11 de març 2009

avui no em feu gaire cas...

Penso insistentment en els canvis que proposen des de la Conselleria d’Educació. Diuen que hi ha canvis que no seran. Hi ha errades, cert, com això d’afegir hores voluntàries, un incentiu que no funcionarà. Penso en les opinions sobre rendiments, baixades de nivell, falta d’esforç dels nois i noies, desmotivació...sempre tot negatiu, negatiu...i com que alhora estic escoltant el futbol, em recorda el passat . “Siempre negatifo, nunca positifo!!!”
Penso en els talls i retalls que van fent d’aquí i d’allà als intents de donar sortida a unes idees humanitzadores, ancorades al nostre món, incorporació de metodologies variades, uns canvis d’organització que, cas de fer-se bé, posarien agafadors (és com allò de "treure les barreres arquitectòniques”), a tota una colla d’alumnes que tenen unes necessitats i uns temps diversos i variats per aprendre i arribar a posar unes bases potser no gaire academicistes, però si vivencials, que els permetrien tirar endavant. Que s'aprèn tota la vida coi, i hi ha coses que ja s'aprendran.
I penso també en la facilitat amb la qual ens posem a la boca les culpabilitzacions, que si els pares, que si la societat, que si els companys... Tot són generalitzacions, i si a algú el tranquil.litza, doncs em sembla bé, però d’aquí a acceptar-ho com a veritats universals...
Em falta un esperit lluitador i contradictori que proposi il.lusió, em falta, per exemple, una actitud que he vist en molts professionals que treballen a les aules d’acollida, les integrades, vull dir, no pas les segregacionistes.
Que algú em doni una raó vàlida i encertada per desacreditar els Plan Individuals per atendre als nens amb NEE. (Que no sigui la feina que suposa, si us plau...) Que algú em doni una raó vàlida i moralment encertada que impedeixi fer als alumnes que ho necessitin, els batxillerats amb tres cursos. Si les comissions pedagògiques funcionen, sabem molt bé qui es mereix poder seguir, a qui se li pot conservar una nota i donar-li la mà, enlloc de fer-li la traveta.
Hi ha en alguns moments unes caracteritzacions histriòniques de persones que van a l’escola com si anessin al sacrifici. Que parlen dels nois i noies com si parlessin d’enemics públics. Que hi nanos difícils? O i tant, jo en tinc un a casa, i els tips de plorar que ens hem fet tots, ell el primer.
Hi ha gent relacionada amb l’ensenyament que busca brega, que enverina les relacions, que mai troba res del seu gust. Coi, perquè no pleguen? Perquè no canvien de feina? Que ens deixin als qui ens agrada l'ensenyament/educació, que disfrutem de fer de cada alumne un repte, de veure en cada alumne una persona única i especial, que ens deixin treballar per ajudar i no per fotre vides enlaire, que ens deixin buscar que els nens vagin a l’escola amb ganes i no amb ràbia.
Potser és que, altra vegada, un adolescent ha entrat a una escola a matar gent, i no puc deixar de preguntar-me perquè. Potser és que, no fa gaire, vaig llegir l’increment dels suicidis en nois adolescents. Potser és que encara somio truites.

12 comentaris:

Striper ha dit...

Apa doncs no et faig ni punyetero cas et deixo un peto i les bones nique em vaig al llit.

Joana ha dit...

JO sí et faig cas, Zel. I cada dia et llegeixo i cada dia penso que un món diferent és possible.
I penso com tu...que els alumnes han d'anar a cole contents, que els mestres han de saber que al darrere hi ha uns pares que també lluiten perquè el seu fill vagi content i respecti al professor.
Crec en el diàleg entre família i escola però sovint l'he trobat a faltar. Crec en els bons professionals i crec que els mestres han de creure en els alumnes , no mirar només les notes sinó a la persona que tenen al davant.
Generalitzar no serveix de res i buscar culpables , menys.
Una abraçada!

kweilan ha dit...

Aquest món de l'ensenyament és supercomplicat. Sort que hi ha uns excel.lents professionals. Encara que com sabem amb voluntat i treball, si no hi ajudes, no s'aconsegueix tirar endavant com caldria.

fanal blau ha dit...

Com que escoltes o escoltaves el futbol...jo et diré que, tinc la sensació que la qüestió és "tirar les pilotes fora".
I, per desgràcia, mentre es tiren fora de camp es fa un "pla-plas" (picant amb amdues mans) i molta gent es queda tan ample!

