20 de febrer 2009

Un petit gest d'agraïment per un gran home... l'Antón!

Teniu un àngel?
Jo sí, i això que no hi creia, jo, en àngels...
Però, aquest, aquest és...molt terrenal, amb uns sentiments que fan venir pell de gallina. Avui, l’Antón m’ha fet el regal del dia...ha pensat en Carnaval, i sap que sóc a casa. I m’ha portat nens de visita, per fer-me companyia. Ho podeu veure aquí. Jo li he promès un petit regal. Com que els nostres nens han visitat els ametllers aquesta setmana, (i jo no hi era), li vull regalar un dibuixet, que m’he entretingut a fer amb el paint. Per tu, Antón, m'agradaria que el pengessis a casa teva (al blog, clar)
L’altre regal, (aquest també és per mi, les he vist a la pàgina web de l'escola), són les fotos dels nens, un xiquet disfressats aquesta setmana, fent els seus dibuixos dels ametllers. Mira'ls, com disfruten... Antón, moltes gràcies, la veritable i autèntica condició humana, s’aprèn també de tu.
Miren l'arbre, florit que fa goig... embarretats, que és setmana boja!
La meva estimada amiga i col.lega, tota una botànica, els explica els detalls a observar amb pèls i senyals...(ai, i jo no hi era...) N'hi ha una, amagadeta, que fa fotos...(diuen que és la meva mimada...)
No sé com sortiran, ja els veuré la propera setmana espero...(estic creuant els dits...) Quan treballem a fora, el més divertit és tornar a obrir blocs i trobar pedretes, sorra, fulles... i alguna espina clavada als pantalons...
Afegit: He fet de les meves aquí i aquí. I l'Antón ha escrit això per les floretes d'ametller:
Com faldilletes de nenes menudes
aneu obrint al cel, al vent i al sol ,
vostre desig ple de joies rebudes
que en ametlló clourà en mes d’agost.
Molt tindreu que lluitar contra gelades,
contra ventades que us prendran vestit,
però seguint consell de rasposes ramades
seguireu fortes contra rufagades
i oferireu a llavi i dentoles el fruit més exquisit. (Antón)
(és un crak)

21 comentaris:

Laura ha dit...

M'agrada molt la teva alegria i veure el regal que t'han fet. Avui, una abraçada per a tu i una altra per a l'Anton! :-)

kweilan ha dit...

Espero que la setmana que ve et donin l'alta...enyorar-se està bé però sense exagerar.

rebaixes ha dit...

De fantàstics ho podem ser tots en aquest mon si ens ho proposem, i aquí tot hi trobem això, gent fantàstica, que quan menys ho penses te la posen al davant. Crec que vol dir els grans valors que ronden en aquest rotlle i que tots hem de fer el possible per conservar. Que no desmereixin mai.
Allò que deien aquells, TOTS PER UN, UN PER TOTS... GRÀCIES, ZEL, GRACIES A TOTS. Que els menuts també aprenen de nosaltres. Els meus saben que vosaltres em feu feliç, que no faria per vosaltres si jo ho sabés? Anton. A veure si em surt tot bé i col·loco això d'aquestes precioses i oloroses flors d'ametller... Jo que avui anava a fotografiar-ne i m'he deixat la pila carregant-se a casa... Que també tinc fallos.

LLuNa ha dit...

Ostres, que bonic noia! I quin indret tant ple de joia :)

Continuo pensant que dibuixes molt i molt bé amb el paint!!

Un petonàs!

Carme ha dit...

Quin món aquest dels blogs! No paro d'admirar-me'n!

Preciosos ametllers i el teu t'ha quedat fantàstic.

rebaixes ha dit...

Zel, en el recorregut que aha hagut de fer el magnific ram ( els teus menuts) per arribar a la meva escola sense pisarra ni guix ni pedretes s'he hi han acullit uns quants trenets, hi em pujat tots i mira com ha quedat en el trasllat, Fantàstica Zel. Gràcies jo també em sento feliç. Anton.

Vicent ha dit...

M'alegra la teua alegria. Veig que tens ganes de tornar a la feina, eh...? Una vegada, vaig fer una substitució i la profe que estava de baixa feia el possible per allargar les seues "vacances".

Ànim, que prompte estaràs amb els teus xiquets!

Jordi Pinyol ha dit...

Quins regals més bonics. Al menys així se't fa una mica menys dura l'aturada forçada.

M'agradat el 'dimoniet del meu cor' que has deixat anar per allà a la meva cibercasa...
:)
Doncs no sóc gaire de disfressar-me, bé.. en alguna ocasió m'hi he animat però sóc més de veure com es disfressen els altres. L'última (fa 5 o 6 anys) va ser d'indi. Feia patxoca... semblava un Gran Cap Brau Assegut jajaja... En fi, que tampoc cal que expliqui batalletes per aquí jo ara..

Petons i bon Carnaval, encara que no puguis ballar gaire!

;)

Cesc ha dit...

I com es nota que la gent t'estima Zel... has vist quins regals què et fan??

kukilin ha dit...

Es muy bello ver a esos niños estudiando bajo la sombra del almendro.

Besitos azucarados para vos y Antòn♥

Sergi M. Rovira ha dit...

Quin bon rotllo!

Tere ha dit...

Estos detalles son los que alegran de verdad la vida.
Abrazos

menta fresca ha dit...

És ben cert que hi ha molt poques persones com l'Antón, considera't afortunada per tenir-ne un a prop, és sorprenent aquest món del bloc a que si? millora't aviat!!

Ferran ha dit...

Zel, saps perquè m'agrada tant el teu blog? (i tu, en termes amistosos)... Perque ets autèntica. Parles dels "teus" nens i no cal veure't: se't cau la baba. Estic segur que ets un luxe de mestra; quina sort pels nanos!

Que t'acabis de recuperar bé, maca!

nimue ha dit...

oooh! que bonic!!! ja veuràs quan tornes i els nens comencen a explicar-te totes les coses que han fet! t'ho passaràs pipa escoltant-los! :)

Deric ha dit...

carai, què bé domines el paint!

Joana ha dit...

L'any que ve no t'atraparà ningú , el dia del dijous llarder...jajajaj
Com t'estime tothom!
Wapa , recupera't aviat!
La meva filla ja salta i l'hi varen posar lligaments nous! Imagina't!
Bon cap de setmana i felicitats per aquest gest cap a l'Antón!S'ho mreix

Efrem ha dit...

Quina currada de dibuix, amb el paint no és gens fàcil fer dibuixos, porten el seu temps...

Assumpta ha dit...

No puc més que subscriure al cent per cent el comentari de la Carme :-)

Tant que el copiaré exactament igual (jejeje)

Quin món aquest dels blogs! No paro d'admirar-me'n!

Preciosos ametllers i el teu t'ha quedat fantàstic.


I afegeixo que m'ha fet molta gràcia això de trobar les pedretes, fulles i sorra a les llibretes dels nens :-)

- assumpta - ha dit...

Dues persones estimades !

Felicitats Zel i Felicitats Anton !

Preciós dibuix, això ha de dur molta feina, no? !

rebaixes ha dit...

Amb la meva ton - ter - ia ( Ton soc jo, i Ter la meva dona,) es veritat que no he dit res del dibuix. Això de fer perfils i ombres i tota la pesca... és per mans i cervells privilegiats. Al Cèsar el que és... No fotem conya.
................
massa coses al cap i em distrec com un moixonet...Anton,