Ahir, aprofitant que el sr Garzón està de baixa, sense esperar ni tan sols allò que tothom espera quan l'interessat no hi és present, es va decretar la prohibició d'obrir noves foses comunes. Es comenta que cinc dels jutges van votar però fent a part una declaració de "no acord amb el procediment", entenent que les presses no tenien raó de ser. Dues hores i mitja, i tensió. Curiós, i clarament ajustat al model del que aquí s'entén per pau social, tapar les atrocitats acumulades.Si es que Ibèria no té nord, ni sud ni est ni oest. S'han begut l'enteniment. Sé que em faig pesada, però mai arribarem enlloc si no es pot jutjar i retornar el veritable nom als fets passats. Els impediments? Les llargues arrels del feixisme. Desde París, la neta del cap de la República, Joan Negrin fa aquest sucós comentari:
"España es el único país del mundo en el que, después de una dictadura fascista y una represión brutal y sistemática, parece que no hubiera pasado nada. No ha habido justicia". La nieta de Juan Negrín, jefe del Gobierno de la República entre 1937 y 1945, se presentó como acusación particular en la causa abierta por Garzón porque "toda la familia sufrió una represión terrible" y porque, además, "como descendiente del último presidente del Consejo de Ministros de la II República tengo documentos que podrían ser muy útiles en la investigación del juez".
Ai, las, això ja fora massa, pels malenconiosos de "qualsevol temps passat va ser millor"El passat de violència i violació sistemàtica dels drets humans, es projecta com una allargada ombra que afecta la justícia, la política i els mitjans de comunicació. L'historiador Julián Casanova en una entrevista ho deixa clar:
"Si a Garzón no le dejan, lo hará un juez de fuera" El autor de La Iglesia de Franco opina que la reparación será difícil sin que el PP asuma su "trauma franquista" y la Iglesia reconozca su colaboración con los fusilamientos
Sus estudios del franquismo calculan 50.000 fusilados en la posguerra.
¿Por qué tanta saña? Por tres componentes ideológicos y culturales.
Primero: el concepto militarista de aniquilación del contrario que viene del africanismo, que Franco, Yagüe y Millán Astray tienen muy metido. Aquello de tratar a los rojos como tribus, gente que no merece vivir. Además, pasado por el matiz del exterminio fascista, pero fundamentalmente, militar español.
En segundo lugar, es un componente religioso de limpieza, porque hay una gran legitimación de la muerte de gente que no tiene derecho a la vida porque no tiene fe. Son infieles y es un reverdecimiento del mito de la Cruzada.
Y un tercer elemento que viene de la Falange, que sí que tiene claramente sustancia nazi."
Més clar, l'aigua. Però no, els vells poders, arrapats com paparres encara ara, més de 70 anys després, tapen i tapen. S'ha viscut una situació que ens diuen que no fou. Es veu que són cabòries i ja no toca. I encara tenim llibres pels joves que no parlen d'un cop d'estat ni d'un règim feixista que ens ha trencat el passat.
Jo votaria per anar fent camí i passar de qualsevol polític, jutge, personatge públic amb poder. Tenim al davant una bona colla d'ineptes que només mouen les banyes quan es tracta de reclamar segons què. O de sortir a fer grans declaracions per fer adeptes. S'apunten a totes les festes, porten corones als llocs adients. Però no mouen ni un dit per dignificar milers i milers de persones. A pastar fang, no?
18 comentaris:
Es un tema complexe, jo sincerament crec crec que tindria que haver uns jutges expresament per aquest temes i que en aquest cas la justicia sigui tan rapida a decidirsobre alguna cosa em sorprent molt.
Pero que hayan pasado casi setenta años y...!
Yo creo que el derecho a tener una compensación, aunque sea en forma de juicio, es más que necesaria!
"d'un règim feixista que ens ha trencat el passat".
I que ha trencat l'esperit i la llibertat d'expressió i de criteri propi dels nostres pares; tota una generació que contínua tenint por a manifestar el que pensen i a la qual han castrat la possibilitat de tenir idees pròpies. Així ho confirmo com fill apesarat i rabioso al constatar tals fets.
Una abraçada, Zel Epi
suposo que tothom de estar d'acord en què els assassins han d'estar a la presó no?
Jo també crec que si no es posa nom al terrible del passat no hi haurà manera d'ensotir-se'n. Sense nom, sense la paraula adient, sense el just reconeixent, sense el restabliment de les coses, sens tot això i molt més segurament, ens queda molt de marge per la visceral destrucció, corrupció, manipulació, la rancúnia, revenja; l'odi sempre a ras de pell. Com un polvorí, acostes un llumí i... com la pólvora d'allò més instintiu que ens caracteritza no té la contenció i el conducte de la paraula, del llenguatge, llavors esclatem en noves massacres. Aliè a la paraula, en aquest cas la paraula política vera, les passions que ens caracteritzen campen per on poden però sense rumb sempre a un pas, curt, per la violència. Passa igual a nivell individual i personal.
