12 de juny 2009

caps ben moblats...

Això només és un entrant, ja sabeu què és un final de curs...o us ho imagineu...(si no us ho imagineu, escriviu-me i us convido a ajudar-me, i tastareu l'entorn de l'ofici de mestre/a)
Han arribat els resultats de les famoses proves de sisè. Jeje, perdoneu, però jo ho veia a venir, i com jo molts d'altres. No pas a l'escola aquesta o aquella, més aviat globalment.
Perquè les proves, com bé diu el nom, són de competències bàsiques, no pas de coneixements o conceptes memoritzats. Si fossin d'això darrer, potser hauria anat diferent.
I d'aquí bé l'entrant del títol. Com diu un dels principis que il.luminen l'enfocament competencial, (que d'altra banda és allò que demanem a qualsevol a qui deixem el cotxe per arreglar, ens instal.la un electrodomèstic, ens fa una paret nova o ens col.loca el parquet...) doncs ser competent vol dir saber què et demanen de fer, què faràs, quan i com ho has de fer, encara que no recordis el nom de l'eina, posem per cas, l'has de saber emprar correctament.
"No volem caps més plens, sinó ben moblats" I juro que no tendim a moblar-los bé, sinó a moblar-los molt, el màxim possible, o això pretenen els qui preparen materials escolars que suposadament responen als currículums, i aquí teniu un piló de mestres ofegats intentant acabar milers d'exercicis que els nanos no paeixen ni pairan mai. El resultat no pot ser cap altre que un grandíssim embolic, perquè es perden en una selva de tasques i n'entenen ben poques.
I quan els donen en una prova unes tasques senzilletes que un nen de quart o cinquè amb un caparró ben ordenat i amb allò bàsic interioritzat podria fer, no saben trobar la senzillesa de la lògica (no em refereixo només a la lògica matemàtica) aplicada, no saben traspassar a una altra situació problemes de la vida diària i comuna. Ai, escola, on vas?
(continuarà)

15 comentaris:

Marta Rieradevallink ha dit...

L'escola ha oblidat conceptes bàsics i transversals que cal recuperar.

LLuNa ha dit...

Tens tanta raó!! Em sembla que el que cal és ensenyar a RAONAR. Per aprendre les coses i interioritzar-les no serveix de res memoritzar. Cal raonar-ho i fer-t'ho teu. El dia que l'educació decideixi fer aquest pas, em sembla que les coses aniran canviant.

XeXu ha dit...

He sentit la notícia aquest matí, sembla que els nens que han d'anar cap a l'institut hi van molt poc preparats. Coincideixo amb tu que, més val ensenyar-los a pensar que no pas inflar-los el cap de pardals, i molta palla difícil d'assimilar. Segueixo pensant que els nens d'aquesta edat no hi fan res a l'institut, que més valdria que els donessin un temps més, però a més, millor anar de cara a barraca i assegurar que les coses que aprenen les saben bé, i les que no, que puguin espavilar-se per saber-les.

estrip ha dit...

quan jo anava a l'escola això ja m'ho deien, i bé que sortíem més o menys amb unes competències bàsiques força presentables.

Jo crec més que el fons de distorsió és més social que de l'escola. Entre els dos conceptes hi ha massa distància.
I la societat parla malament de l'escola, cosa inadmissible. Perquè qui va a l'escola sap que va a un lloc que no serveix per res.
De l'escola no se n'hauria de parlar malament, si tenim un problema amb l'escola hem d'anar a l'escola i parlar-ne. I no omplir el globus d'un aire contaminat que acaba en els pulmons de tots.

Ramon ha dit...

Si, si... Primer hem d'aprendre a fer servir les eines i despres ja es construira la gran obra. No comencem la casa per la teulada...
Ara be, com diu l'estrip, abans ja passava, suposo que tot i aixo, no estamos tan mal ;-P

Edu ha dit...

Coincideixo plenament amb la reflexió Zel.

Més que omplir-los d'informació i d'ensenyar-los a resoldre problemes concrets, cal ajudar-los a adquirir competències perquè puguin raonar, generalitzar i resoldre després problemes del "món real" de formes creatives.

Musafir ha dit...

