cuina, goulash

fa molts anys, més de 25, una amiga em va explicar aquesta recepta, vinguda directament d'una austrohongaresa velleta, el goulash tal com el feien, excepte que ells hi posaven mantega acabada de batre sortint directament de la llet de la vaca...
primer de tot, la posada a punt matinal de la mestressa, esmorzar + cafè amb llet (i una banya de crusant... xtttt!)

només hi ha aquests ingredients, la ceba ha de ser abundosa, i la carn és filet o llom de porc, i vedella, tot ben magre, salat i empebrat a dojo, o al gust, perquè després, tret d'unes herbetes, no s'hi afegeix res més...

la carn cou amb la mantega o margarina (jo margarina), sense que es cremi, poc a poc, el punt ha de ser daurat, llavors es treu la carn i al mateix atuell s'hi cou la ceba, tapadeta que caramelitzi, (paciència) i després ja es destapa per enrossir una mica.

quan la ceba és al punt també daurat, s'hi aboca la carn altra vegada, que rossegi un pèl més, un polsim d'herbes (romaní, farigola...al gust) i s'hi aboca l'aigua bullent, el secret és la cuita, ha de coure més d'una hora a foc mig...mentrestant un va llegint, però compte que fa dos dies vaig fer pollastre de pagès "al sutge", i encara em prenen el pèl...

quan ja ha ben bullit i rebullit, i es nota la carn melosa, (moment que un aprofita per tastar a veure si cal més sal) s'agafa una cullerada de "maizena", barrejada amb una mica d'aigua i s'aboca a la cassola, per fer la salsa cremosa (ells tenien el costum de posar-hi nata agre), un parell de minuts, s'acompanya amb arròs blanc, e voilà!

no cal tenir res més que temps (entre tot plegat ja podeu comptar que passen les dues hores) i paciència, perquè de feina, a part de vigilar, cap ni una... és un plat molt agrait, i tothom es pregunta com redimoni surt amb aquest color sense ni tomata, ni pebre vermell, ni res...només cal saber esperar...