Diuen, potser només ho diuen, que a l’Afganistan n’hi havia uns quants, d’aquesta espècie.
Diuen també que hi havia persones, i moltes, i d’ètnies diverses, i amb llengües lleugerament o molt variades. Hi van passar turcs, perses, grecs, àrabs, mongols, britànics, soviètics, i a finals del XX i inicis del XXI, els grans imperialiestes en va fer un tauler d’escacs entre dues (o tres) grans forces.
L’antiquíssima Ariana, va formar part del món helenístic, d’emirats i califats. Va patir sota els mongols. Va veure passar els viatgers de la ruta de la seda i va conéixer la mítica Samarcanda. De Buda i Mahoma fins Zoroastre (Zaratrusta), les seves gents van beure mitologies diverses, déus de tots colors.
Fins que les lluites de poder i els camins d’occident i orient en lluites creuades, van deixar aquelles terres enlairades i orgulloses, sempre feréstegues i sovint ermes, buides de vida.
Buides, ben buides, no. Mentre tota la gran matança s’escampava, un dels molts exemplars que corrien famolencs ací i enllà llepant sang seca i esgarrapant restes de tot, va ensopegar amb un amagatall sublim. Ara en queden les runes, i ell, que es fa el mort per si de cas, i encara somia amb un rebost ple de sagí i de mató.
Diuen també que hi havia persones, i moltes, i d’ètnies diverses, i amb llengües lleugerament o molt variades. Hi van passar turcs, perses, grecs, àrabs, mongols, britànics, soviètics, i a finals del XX i inicis del XXI, els grans imperialiestes en va fer un tauler d’escacs entre dues (o tres) grans forces.
L’antiquíssima Ariana, va formar part del món helenístic, d’emirats i califats. Va patir sota els mongols. Va veure passar els viatgers de la ruta de la seda i va conéixer la mítica Samarcanda. De Buda i Mahoma fins Zoroastre (Zaratrusta), les seves gents van beure mitologies diverses, déus de tots colors.
Fins que les lluites de poder i els camins d’occident i orient en lluites creuades, van deixar aquelles terres enlairades i orgulloses, sempre feréstegues i sovint ermes, buides de vida.
Buides, ben buides, no. Mentre tota la gran matança s’escampava, un dels molts exemplars que corrien famolencs ací i enllà llepant sang seca i esgarrapant restes de tot, va ensopegar amb un amagatall sublim. Ara en queden les runes, i ell, que es fa el mort per si de cas, i encara somia amb un rebost ple de sagí i de mató.
8 comentaris:
moltes gràcie sper la teva participació en aquest joc literari. Segur que aquest gat mai s'hauria imaginat una cosa així.
I un aplaudiment, per encoratjar-te a seguir a assolir les teves fites. Anton.
En un pais aixi ...es el que li queda ,somiar . Molt bo
Podria ser tan bonic aquell lloc...
Molt bon relat, sempre saps combinar les coses d'una manera interessant.
Bonica introduccio'amb tanta història i records...qui sap si el gat està somiant tot això?!
Així és la realitat... Sempre podem somiar (si ens deixen).
Ostres bon relat i original. No m'hagués mai imaginat que aquest pobre animaló viuria en una situació tan complicada...
Publica un comentari a l'entrada