He arribat a aquest post, que no havia llegit, via Josep Maria Yago i el seu blog.
I aprofito per enviar-te petonets i una abraçada.
I, efectivament, A PASTAR FANG!!
Jo com tu, opto per pasar de qualsevol polític, jutge etc... fa temsp que estic desconnectat d'aquest món, les injustícies guanyen.
Just avui, parlo en el blog dels 70 anys de la nit dels vidres trencats. A Alemanya, a diferència del que passa a l'estat espanyol, 70 anys després continuen fustigant-se per les atrocitats que s'hi van cometre. A Espanya, demanar justícia s'interpreta, per milions, com "reobrir velles ferides".
Sense (més) comentaris.
m'he tornat boig intentant posar el meu comentari que era bastant llarg, i al final s'ha esborrat. ¡¡¡¡dimito!!!!
Fa angoixa i fàstic. Em miro com un gran magatzem que fa de biblioteca i allí(les foses) vull dir muntanyes de llibres, estripats, bruts, sense govern.I que s'acabin de fer malbé i que s'olvidin... Fàstic./ Poso això i no té llegit el post. ja tornaré. Ara no puc./ Endavant noia. Així. Anton.
És horrorós el que es va arribar a fer. Recomano vivament la lectura del llibre "Las fosas de Franco" d'Emilio Macías y Emilio Silva. És corprenedor i a més, no té desperdici. És indignant la situació actual. Sempre sembla que portem un llast als peus que no ens deixa avançar i aquest llast ha de quedar aclarit i resolt, per justíficia.
Els pocs faxistes intel·ligents, de fet pretenen això: el cansament dels que reclamen (reclamem) per precisament no fer-los cas; és molt més important que es porti a judici a qui crema fotos i així posar en el mateix sac a "cuatro jovenes exaltados que nos apenan profundamente"... si amb 70 anys no n'hi ha prou, tampoc n'hi haurà amb 70 més! ells seguiran al seu lloc.
Pot ser també interessant aquesta reflexió (una mica col·lateral al tema, potser). Acostumem a creure, pensa i dir que el temps tot ho cura o tot ho esborra. S'alien amb l'oblid i la durada d'un llarg temps (70 anys, déu n'hi do) sota un pensament força màgic (sentit pejoratiu): que el temps farà per (enlloc de) nosaltres allò que nosaltres hem de fer i veiem que si no es fa res, res passa. Sempre el mateix llast que ens porta a repetir les mateixes histories de sempre. Sense sortir de la merda, més o menys confitada de coses i més coses (anomenades en conjunt progrés).
Crec que és força general això de l'oblid: totes aquelles matèries d'estudi que tenen a veure amb la memòria no tenen massa prestigi a la societat en general. Així guanya pes una certa (no sé fins a quin punt) deshumanització a favor de les maneres, les formes, la puresa del mètode sense pensar el seu sentit, la tecnocràcia, l'ordre maniàtic... i de tot això en van ser uns monstruosos mestres i deixebles el nazis. I ara, fa ja massa temps rebrosten.
Aquella mala transició que varem tenir porta a aquesta incongruència que no s'estigui jutjant als criminals del cop d'estat del 36 i tots els crims posteriors fins ven entrat els anys 60 i diria que fins el mateix moment de la mort del dictador.
Mira si va reaccionar ràpid el Fraga a la tèvia insinuació del Garzón.
Ha arribat un moment, com diuen alguns de per aquí sobre, que no em crec res de res.
Sí senyora, a pastar fang!
Hola Zel.
Jo tampoc crec res de res. Però també crec que no podem ni hem d'abandonar.
Un petó
clar i català: a pastar fang!
Es un tema per parlar anys i anys.
Crec que s'haurien d'obrir les fosses pels familiars que ho demanin.
Dit això, no m'agrada que el senyor Garzón utilitzi un altre cop. com amb Pinochet. el dolor de les víctimes per satisfer el seu EGO INACABABLE.
I si no que li preguntin a Felipe González que per no fer-lo ministre d'Interior gairebé acaba a la presó.
Lo de Garzón es una vergonya. Ho sento. I torno a dir que vull que s'obrin les fosses.
Petons.
Si bé, a aquestes alçades a qui li estranya això que comentes? Pressons i sentències per cremar instantànies, greuges davant de mitjans de comunicació, veus electes silenciades, etc, etc. Spain is diferent. Per sort d'altres països.
Publica un comentari a l'entrada