'espavilen i busquen d'altres recursos, o el futur els agafarà amb una mà a cada... peça tipogràfica.
Si sabéssiu la quantitat de paper que es gasten en propaganda, i bon paper, res de reciclar i qualitat normaleta, super fi, hiper lluent (que hi deixes la vista segons d'on ve el llum)...
I mooooltes noves edicions, en les que pràcticament no canvien res, només l'any i un retolet que diu "adaptat al nou currículum"
El bo del cas, és que els fan sense que els mestres hàgim tingut temps de revisar a fons els canvis i decidim com organitzem les noves exigències...Noooooo, els editors van a la seva, sempre tenen un ramat d'experts en tot, i trobes algun disbarat que déu n'hi do...
(Bé, nosaltres no gaires, només tenim un llibre de mates i un per llegir i adquirir estratègies de comprensió lectora, normalment ens elaborem el material)
Ahir, un pagès que conrea l'arròs, va venir a la classe i ens va fer una lliçó de vida, d'amor a la feina, de vocació...fotos, arròs germinat, tot el procés de dalt a baix i a més, és un home que fa cultiu ecològic. Petitons volen saber que són les plagues, i fins on ha d'arribar l'aigua a la planta, i què en fan de la palla sobrera, i com assequen el gra...
Nens i nenes de 8 anys, van estar gairebé una hora i mitja escoltant i preguntant...
I ara, els posarem al seu blog les fotos i els seus treballs.
I és que creiem fermament, que si un viu el que vol transmetre, les coses rutllen.
I el Florido Pensil, fa lustres que s'ha acabat...

13 comentaris:

dimoniet1960 ha dit...

Mira que bé.. ara et podem visitar a ritme de txa txa txa!

;)

Striper ha dit...

Ah lo dels llapiços deu ser per la fusta. Cony quina musica ballas?

nimue ha dit...

dons sí... allò dels llibres de text és la pera llimonera... Nosaltres a l'insti estem mirant els llibres pel curs vinent i hem comprovat que algunes editorials diuen que estan adaptats als nous currículums però només han canviat el tipus de lletra! els llibre són els mateixos! Encara estem al·lucinant.

M'ha encantat la imatge dels teus petits fent preguntes al pagès. Sempre hauria de ser així.

Una abraçada!

Té la mà Maria - Reus ha dit...

aviat hi haurà mestres digitals i us fotran la feina

petons

Batec - Oneguin ha dit...

Hi ha un món que s'extingeix que s'acaba... i un altre que comença. A veure si ens podem quedar amb les coses bones d'ambdós.


Salut

Batec - Oneguin

Joana ha dit...

Anem per aquest camí, ZEL!
També vaig llegir fa poc que posaran un petit hortet a les escoles....si, si perquè els nens puguin veure d'on surten els enciams i les tomates i les mongetes i carbassons.
Anar-lo regant cada dia com s'ha de fer amb els nens.
M'agrada l'empenta que hi poses! ( I els somnis que tens ...també ).
Bon capde wapa!

Carme ha dit...

Sí, noia, s'ha d'anar canviant, tot canvia i si no ho fes crec que ho hauríem de fer canvia r nosaltres... i si bé jo crec que els libres (en general) no s'acabaran mai, pel que fa als de text potser sí.

Cesc ha dit...

Com canvien les coses eh...

Musafir ha dit...

I jo que ara fa encara poquet que vaig descobrir el plaer d'escriure amb llapis i amb paper... Els ordinadors estan força be; és el futur...
Però jo continuarè escrivint al diari, amb el meu llapis... sobre paper.

El darrer post del Musafir, casualment té un poquet a vore amb aquest tema.

Bon cap de setmana,

Petonets!

EL HIPPIE VIEJO ha dit...

SON LOS CAMBIOS QUE PRODUCE LA MODERNIDAD QUERIDA ROSER!

TODAVÌA NO PUDE ACOSTUMBRARME AL ORDENADOR, ESCRIBO CON LÀPIZ Y PAPEL...ES DISTINTO..SERÀ QUE SOY VIEJO????
QUE APRENDIZAJE DEBE SER ESCUCHAR A UN LABRADOR..SU CONTACTO CON LA NATURALEZA, EXPLICANDO EL CULTIVO DEL ARROZ Y SUS MÈTODOS PARA QUE VENGA BIEN.

QUERIDA ROSER!
DESDE ESTE BUENOS AIRES LLUVIOSO
TE DEJO MIS SALUDOS Y
CON ELLOS
LOS MEJORES DESEOS PARA TÌ!!!

BESOS

ADAL

Joan deu Peiroton ha dit...

QUE RICO EL CHA CHA CHA!!!
Bé, ara vaig a llegir el teu missatge, maca. Torno tot seguit. :))

Joan deu Peiroton ha dit...

L'eina informática ajudarà però mai remplaçara el mestre, vaja!

Molt bona, la música (em repeteixo, ho sé, ho sé). Bon cap de setmana i petons txatxatxencs!

DOLORS ha dit...

Entre aquest txa-txa-txà i el Florido Pencil recordo també una altre pel.lícula que vam compartir en temps,espai, idees, rialles i llàgrimes , així com unes paraules màgiques que sovint ens han acompanyat:CARPE DIEM