Un petit gest d'agraïment per un gran home... l'Antón!

Teniu un àngel?
Jo sí, i això que no hi creia, jo, en àngels...
Però, aquest, aquest és...molt terrenal, amb uns sentiments que fan venir pell de gallina. Avui, l’Antón m’ha fet el regal del dia...ha pensat en Carnaval, i sap que sóc a casa. I m’ha portat nens de visita, per fer-me companyia. Ho podeu veure aquí. Jo li he promès un petit regal. Com que els nostres nens han visitat els ametllers aquesta setmana, (i jo no hi era), li vull regalar un dibuixet, que m’he entretingut a fer amb el paint. Per tu, Antón, m'agradaria que el pengessis a casa teva (al blog, clar)

L’altre regal, (aquest també és per mi, les he vist a la pàgina web de l'escola), són les fotos dels nens, un xiquet disfressats aquesta setmana, fent els seus dibuixos dels ametllers. Mira'ls, com disfruten... Antón, moltes gràcies, la veritable i autèntica condició humana, s’aprèn també de tu.
Miren l'arbre, florit que fa goig... embarretats, que és setmana boja!

La meva estimada amiga i col.lega, tota una botànica, els explica els detalls a observar amb pèls i senyals...(ai, i jo no hi era...) N'hi ha una, amagadeta, que fa fotos...(diuen que és la meva mimada...)

No sé com sortiran, ja els veuré la propera setmana espero...(estic creuant els dits...) Quan treballem a fora, el més divertit és tornar a obrir blocs i trobar pedretes, sorra, fulles... i alguna espina clavada als pantalons...

Afegit: He fet de les meves aquí i aquí. I l'Antón ha escrit això per les floretes d'ametller:

Com faldilletes de nenes menudes

aneu obrint al cel, al vent i al sol ,

vostre desig ple de joies rebudes

que en ametlló clourà en mes d’agost.

Molt tindreu que lluitar contra gelades,

contra ventades que us prendran vestit,

però seguint consell de rasposes ramades

seguireu fortes contra rufagades

i oferireu a llavi i dentoles el fruit més exquisit. (Antón)

(és un crak)