santa llúcia (esperança)

Amb els ulls en una plàtera, i diu que encara hi veia...

celebrada per molts que es dediquen a feines en les que cal fer servir els ulls,

també nit de repartir premis literaris... aquí volia anar a parar. He passat per cal príncep, i he trobat un text preciós, com tots els que escriu. I un poema referit als blogs. Us el recomano.

Nosaltres segurament de premi no en tindrem cap, aquesta nit de santa Llúcia, però jo em permeto deixar-vos un regal, per si val de compensació, ara que no puc entrar a casa vostra tant com voldria... Tal com li he deixat al seu poema, penso que un blog és la possibilitat de conéixer i llegir gent meravellosa que et conforta i et dona ales a seguir en els somnis de veritats, de móns gairebé perfectes, de relacions sense interessos, ningú et compra per anar a cals amics amb cap sopar per a golafres, ets a casa teva en cadascun d'ells...

flaires d’encens ofegaran sentors pútrides
i encalmaran els corbs que fugiran covards
desteixirem vels foscos,
retornaran els aires nets,
un sol càlid i serè, de tebior dolça
escalfarà la pell dels innocents

olis perfumats d’amor i companyia
treuran les rautades del rovell,
lliscarà suau l’alè entre camins creuats
que ja no tindran tanques,
només senders estrets, però fàcils,
quan la tendresa retorni

Gaia es guarirà sola
amb l’ajut dels pocs homes justos
i la serenor de dones sàvies
ditets petits esborraran forats de moltes guerres
i els vells, tresor d’aquesta raça,
senyoregeran a les màrfegues de plomes
oferint el seu preuat consell

als nous guerrers de la pau més justa