Estic del tot d'acord amb tu...en comptes d'omplenar-nos la boca de culpabilitzacions i de buscar responsables...per què no anem fent, miqueta a miqueta...senzillament el que ens correspon a cadascú?

Si be és cert que ens hem de guanyar les garrofes, mai no he pogut acabar d'entendre que algú es mantingui en actiu en el món de l'educació havent perdut la il.lusió i una certa-necessària dosi de passió.
Els enemics públics no són ni els nois, ni les noies. Ni els nois ni les noies "difícils".
Quan un adolescent entra en una escola a matar gent...vol dir que ningú, molt probablement, ningú no se l'ha escoltat quan ho necessitava. I, per pensar-hi també, l'embolcall-pervers que la nostra societat ens està portant a tenir un món psicopàtic.
Jo, continúo somniant truites, o vull somniar-les. I, mentre pugui, em mantindré batent les clares i els rovells.
Una abraçada que ens amanyagui en les tempestes!

Ferran Porta ha dit...

Zel, penso que només una cosa serveix: que hi hagi tants bons professionals de l'ensenyament/educació com sigui possible. Com més sigueu, més força tindreu per aconseguir l'objectiu, que és formar PERSONES!

Una butifarra de pagès a l'ensenyament/educació dissenyats des de despatxos oficials; un aplaudiment llarg i sincer als mestres i alumnes amb ganes de construir un món millor!

Trini González Francisco ha dit...

La justícia diuen que és cega. I la política que ens toca viure és cega i a més sorda com una tapia. Però això no és lo pitjor..., el que fot més és que saben que sabem, però es neguen un cop i un altre a totes les evidències. En el camp de l'educació és on més es nota darrerament.
Són una colla de buròcrates ineptes que no es guanyen el pa que mengen.

Carquinyol ha dit...

No tinc ni idea de les modificacions que volen fer ni qui les proposa, però pel que jo veig del món educatiu (situat en un nivell més elevat que el que tu comentes) els estudiants cada vegada venen menys motivats, amb menys ganes d'aprendre i amb moltes ganes de tenir títols i prou. I des de certs àmbits demanen que el rendiment d'aquests estudiants permeti que aprovin un determinat percentatge, cosa que fa que s'hagi de baixar i baixar el nivell... i la cosa fa por la veritat.

I també hauríem de parlar del tipus de societat que patim i com afecta en tot això, però millor una altra estona...

Deric ha dit...

no vaig entendre el teu comentari al meu post sobre la llei del cinema...

en referència al teu escrit, jo tampoc ho entenc

Mestreta ha dit...

Que la cosa està fatal és cert i que la solució no vindrà dels despatxos també. Per sort, però, he comprovat i he viscut que sí que hi ha gent que té ganes de fer coses.
Evidentment, et dono tota la raó en que s'apren tota la vida i hauriem de deixar de mirar tant si a cicle inicial no saben això o allò altre.
Fa molt temps que penso que tal i com està organitzada l'educació no anem bé, però tampoc sé quina és la sol·lució. Jo intento posar el meu granet de sorra i tampoc no sé si me'n surto del tot. Un any de mestreta és molt poquet per saber fer tot el que vull fer.
Felicitats per ser com ets!
Per cert, silenci em diu que et dedica la lluna de Taravaus...
Petó!

Mon ha dit...

ei, ni cas eh? però et deixo dos petons

Cèlia ha dit...

Gràcies per dir tot el que dius, és tan necessari! Ai... jo també somio truites i prefereixo treballar (amb cops de vent de diferent intensitat o fortes ràfegues de tant en tant) que xerrar gaire... I és clar que hi ha esperança: hi ha intel·ligècia, hi ha treball, hi ha il·lusió, hi ha recursos, hi ha... vinga, només cal l'esforç!
Un petó, maquíssima. Com sempre, que bé que ho expliques!

Els del PiT ha dit...

-Com en totes les professions, hi ha gent a qui li agrada el què fa i d'altra a qui no. El vostre cas hauria de ser una de les excepcions...
-És que no tracten amb escombres nano, per tant, qui no en sàpiga a una altra cosa... papallona!
-El cas d'Alemanya, com d'altres arreu, és un fet que potser s'hagués pogut evitar si els professors ho haguessin detectat abans. Això penso que també forma part de la feina dels professionals de l'ensenyament/educació.
-Tot i que ho va fer al seu antic Institut...

També crec que videojocs i pel·lícules violentes contribueixen (a banda de l'accés a l'arsenal del pare que el noi tenia)
Una abraçada doble al professorat que s'ho mereix!
Això mateix volia dir jo...