olor de primavera

sento, poc a poc, que torna l’escalfor a la terra
llarg hivern de neu, de vent, d’absències i de lluites
guerres petites a cases humils... i arreu gel, i foc, i mort...
nomès els cràpules, els indignes, els botxins
i els capitostos han tret suc de tanta misèria...
nosaltres, els senzills, hem anat fent la viu viu,
alimentant-nos, sovint, de paraules i somriures,
de complicitats i desigs, d’il.lusió pels vells camins...
oblidaré tot, quan el bon temps arribi,
m’ajauré a la sorra, a l’herba i a les pedres,
abraçaré la terra, m’ompliré de mar i sol, i d’aigua freda
tancaré els ulls, fugiré de tot per entrar dins meu
i retrobar-me en l’essència de matèria viva, que encara sóc...
estones llargues seré volgudament autista
per retornar i jugar el paper que m’ha tocat a la gran orquestra
del teatre on vivim... o al tauler d’escacs...
(no, aquest no el vull, sempre acaba amb escac i mat...)
per dir al món, aquí hi ha la meva pell, cada vegada més gastada,
perquè el greix d’amor que llustra és dins...