hi ha camins al cel...faran de bon seguir
si no s’acaben les trinxeres
que anem eixamplant amb ràbia sorda
hi ha camins al cel...
són només un polsim d’aigua,
menut, tan menut que ja no mulla
capriciosos, enganyen amb traç impossible...
quan torni el bon temps
i tornis a creure que encara pots solcar
bons camins de terra
porta’m de record, sisplau
un traç ben blau, un camí ferm...
el posaré al costat dels pots de vidre
d’olors de festa, de romaní i de farigola,
de nen petit, de llapis i de sorra,
faran bonic al costat dels altres pots
on guardo la boira que duc a les butxaques
22 comentaris:
Com sempre els teus poemes són un pou de sentiment, de ciència, de melangia però sobretot d'amor!!
Ja saps el que en penso i ho reitero cada vegada, crec que hauries de fer-ne un llibre, m''agradaria veure'ls recopilats i poder-los tenir en la tauleta de nit per saborejar-los nit a nit.
Petons no deixis d'inspirar-te
La part en què dius "porta'm un record" és la que més m'ha agradat, diu moltes coses que tots pensem...
Quin poema! Amb un final molt bonic, tant de bo tinguis sempre pots de coses precioses i intangibles, ben a l'abast... una abraçada
A mi m'agrada caminar per camins de terra, on pugui trepijar la molsa humida i escoltar el cant dels ocells.
Les rutes del cel pels més altius, que quan caiguin jo estaré a baix esperant l'humitat de les gotes d'aigua i la brisa que les mou.
Al final, tot cau, fins hi tot els estels.
Foto veritablement preciosa i que recomano clicar per veure més gran doncs val la pena!!
I paraules de poetesa, d'aquelles que m'agraden tant però que no tinc vocabulari per comentar :-))
"el posaré al costat dels pots de vidre...altres pots on guardo la boira que duc a les butxaques"
Me gusta encontrar trazos de esperanzas y buenos deseos.
Precios moltes gracies. Bon dia ninona.
bon dia, preciosa! faran bonic com tot el que tu fas. Una abraçadota!
Zel muy bonito.
Que tal Zel, i que tal Núria, com esteu vosaltres? Jo tants dies incomunicat de l´univers internautic i blogosferic aquest... Em sap greu no contestar avans els e-mails i coments pendents, no penseu que sóc un maleducat ara. hahahaha
Ara ja tinc internet a casa, altra vegada i a més he carregat les piles aquest mes de vacances hahaha
I apa ara sant tornem-hi...!!!
Ja he donat records a l´Avi tal i com m´encarregues Zel, és un gust per mi de poder fer-ho.
Si que vaig anar a la mani Núria, si que hi havia una bona gentada, a veure si aixó té algún efecte...
Com esteu vosaltres, tants dies de no poder visitar-els vostres blogs, ara tindre feina a posar-me al dia hahahahahahaha
Petonasos i mols records guapissimes.
Salut i feina!!!
Moltes felicitacions Zel pel teu poema i per aquesta imatge tant bonica de la fotu, com sempre un plaer de venir a visitar el teu blog tant pole de sensibilitat i més després de tants dies de no poder ferho, ara tinc tindré una feina agradable, la de llegir totes les teves entrades que m´esperen i que m´he perdut aquests dies.
Un petonàs guapa.
Gràcies pel regal, no solament de les paraules sinó també de la música que ha començat a sonar en entrar al teu blog. I per la foto. Tot plegat m'ha agradat molt.
bon dia, gràcies per aquest poema, crec que avui tots el necessitàvem.
faig una copia per guardar a la carpeta de coses boniques
besadetes amb pessics
Ans de vuit m'ha rebutjat la entrada, he pensat, massa llarg.Html no acceptava.Penco de fort aquests dies. Hem de rebre gent menuda i ens fan còrrer. Deuen tenir negoci o falta de places./ Al matí estava tendret i llegir el que ens has possat encara més./ Tinc que marxar. I quina bondat hi ha pel mon. Anton.
Ja estaria bé, ja, tenir pots on deixar segons quines coses ben tancadetes al buit! Un poema preciós on les paraules són boniques i el que hi encara més. Un petó, maca.
Ens en regales molts de "regals"...Poesia i música per l'esperit. Gràcies Zel wapa!
Bona castanyada! :)
Entra la tranquil.la tarda
Pel fosc camí de la mirada.
Enllà del mar ben treballat
Pels bous del sol, endins del blat,
Quan més perfecta mor la flor
A l'aire lleu, pel gran dolor
D'aquest camí de la mirada,
Se'n va tranquil.la la tarda.
petonets
Los caminos que me conducen al cielo, los descubro muy en la tierra. Como tu romaní y tu farigola...
Besos, Zel.
Definitivament, avui la tardor ha entrat a casa meva i ha envaït la meva intimitat... un preciós poema Zel!
Hay tanta poesía en tus relatos que reivindican justicia, como cuando te muestras tan tierna y entrañable en tus versos. Me vuelven loco los poetas, ellos miran al mundo ,no con los ojos, sino con todo el dolor de su corazón.
Feliz otoño y cuida la garganta, ya sabes.
boira a les butxaques; molt bonic
potser enmig d'un camí ferm, plè de romaní i farigola i sota un cel com el que has posat, la boira s'esfuma.
Un escrit molt bonic.
Publica un comentari a l'entrada