30 de setembre 2009

700 posts amb cansament mental


"Siempre hemos vivido en la miseria, y nos acomodaremos a ella por algún tiempo. Pero no olvide que los obreros son los únicos productores de riqueza. Somos nosotros, los obreros, los que hacemos marchar las máquinas en las industrias, los que extraemos el carbón y los minerales de las minas, los que construimos ciudades... ¿Por qué no vamos, pues, a construir y aún en mejores condiciones para reemplazar lo destruido? Las ruinas no nos dan miedo. Sabemos que no vamos a heredar nada más que ruinas, porque la burguesía tratará de arruinar el mundo en la última fase de su historia. Pero a nosotros no nos dan miedo las ruinas, porque llevamos un mundo nuevo en nuestros corazones".
Buenaventura Durruti, casualment mort amb 40 anys justos de diferència amb el gran feixista
Anarquista, lluitador de paraula i de fets, amb arrel sindicalista.
On deia obrers, llegiu ara els sectors més perjudicats i menys pagats de l'entramat social. No parlem dels qui ja són a la més misèrrima de les ruïnes.
Per culpa d'això, i també gràcies a paraules i pensaments com aquests, un/a arriba a pensar unes quantes coses:
Per culpa d'això,
-Tot plegat és una gran porqueria, i potser, només potser, la manera de fer una societat millor, és aconseguir que moltes coses fetes i acceptades se'n vagin en orris (8.500 milions d'euros en ajuda social, 150.000 milions d'euros per ajudar la banca, els únics que segueixen essent rics, cada vegada són més rics, casumlamerda) Aquesta és la meva banda rabiosa, no entenc com éssers humans com jo poden viure donant l'esquena a la dura i crua realitat de una gran part de la població. D'aquí i d'arreu.
Gràcies a això,
-Un/a, pot, si vol, prendre consciència i actuar com si cada dia fos una nova flor per flairar, com si cada dia ens oferís una nova oportunitat d'ajudar, com si cada dia hagués de donar comptes (a tu i a mi mateixa) de tot allò que ha contribuit d'una o altra manera a llimar desigualtats, a encetar lligams i empaties, en la mesura de les pròpies forces i en el marc del propi ofici.

I és que el sol fet de néixer ja ens condiciona tant en tants aspectes, que pots decidir seguir el corrent o fer-te un petit castor i crear dics i recers fornits per alimentar, llestos per acollir les solituds pròpies i alienes.
Ja veus, un post 700 amb gairebé impossibles d'horitzó...

31 comentaris:

Ferran ha dit...

El món té dues cares: una és la de les il·lusions, els projectes i la fe (amb perdó) que tot pot anar millor; l'altra és la de la misèria, la constatació que milions de persones tenen una vida cardadíssima... navegar entre les dues cares és tasca dura, si un té consciència i emocions.

Enhorabona pel 700, benvolguda Zel, i pels 700. De debò.

storico ha dit...

Zel:
700 POSTS!!!!!
Espero poder llegir els propers 700 ... i els 700 següents ... entrar al teu blog és el millor que m'ha passat per aquest món mig real mig virtual.

Crec que les idees, allò que escrius són molt reals, com ho és la paraula ... FELICITATS

Toni

Striper ha dit...

Vinga molt avit els 100o!!!

Assumpta ha dit...

Ostres, Zel!! 700 posts!! :-)

Enhorabona!! S'ha de ser molt constant per arribar-hi. Felicitacions ben sinceres!!

Ja saps que en molts temes no estem d'acord, però ets una de les primeres blogàires que vaig conèixer i, si no fos per tu, encara no sabria posar links al cos de l'escrit jeje ;-))

Jesús M. Tibau ha dit...

felicitats pels 700, i no defallim

El veí de dalt ha dit...

Aquests 700 un sobre l'altre, deuen "abultar" més que el Quitxot!

Els del PiT ha dit...

Llons quina feina i quina mandra!
Ànims per fer dics, mossa.

Marta ha dit...

La crisi ha destruït un sistema ara és l'hora de crear un sistema just per a tothom, un món d'igualtat, de llibertat, de solidaritat, de participació en les decisions i de responsabilitzar-nos dels nostres actes.

