05 de desembre 2008

d'altres límits

busco l'escala cap a d'altres límits, m'estrenyen els horitzons, envoltada de gent que ha encetat un altre mileni, i que encara lluita contra els troians, o els perses, o els atiles, contra la por de ser mesurat per un raser que només sap d'humanitat, no pas de colors ni d'orígens
maldant per guardar estretament i fort els seus migrats drets de primera...
és que avui, a la classe, la llibertat ha demanat la paraula, i no he tingut resposta...

20 comentaris:

Landahlauts ha dit...

Hay muchas veces, demasiadas, en las que la libertad no tiene la palabra.

Una salutació des de l'Andalucia

Una ha dit...

Todavía no hemos definido bien el término libertad.¿Habrá tantas ideas de libertad como habitantes del Planeta?.
Libertades que nos mejoren como seres humanos.

Anònim ha dit...

La libertad està vedada por lo necios.

Besitos desde el ♥

Striper ha dit...

la libertat ser libre... Conceptos que todo el mundo maneja a su antojo, yo se`pre he criigut en MAS CULTURA = MAS LIBERTAD.

Sergi ha dit...

Espero que li hagis dit que ja t'ho miraràs i que li dius el proper dia...

Cèlia ha dit...

Un poema colpidor que incita reflexió. Jo penso que volem anar cap a un món més lliure però encara necessitem molta "cultura" "humanisme" "intel·ligència" "autonomia" (...) per aconseguir-ho. De moment ja va bé que la llibertat vagi a escola barrejada amb la resta dels alumnes, molt bona senyal!

rebaixes ha dit...

La llibertat, creieu que ha existit mai? Crec que és un concepte abstracte que el volem fer realitat, fins a quin punt? És com l'amor, com la pau, la felicitat i un disbarar de paraules que sembla que ens contenten quan les diem i ens les creiem que existeixen com a paraules no com a fets. Sentim, ens emosionem tenim passió per la llibertat, pau, amor, fel.. en disfrutem? Hi han un nivell que cadascú medim segons com ens va... Resolc amb llibertat, penso amb... o m'imposen el pensament, actuo amb llib... o faig el que em diuen sense pensar per que m'han inculcat una forma de desarrollar-me.Soc honest, honrat amb mi i amb els altres o m'imposen unes formes tant si les vull com no. Libre o deia Nino Bravo.Perdoneu. El cor me diu que he de ser lliure, i el cap em diu, tontet depens de tot fins si fossis independent de la teva creguda independència. En aquest moment em sento lliure per que expresso el que sento, la meva realitat. i res més, poquet més tinc...Anton.

Joan P. ( JAPS ) ha dit...

Llibertat !! bonic concepte, bonica paraula.
Jo no he sigut lliure mai, (o casi mai) sempre he tingut que respectar les opinions dels altres, (sense poguer-les raonar ni parlar) i atendrem a condicions de lleis i costums socials.
Si no ha sigut així, han dit, i diuen que soc rebel ... de totes maneres, crec que una cosa és el llibertinatge i falta de respecte al medi i a la persona, i una altra la sumissió que és practica amb el nom de societat de consum.
Ja se sap ... al poble, circ i pa.

Montse ha dit...

La llibertat és un constructe que ens enllamineix a tots.
Però qui és lliure de veritat?

Señor De la Vega ha dit...

“Gracias a la libertad de expresión hoy ya es posible decir que un gobernante es un inútil sin que nos pase nada. Al gobernante tampoco.”- Jaume Perich.
.....
Muchos son los alegatos y frases sobre la libertad, pero leyendo a Calderón estos días, yo me sigo maravillando por este soliloquio de Segismundo, aunque lo podría declamar cualquier niño o adulto, atrapado en la miseria e injusticia del siglo XXI:

¡Ay mísero de mí, y ay infelice!
Apurar, cielos, pretendo,
ya que me tratáis así,
qué delito cometí
contra vosotros naciendo.
Aunque si nací, ya entiendo
qué delito he cometido;
bastante causa ha tenido
vuestra justicia y rigor,
pues el delito mayor
del hombre es haber nacido.
Sólo quisiera saber
para apurar mis desvelos
—dejando a una parte, cielos,
el delito del nacer—,
¿qué más os pude ofender,
para castigarme más?
¿No nacieron los demás?
Pues si los demás nacieron,
¿qué privilegios tuvieron
que no yo gocé jamás?
....
Nace el ave, y con las galas
que le dan belleza suma,
...sigue...
¿y teniendo yo más alma,
tengo menos libertad?
Nace el bruto,
y con la piel que
dibujan manchas bellas,
...sigue...
¿y yo, con mejor instinto,
tengo menos libertad?
Nace el pez, que no respira,
aborto de ovas y lamas,
...sigue...
¿y yo, con más albedrío,
tengo menos libertad?
Nace el arroyo, culebra
que entre flores se desata,
y apenas sierpe de plata,
entre las flores se quiebra,
...sigue...
¿y teniendo yo más vida,
tengo menos libertad?
...sigue...
¿Qué ley, justicia o razón
negar a los hombres sabe
privilegios tan süave
excepción tan principal,
que Dios le ha dado
a un cristal, a un pez,
a un bruto y a un ave?
.....
Suyo, Z+-----

Anònim ha dit...

Ja passa ja que la llibertat s'oblida...

nimue ha dit...

mala cosa, llavors...

JUANAN URKIJO ha dit...

Estaba convencido de ello: de que la libertad no era un concepto. Si ha estado en tu clase, no puede ser algo tan inmaterial como la pintan...

Un abrazo, Zel. Me alegra que no hayas escrito la inicial de llibertat con mayúscula; cuando utilizan éstas, comienzo a temblar.

merike ha dit...

Dia de la Independència, sembla que hagi estat ahir en el nostre temps excepte vostè encara tenir-lo a Catalunya. Feia un post.. Finlàndia lluitava durament quedar-se'l.

assumpta ha dit...

Ho ha estat algú mai, lliure ... ?

estrip ha dit...

mira, una escala que baixa!

LlunA ha dit...

Llibertat....ens falta tanta llibertat al mòn...

jo artin au ha dit...

Tu no has tingut resposta? No et deixis atrapar per constriccions alienes, encara que siguin multitud. No m'estranyaria gens que la llibertat s'escoles per les sanes esquerdes d'un, de qualsevol que fa per "desmassificar"-se.
Una abraçada molt forta.

Carles Casanovas ha dit...

Com cantava la MINA....parole, parole, parole....però prefereixo de
totes totes, LA LLIBERTAT,com diu el
diccionari, llibertat és la condició
del que no és esclau !

Unknown ha dit...

Hola Zel,

Ara feia dies que no passejava pel teu blog... m'ha agradat molt aquest post, molt indicat i genialment il.lustrat.

Avui pensava, mentre escoltava la ràdio al cotxe... quants diners es gasten en exposicions i d'altres històries governamentals sobre els drets humans només per generar autocomplaença. I després a les reunions dels poderosos aquests només es dediquen a refundar quelcom que és irrefundable si volem avançar no ja com a poble, sinó com a persones inetgrades a la societat.