21 de febrer 2009

olor de primavera


sento, poc a poc, que torna l’escalfor a la terra
llarg hivern de neu, de vent, d’absències i de lluites
guerres petites a cases humils... i arreu gel, i foc, i mort...
nomès els cràpules, els indignes, els botxins
i els capitostos han tret suc de tanta misèria...
nosaltres, els senzills, hem anat fent la viu viu,
alimentant-nos, sovint, de paraules i somriures,
de complicitats i desigs, d’il.lusió pels vells camins...
oblidaré tot, quan el bon temps arribi,
m’ajauré a la sorra, a l’herba i a les pedres,
abraçaré la terra, m’ompliré de mar i sol, i d’aigua freda
tancaré els ulls, fugiré de tot per entrar dins meu
i retrobar-me en l’essència de matèria viva, que encara sóc...
estones llargues seré volgudament autista
per retornar i jugar el paper que m’ha tocat a la gran orquestra
del teatre on vivim... o al tauler d’escacs...
(no, aquest no el vull, sempre acaba amb escac i mat...)
per dir al món, aquí hi ha la meva pell, cada vegada més gastada,
perquè el greix d’amor que llustra és dins...

29 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

aquesta serà una primavera molt desitjada

merike ha dit...

Tal trepant, Finlàndia és en un lloc equivocat al mapa europeu!!! Avui -3 s. Bonica foto. Les necessitats d'horitzó que giren. Estic desitjant el teu correo electric:-D

amor y libertad ha dit...

y contagiarse todo el rato de vida

garbi24 ha dit...

Tots necessitem ja la primavera , per veure si ens treiem de sobre aquesta mala vida que portem ultimament .
A l'estiu tota cuca viu , no?

jaka ha dit...

Quin post mes poètic !!!
Petonets,
:***)

Cesc ha dit...

i com m'agrada perdrem entre la teva poesia que per mi no és pas per anar per casa :)

fanal blau ha dit...

Doncs, si us plau, continúa alimentant i llustrant poesia que ens ajuda a sentir l'escalforeta que està per arribar!!!

Ferran ha dit...

"estones llargues seré volgudament autista"... tots ho hauriem de ser, de tant en tant, per reflexionar, per aturar-nos en el camí i adonar-nos d'on som i cap on hem de tirar. Que tinguis, que tinguem tots, un bon trajecte. El bon temps que passa rere passa s'atansa ens ajudarà, segur!

Striper ha dit...

Desitjo que la crisios i aquest politics gilipolles que tenim no desluexin la primavera.

Gatot ha dit...

a Salt també està arribant la primavera... de fet, em sembla que fa algunes setmanes que hi ha arribat! :)
i saps què, zel?
hi ha moments, de bon aprofitar, que no ens cal recordar tota la colla de fills de puta que no ens deixarien veure el sol si volessin...

sabem que hi són...

però ens sabem nosaltres...

em sembla que qualsevol dia haurem de fer una reunió multitudinària d'autistes a les platges de sant pere pescador! :)

petons i llepades primaverals!

- assumpta - ha dit...

Zel, cal gaudir com tu molt bé dius, d'aquests moments on encara sóm dalt l'escenari i on cadascú hi té el seu paper en aquesta obra.

Quan l'hagem acabada, ja comentarem com ha anat, darrera l'escenari.

De moment llueix gustosa aquest greix d'amor que llustra i alimenta l'interior i que de retruc, et fa lluir a l'exterior explendorosamet el vestit de la vida!

Un petonettttt !

Tere ha dit...

¡Qué bonito está tu blog!
A ver...nueva cabecera,preciosa,alegre y que siento que voy a tener que salir a la calle para comprobar si ha llegado la primavera.
Cada día me gustas más poeta guerrera.Besitos

Carme ha dit...

Amb un hivern tan fred,
amb tempestes, neu i gelades.
La primavera arriba en els teus mots,
i també a les branques dels arbres
ben aviat.
Somriem i esperem, com cada primavera.

Carme ha dit...

Amb un hivern tan fred,
amb tempestes, neu i gelades.
La primavera arriba en els teus mots,
i també a les branques dels arbres
ben aviat.
Somriem i esperem, com cada primavera.

Assumpta ha dit...

M'agrada quan escrius així, dient les coses amb paraules precioses però parlant clar, com sempre :-))

pere ha dit...

Avui he vist el mateix paisatge que ens mostres, i gairebé a la posta he passat pel teu poble. Després la tramuntana ha començat a bufar amb més força... Que et puc dir que no sàpigues tu?
Cuida't i torna aviat amb els petits als ametllers en flor.
Petons :-)

novesflors ha dit...

Encara queda un mes perquè arribe la primavera però jo ja tinc ganes, moltes ganes de poder olorar-la...

nimue ha dit...

ha sigut un hivern dur, molt dur...
ens mereixem una bona primavera, sense dubte!

rebaixes ha dit...

pases llargues ara, després mes curtes, ara alcem la veu que s'apiguem ue som vuis, entrem en l'interir, nostre bagatge, el soplimen com ploma de tort el foc... I ja no queda si no l'amor que mou muntanyes, que el cor batega anima en dins, per que per fora les plomes son llances, les caricies bales que ens han ferit... Però la sang encara corre per les venes i vol la primavera per fruir de brot nou que porti vestidets que guarden mugronets llet coberta de mel, fruit de nostre estiu./ Que no et puc llegir, que se'm esvalota el cap i no pararia.../ Ets un privilegi tenir-te prop.Una abraçada.Anton.

sargantana ha dit...

ufff...si...ja ve..ja ve!!!
jo tambe necesito la força del sol de primavera...
pero ja ve..

yraya ha dit...

Mientra van llegando los olores de la primavera y esperando que te encuentres mejor, te mando este enlace.
Un petó

http://juicioaaznar.wordpress.com/2007/07/17/no-es-una-recogida-de-firmas-sino-de-adhesiones-a-la-plataforma/#comments

Joana ha dit...

I veure el mar amb les gavines que hi caminen de puntetes. Ting ganes de passejar-m'hi!
una abraçada d'estar per casa!

estrip ha dit...

ja és aquí ja!
A aquesta tothom l'espera amb candeletes aquest any!

george ha dit...

Estic destijan que arrivi ja, com tu segons veig, la foto es molt maca.
Una abraçada

rits ha dit...

un text preciós!!!
m'agrada molt això d'alimentarnos de paraules i somriures! i si, la primavera arriba!!!
a mi m'agraden aquests dies d'hivern com els d'ara, on el sol escalfa i reconforta i els dies ja comencen a allargar-se....

Sergi M. Rovira ha dit...

A mi m'agraden les partides d'escacs que sempre acaben en taules... (metafòricament parlant)

Montse ha dit...

uix, tant de bo que als cràpules i botxins, als indignes i els capitostos els agafi un bon atac d'esternuts amb les al·lèrgies primaverals!!!!!

Cèlia ha dit...

Jo mai diria d'estar per casa, ans el contrari, de sortir fora cercant, per fi, la primavera... visca l'anticicló!

ferran ha dit...

sempre volem el que no tenim... els escacs també poden acabar en taules, però potser si que això només és així en el joc mateix, i no en la vida que en deriva metafòricament.