Qué vols que et diga, Zel;
Jo, des de la meua experiència d'alumne, jeje, puc dir q tens raó:

De qué ens serveix, sentències quasi dogmàtiques, escrites a la pissarra, i intentar trobar la deducció... per eixemple, en matemàtica...
És que per eixemple, en Newton, o Gauss, tingueren eixa llumeneta al cap, "idea" feliç" i tragueren les seues teories... jo crec que no; jo crec, que es millor, plnatejar el problema, i "ajudar a trobar, de manera raonada, la solució". Una espècie de "majèutica grega" a lo modern.
No crec que siga tan important saber fer tots els models d'equacions diferencials o d'integrals del mon, sino, més aviat, donar les eines a l'alumne, per tal de que comprenga el que fa... com ben be dius: millor caps ben moblats, que no pas excessivament moblats... què n'hem fet del "qualitat versus quantitat..."?

Per cert, fin d'examens del Musafir :-)
Ens llegim,

rebaixes ha dit...

No és que tota la societat esta malament? Abans, fa sexanta anys primava la memòria i el que no tenia memòria havia de tenir padrins,...Si vosatres que sou experts no podeu canviar-ho perque hi han unes regles que us manen i no compten amb vosaltres sinò, pel que entenc, en el programa... fotuda la hemos...
Anton. Que em sé jo si m'ho he tingut que aprendre sol tot el que demostro,pero de bufetades me n'han pegat i com que em deia ... doncs ho suportava i he arribat fins aquí. va, ho deixo, ja procuro alliçonar els nets i també els pegaran i fort.

Ma-Poc ha dit...

Ostres... la situació sembla complicada, doncs. Massa memòria i poc sentit comú! Quina feinada deveu tenir els mestres!!!

nimue ha dit...

a veure quan ens fan un examen de competències bàsiques als profes... que estic veient cada cosa últimament!
Molt de parlar de l'atenció a la diversitat i a l'hora de la veritat, buf! quin final de curs m'estan donant, xiqueta!

Mateo Bellido Rojas ha dit...

Hola.
Cómo te comprendo, Zel. Estamos en el mismo mar, aunque en distinto barco. Debemos remar hacia adelante, pero hay que contar con los vientos, mirar los víveres, ...y sobretodo cuidar muy mucho las relaciones con la tripulación, con los dueños de la naviera...en fin que debemos ser competentes.
Un beso y que pase pronto el curso. Ya queda poco, pero en estos días las tormentas son frecuentes.
Cuidate.

Mateo Bellido Rojas ha dit...

Hola.
Cómo te comprendo, Zel. Estamos en el mismo mar, aunque en distinto barco. Debemos remar hacia adelante, pero hay que contar con los vientos, mirar los víveres, ...y sobretodo cuidar muy mucho las relaciones con la tripulación, con los dueños de la naviera...en fin que debemos ser competentes.
Un beso y que pase pronto el curso. Ya queda poco, pero en estos días las tormentas son frecuentes.
Cuidate.

joan ha dit...

Els temps han canviat. Avui l'escola sembla més un ensinistrament que no pas una educació i formació integral.
El malestar dels mestres corren al costat del malestar dels alumnes. Ningú està content.
Això em porta a transcriure un paràgraf del meu llibre "La Serp": ..."temps enrere -respongué el Vell- la formació dels fills era a càrrec dels pares perquè a ells pertanyien. Eren educats pels mestres perquè a ells es devien. Avui els fills pertanyen a la societat i per la societat caminen i viuen".
Podria afegir, ara, que no tan sols per la societat sinó fins i tot pel sistema.
Us desitjo tota la sort del món, Zel.
Petons

Núr ha dit...

ains... Jo tenia un professor a setè que sempre deia el mateix a ma mare: «La Núr, les coses complicades les treu de seguida; prò amb les coses senzilles fot la pota fins al fons!»
Suposo que és això el que volies dir, oi? ;)

joan ha dit...

Sí, Núr, vinc a dir això i molt més.
La frase de la Zel: "No volem caps més plens, sinó ben moblats" ve a dir que cal un altre tipus d'educació, d'ensenyament.
Rebaixes també ho deixa entreveure quan diu allò de les "bufetades". Cal anar en cerca d'un model més ampli d'ensenyamnet, cal "moblar el cap", decorar-lo amb certa harmonia i gust. Errem i molt, en creure que tots som iguals i que per tant tothom té la mateixa capacitat, la mateixa sensibilitat.
Cada alumne és un món amb unes aptituds innates molt diferents entre uns i altres. Cadascú és apta i serveix pel que serveix.
Cal educar no tan sols des de la igualtat, que també, sinó pel que som de diferents.
Aleshores hauries comprès les coses senzilles tan bé com les complicades.