Forjada en terres sofertes fuetejades pel vent, acostumada al rosec de la salabror i les marees, fa anys llargs, gairebé incontables, que barra el pas als foranis, ( de fet als de dins també). Oblidada de tothom, no té cap ús, només, potser, esperar que el seu aspecte cuirassat, que recorda malls i encluses, aturi violadors de llars i de vides.
El temps i les lluites, (o a l’inrevés les lluites i el temps) no perdonen ningú. Ni res. Té una ferida fonda, que li traspassa la pell i li arriba al cor, a l’ànima mateixa.
El destí la va marcar fa temps, però l’orgull l’enlluernava. Tocada de mort, aguanta encara, aparentment ferma. És només qüestió d’atzar. Li ha tocat a ella. De tantes com n’hi ha, mirant-ho fredament, ha tingut sort. Ha durat més.
Quin preu. Quina fal.làcia, dir-ne sort a una esquerda de rovell que li roba fortalesa, que la corseca dia a dia, la podreix, poc a poc, l’elimina. La ironia de ser forta... l’agonia es fa més llarga i dolorosa.
17 comentaris:
Aiii... I a més l'has etiquetat com a metàfora... Uff! No sé què pensar... però t'haig de dir que està molt ben escrit, molt... i a l'hora és tan dolorós que em fa mal a mi també.
Una abraçada molt forta, Zel. Cuida't molt, bonica.
Qué tal fué el reencuentro? hoy debes de estar cansadita pero pletórica.
Un petó
M'enduc la metàfora al cap, és molt bonica, m'agradaria arribar-hi al fons. Me'n vaig a fer sopar. Bona nit.
Doncs si que és forta, si. Potser ara barra el pas, potser abans havia obert molts camins.
Espero que el retrobament hagi estat tot un èxit!
"La ironia de ser forta..."
Me ha encantado!
Es así, con la spuertas, las personas... la agonía es más larga, más dura.
Oiga, doña maestra, qué tal la rentrée? Se la comieron a besos, o ha sido usted la que no ha dejado niño viviente? Jejejeje!
Muxutxuak!
Hola Zel.
He tardado algún tiempo en visitarte. He estado muy atareado y apenas me sentaba al ordenador.
No sé que ha pasado pero no encuentro el traductor. Los lunes es que estoy un poco atascado, y es que hemos estado una semana sin clases y en casa nos dio por hacer la limpieza y pintura general.
Ya he visto como te cunde el blog y la variedad de tema que tratas, pero mi catalán es muy pobre y tu cada vez más "rica".
Besos y feliz semana.
La porta, si la deixes, encara viurà molt temps més. Si és de persones del que parles, el títol està millor trobat. Som massa fràgils per suportar tanta adversitat.
Petonets!
Bona metàfora
(Ni m'havia fixat en l'etiqueta i m'ha fet gràcia llegir els comentaris, em sento normal!)
:-)
sergi
La ironia de ser forta...
L'efecte del rovell...
Genial el text per pensar...
Ets un crack , treure una metafora aixi d'un objecte tan singular es tota una proesa .
M'encanta aquest text: metàfora o pura prosa poètica. T'ha passat res?
Cabussada a la mar de les hipocresies, dels desconcerts, aguanta mig rovellada...QUÊ?
LA LLENGUA MARE que ens la volen fins tallar a bocinets per que pericliti per ella sola... A la vaca també li tallen la llegua quan és morta // Mare de déu el que has dit... Jo he entés aixó.
Vaig a contra vent, per que el cerç torna a bufar i amb força... Molts ja tenen temor... La vaca era cega i no sabia de la seva llengua sols buscava l'aigua... Busquem tots l'aigua, ceguets meus? Anton.
Cabussada a la mar de les hipocresies, dels desconcerts, aguanta mig rovellada...QUÊ?
LA LLENGUA MARE que ens la volen fins tallar a bocinets per que pericliti per ella sola... A la vaca també li tallen la llegua quan és morta // Mare de déu el que has dit... Jo he entés aixó.
Vaig a contra vent, per que el cerç torna a bufar i amb força... Molts ja tenen temor... La vaca era cega i no sabia de la seva llengua sols buscava l'aigua... Busquem tots l'aigua, ceguets meus? Anton.
Et diré que és un escrit que cala molt profund. Gràcies Zel. sols això, es com si no sabés dir res mèsUn petó.
Et diré que és un escrit que cala molt profund. Gràcies Zel. sols això, es com si no sabés dir res mèsUn petó.
Ostres em sembla que es pot aplicar a cossos forts que agunaten embranzides de la vida més enllà de la sort i l'atzar...
L'agonia és elmés preocupant i fa mal al cor!
una abraçada Zel wapa!!!!!
Publica un comentari a l'entrada