17 d’agost 2009

Ell té un racó dalt del món. 121è joc literari J M Tibau


Diuen, potser només ho diuen, que a l’Afganistan n’hi havia uns quants, d’aquesta espècie.
Diuen també que hi havia persones, i moltes, i d’ètnies diverses, i amb llengües lleugerament o molt variades. Hi van passar turcs, perses, grecs, àrabs, mongols, britànics, soviètics, i a finals del XX i inicis del XXI, els grans imperialiestes en va fer un tauler d’escacs entre dues (o tres) grans forces.
L’antiquíssima Ariana, va formar part del món helenístic, d’emirats i califats. Va patir sota els mongols. Va veure passar els viatgers de la ruta de la seda i va conéixer la mítica Samarcanda. De Buda i Mahoma fins Zoroastre (Zaratrusta), les seves gents van beure mitologies diverses, déus de tots colors.
Fins que les lluites de poder i els camins d’occident i orient en lluites creuades, van deixar aquelles terres enlairades i orgulloses, sempre feréstegues i sovint ermes, buides de vida.
Buides, ben buides, no. Mentre tota la gran matança s’escampava, un dels molts exemplars que corrien famolencs ací i enllà llepant sang seca i esgarrapant restes de tot, va ensopegar amb un amagatall sublim. Ara en queden les runes, i ell, que es fa el mort per si de cas, i encara somia amb un rebost ple de sagí i de mató.

8 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

moltes gràcie sper la teva participació en aquest joc literari. Segur que aquest gat mai s'hauria imaginat una cosa així.

rebaixes ha dit...

I un aplaudiment, per encoratjar-te a seguir a assolir les teves fites. Anton.

garbi24 ha dit...

En un pais aixi ...es el que li queda ,somiar . Molt bo

nimue ha dit...

Podria ser tan bonic aquell lloc...

Carme ha dit...

Molt bon relat, sempre saps combinar les coses d'una manera interessant.

Lliri blanc ha dit...

Bonica introduccio'amb tanta història i records...qui sap si el gat està somiant tot això?!

Onset ha dit...

Així és la realitat... Sempre podem somiar (si ens deixen).

Ma-Poc ha dit...

Ostres bon relat i original. No m'hagués mai imaginat que aquest pobre animaló viuria en una situació tan complicada...