aigües brutes... aigües netes

No sé si fa riure o plorar. La intoxicació col.lectiva a la que ens sotmeten els diaris i les notícies en general (ja pots buscar, que arreu es diu el mateix) han convertit l'explicació de determinats fenòmens socials en un aiguabarreig de mitges veritats i grans mentides que confonen al més assenyat.

Vegem el cas de Grècia, i els aldarulls. Vegem el cas d'Ibèria i els aldarulls. Quan la gent no pot més de tanta merda com ens fan menjar, es revolta. La revolta és la darrera solució de qui sent que ja ningú l'escolta.

Això aquí i arreu. Posem que som a Birmània, posem que som gent que n'està fins als pebrots de la dictadura, la censura, la manca de llibertat d'opinió, els càstigs irracionals, la presó per dissidència dels principis del govern de torn (o etern, de vegades tant li fa)

Ai, tu, vés per on, les manifestacions i els moviments socials de base, les ONG'S i la gent de bona fe, vinga campanyes de "sensibilització"...

Denúncia! et diuen...i tu vas com un xaiet, i apa, a denunciar, a signar manifestos i ...

Doncs resulta que la gent, molta gent, molts joves també, n'estan fins al capdamunt de ser enganyats, n'estan farts d'anar a comprar estudis, feina, treball digne i que els venguin fum i encara brut. I surten al carrer. I criden, i s'emprenyen, i esvaloten i tot el que un fa quan es revolta. Perquè hi ha gent que no pot més.
I els nostres diaris, què ens venen?

"Una colla de radicals, una colla d'okupes, una colla de brètols..." Sí, segur que hi ha brètols, però hi ha molta gent, però que molta, que no pot més. Que n'estem fins als pebrots que ens donin pel sac cada dia, que fa molta ràbia veure com sempre (eternament) una colla de segellats pels déus de la puta pela, viuen a cos de rei i els altres es foten.

Però el més fotut de tot, no és que ho diguin, el més fotut és que ens ho creiem, com xaiets, tots, com si encara ens maméssim el dit, tots a una, a reclamar ordre i seguretat ciutadana.

I tant que volem ordre i seguretat ciutadana, el que no volem és que les forces policials siguin cada vegada més, forces armades per a ferir, torturar, vaja com en James Bond, amb llicència per a matar. Aigua bruta.

"Durante las últimas horas el régimen español, temeroso de un posible contagio, ha decidido enviar a prisión a siete detenidos durante la manifestación celebrada en Madrid- junto a otra en Barcelona- en solidaridad con Grecia. Los delitos que se les imputa (según la legislación burguesa, elaborada contra la clase obrera) están penados entre seis y tres años de cárcel, sin embargo, en el colmo de la paranoia represiva, han llegado a solicitar una pena de 18 años de prisión para uno de los procesados. Pero no hay que confundirse, una petición semejante está relacionada, no con la supuesta fortaleza del sistema, sino con su miedo.
Se han apresurado en airear los destrozos provocados, con la intención de poner a la opinión pública en contra de los manifestantes a pesar de que en Grecia esa estrategia no ha dado resultado alguno. Rápidamente, el Ayuntamiento de Madrid ha evaluado los daños en 14.000 euros. Curioso. En este país de pandereta y latrocinio, se valora más un coche con las ruedas pinchadas que la dignidad y la vida humana ¿por qué no estiman los miles de millones de euros que nos arrebatan para entregárselos, de nuevo, a los mismos rateros corruptos que han generado este caos financiero? Eso sí que va a afectar a la economía y no la vidriera rota de una comisaría" LLegiu l'article sencer aquí.

El benestar social, la pau i cohesió, la tranquil.litat al carrer, només se la guanyen els governants justos, els comptes transparents, la veritat per damunt de tot.

El respecte, les bones paraules i el bon tracte, només se'l guanyen aquells que s'ho mereixen. Aigua neta.

Caiem en el més greu dels totalitarismes. Com que uns quants són lladregots, violents, tots els qui surten i es manifesten, reclamen els seus drets i una vida justa i digna, són violents, radicals, bèsties perilloses. I desenganyem-nos, arreu, ha guanyat la corrupció de l'estat, de molts governs.

Els veritablement perillosos tenen alts càrrecs, són jutges, banquers, caps d'alguna comissaria, els difamadors treballen a la ràdio, als mitjans de comunicació i es dediquen a exaltar i calumniar, a escalfar els ànims, per tal que una colla immensa de gent exigeixi més control.

Estem caient en tots els paranys. Estem reclamant un estat repressor i policial. Com xaiets permetem que s'il.legalitzin partits, que no es pugui obrir la boca per parlar de segons qui ni de segons què, mentre un boig encara ben vist per molts, demana que ens pengin. Després que ningú plori per les llibertats perdudes.