700 posts amb cansament mental

"Siempre hemos vivido en la miseria, y nos acomodaremos a ella por algún tiempo. Pero no olvide que los obreros son los únicos productores de riqueza. Somos nosotros, los obreros, los que hacemos marchar las máquinas en las industrias, los que extraemos el carbón y los minerales de las minas, los que construimos ciudades... ¿Por qué no vamos, pues, a construir y aún en mejores condiciones para reemplazar lo destruido? Las ruinas no nos dan miedo. Sabemos que no vamos a heredar nada más que ruinas, porque la burguesía tratará de arruinar el mundo en la última fase de su historia. Pero a nosotros no nos dan miedo las ruinas, porque llevamos un mundo nuevo en nuestros corazones".

Buenaventura Durruti, casualment mort amb 40 anys justos de diferència amb el gran feixista

Anarquista, lluitador de paraula i de fets, amb arrel sindicalista.

On deia obrers, llegiu ara els sectors més perjudicats i menys pagats de l'entramat social. No parlem dels qui ja són a la més misèrrima de les ruïnes.

Per culpa d'això, i també gràcies a paraules i pensaments com aquests, un/a arriba a pensar unes quantes coses:

Per culpa d'això,

-Tot plegat és una gran porqueria, i potser, només potser, la manera de fer una societat millor, és aconseguir que moltes coses fetes i acceptades se'n vagin en orris (8.500 milions d'euros en ajuda social, 150.000 milions d'euros per ajudar la banca, els únics que segueixen essent rics, cada vegada són més rics, casumlamerda) Aquesta és la meva banda rabiosa, no entenc com éssers humans com jo poden viure donant l'esquena a la dura i crua realitat de una gran part de la població. D'aquí i d'arreu.

Gràcies a això,

-Un/a, pot, si vol, prendre consciència i actuar com si cada dia fos una nova flor per flairar, com si cada dia ens oferís una nova oportunitat d'ajudar, com si cada dia hagués de donar comptes (a tu i a mi mateixa) de tot allò que ha contribuit d'una o altra manera a llimar desigualtats, a encetar lligams i empaties, en la mesura de les pròpies forces i en el marc del propi ofici.

I és que el sol fet de néixer ja ens condiciona tant en tants aspectes, que pots decidir seguir el corrent o fer-te un petit castor i crear dics i recers fornits per alimentar, llestos per acollir les solituds pròpies i alienes.

Ja veus, un post 700 amb gairebé impossibles d'horitzó...