13 de febrer 2009

...el gat pentina...

...molts moments buits, massa tranquil.litat...
no hi ha cridòria, ni rialles...ningú m'estira l'anorac, ni m'he d'ajupir a recollir papers...
em falten els seus ulls, les seves veus, no vaig plena de pols ni m'embruto les mans, ja no tinc mocs enganxats als pantalons, i de fet, cantaria, si em vingués de gust, amb la veu d'estiu, però no en tinc ganes... ara que podria llegir molt, no em ve de gust, m'he atipat de veure pel.lícules, i, soprenentment, el que més m'agrada és arreplegar els pilons de fulls seus i mirar-me'ls, deixar-hi missatgets (molt bé, t'esforces molt!, cada dia te'n surts millor! hauries de mirar de fer més bona lletra que ja en saps, guapo!, molt bon treball, si no t'espaviles et mossego!...) Jollons, que els enyoro molt... I com que qui no té res a fer, el gat pentina, l'he pentinat aquí!

20 comentaris:

XeXu ha dit...

He intentat de deixar un comentari a la teva nova casa, però no em deixa, no sé per què. M'agrada el disseny que t'has posat, espero que hi escriguis moltes neures.

A part, dir que és normal que ho enyoris, però a més, estar a casa no ajuda gaire, acabes tenint ganes de fer coses que normalment ni et motiven, però per tal de no quedar-se tancat sense poder fer res, el que sigui!

garbi24 ha dit...

tranquila dona que tot passara , aviat a correr .
Que trist que quant podem estar sense fer res , no en tenim ganes , i quantenim feina volem no fer res .
VA QUE ET DEU FALTAR POC

- assumpta - ha dit...

Hola Zel, deu de fallar alguna cosa, doncs no deixa posar comentaris al patim,patam,patum.
Però bé, tant és ho dic aquí:
Felicitats per aquest nou projecte!
Anims, no defalleixis i endavant!
;)

kweilan ha dit...

És una pena que quan estem de baixa no sigui el mateix que unes petites vacances. És així. Ànims...i endavant!

sargantana ha dit...

epppp...ja veuras que amb una mica de repos i una mica de *tres en uno* tot rutllara aviat
vinga!!
un beset de sargantana

HADA ISOL ha dit...

Animo Zel!!! sé que añoras a los niños,es porque eres buena maestra!!!! pero levanta el ánimo,algo se te vá a ocurrir para divertirte! te dejo un fuerte abrazo y te deseo que pronto te pongas mejor! petonets!

Striper ha dit...

Que passis un bon cap e setmana bonica , jo em vaig a la Manresa medieval que teniom un problema e sequera de collons, Petonassos.

Henry The VIII ha dit...

SuperZel, Molt bonica aquesta afoto. Però m'agrada més la del post anterior.

No t'enyoris dona, una mica de desconnecting sempre va bé.

Kisses

labruixoleta ha dit...

ja m'imagino una mica com ets sents... Jo vaig estar només un any amb uns nens/es, i això que només hi anava un matí a la setmana, i quan vaig marxar els enyorava i anys després encara hi penso, inclús he pensat passar algun dia per aquella escola a fer una visita, però segurament ells ni se'n recorden. Els teus segur que et recordaran molt temps. Jo encara ara me'n recordo de les meves mestres, tantes hores compartides fan que siguin persones importants de les nostres vides.
Una abraçada!!!

LLuNa ha dit...

Es troben a faltar oi? A mi em va passar el mateix quan vaig deixar de fer de monitora... i ara els veig pel poble i no puc evitar aquesta melancolia que ara deus sentir. Però d'aquí a no res tornaràs a estar amb tota la patuleia! Segur que ells també et troben a faltar moltíssim!! Un petó i molts d'ànims!

nimue ha dit...

segur que ells també et troben a faltar! imagina't quina alegria us agafarà quan us retrobeu i la de coses que tindran per explicar-te!

ànims i fes bondat!!!

LlunA ha dit...

Ays Ays Ays, si es que això de tenir vacances forçades no es bo, oi? et trobes millor, per això?? Per quan tens de baixa??
Cuidat molt:)

Vicent ha dit...

Vaja, no sabia que eres mestra. I sembla que estas de baixa (acabe d'adonar-me que no van els accents...). Espere que et recuperes prompte. Jo tambe soc del gremi. Anim!

Joan Martín ha dit...

Ostres Roser, dies sense passar per aquí. Havia oblidat que t'havien operat. Ho sento (Quan poso la banya en una cosa, a vegades n'oblido d'altres, m'he entossudit en anar per Linux com si anés per casa i hi passo bastants hores, això i alguna que altra responsabilitat i... sasss! vola el temps).

Si hagués un mesurador d'enyorances aquest no sabria que marcar, si un més alt nivell per tu que pels teus afortunats alumnes.

Res, un petonet (ah, estic segur que un cop recuperada totalment del genoll no l'usaras per agenollar-te en algun confessionari jejeje, res, res, una brometa)

Assumpta ha dit...

Ohhh!!
Clar que t'enyores... segur... :-)
Però no pateixis, dona, el temps corre al teu favor!! :-)))

Tere ha dit...

¡Cómo te entiendo! En Junio cumpliré mis 10 años de jubilación y aún sueño que estoy dando clases.
Al menos tú ya estás en la cuenta atrás y me alegro por tí,la ociosidad no es buena:deprime.Un beso

Carles ha dit...

He passat a veure't perquè no sé que ha ocorregut amb la meva subscripció al teu bloc però feia algun temps que no se m'actualitzava i m'extranyava.
I va i m'assabento de tot això de la operació i la convalescència. M'agradaria poder donar-te molts ànims. D'aquí a poc temps això només serà un mal record i tornaràs a tenir els teus alumnes i tota la teva il·lusió intacta. Ben segur!
Una forta abraçada

Cesc ha dit...

Es fan enyorar oi... però ja hi tornaràs i no tindràs aquest enyor, segur que ells també t'enyoren i molt.

Jordi Pinyol ha dit...

Au vinga.. no siguis modesta tu ara! Si se't dona la mar de bé això d'escriure. Segur que pots escriure un relat genial inspirant-te en la imatge.

Petons i bon diumenge!

EL BLOC D'EN VITALIS ha dit...

D'això se'n diu deformació profesional.