Toy folloso ha dit...

Fa pensar això del castor...

Rita ha dit...

Felicitats per aquest post número 700, felicitats pels 699 que fins ara t'hem llegit i felicitats per ser com ets!

Les teves reflexions sempre penetren i van fent pòsit... Fas molt bona feina, zel! Si no exisissis se t'hauria d'inventar...
Petons!

Joana ha dit...

Felicitats!! N'esperem molts més.
Jo, de fa un temps, cada dia quan em llevo em dic... avui pot ser un gran dia! :)

garbi24 ha dit...

això es dedicació , lo de més son tonteries,felicitats i endevant.

kika ha dit...

molt ben dit. aquest 700 et deixa un camí obert per almenys 700 més. ens ho has de seguir explicant com fer-ho això... per molts anys!!!

EL BLOC D'EN VITALIS ha dit...

Hola Zel:
Enhorabona pels 700 posts, ets una màquina, 700 posts i tots amb un excel.lent contingut crìtic i social.

Pel que fa en Durruti, ja està be ben enterrat, igual que l'altre. Encara que en Paquito sempre he pensat que feia dies que estava mort abans del 20N, que fou quan els hi va convenir donar la noticia.

McAbeu ha dit...

Moltes Felicitats pel 700 posts.
I encara que parles de cansament, ja sabem que els cansats fan la feina per tant esperem els pròxims 700 i més ;-))

Clidice ha dit...

Felicitats pel 700! :) sempre em preguntava perquè els soldats obeïen al general, perquè no es giraven en contra d'ell i passaven amb una sola mort. Encara no he trobat resposta, moltes justificacions sociològiques, antropològiques, psicològiques, però cap resposta. Ànims, potser algun dia la tindrem :)

sanset i utnoa ha dit...

Ostres! 700 sembla impossible quan en portes vora 50...

felicitats!

N'hi ha tanta de porqueria! no s'acaba mai, però només pel sol fet de ser-ne conscient i crear un espai com el teu, ja estàs intentant equilibrar la balança! ;)

Utnoa

josep estruel ha dit...

Hola Zel.

Moltes gràcies pels teus 700 escrits. és tot un aprenentatge per la meva parte.
A Durruti se li ha acusat de tot (la història l'escriuen els vencedors i els anarquistes mai han vençut Els historiadors franquistes el tractaven com un delinqüent Pero en qualsevol cas, no va ser més que un home fidel als seus principis. Els anarquistes NO tenen mites però si models.

Mon ha dit...

I que son 700 en l'inmesitat de la blogsfera? doncs molt i mes com els teus....la lluita continua, petons

rebaixes ha dit...

cantem nostres il·lusions
i que és compleixin, difícil. no impossible... Si no creiem en l'impossible som morts que no ressuscita i l'home ha ressuscitat sempre... Sinó és nostra generació, l'altra... Anul·lem el diner i serem rics...
Aquest /00 és un gra de sorra comparat amb el que et queda a fer. Tens la muntanya que has de pujar. ànims, Zel, t'estimo per que vas en el bon camí.No rellisquis,a pesar de les travetes i còdols que esperen. Posat les xiruques i a sofrir La teva voluntat t'acompanya i en tens molts que no sols aplaudeixen, t'estimen per que veuen en tu un cap de brot...
.....
FELICITATS, EL QUE FAS COSTA, UNHADE RENUNCIAR A LA COMODITAT. aNTON.

Cèlia ha dit...

Moltes Felicitats pel 700 posts i per l'anàlisi que fas de la "crua" realitat. Bé, granet a granet farem una platja... segur!

Joana ha dit...

Et mereixes el premi a la constància!
Felcitats i endavant . No ens podem permetre el luxe de defallir!

kweilan ha dit...

700!!! Felicitats per la teua constància i per la teua veu crítica i honesta.

Cesc ha dit...

Grans paraules :)

Henry The VIII ha dit...

SuperZel, quan arribis als mil posts hem de fer una festa per todo lo alto.

No em quadren els ajuts a la banca. Ni a les caixes i la seva obra social. No sé, crec que si de debò volen fer obra social la podrien fer directament amb el client. Però segur que si els hi preguntem trobaran cent excuses de manual per a justificar-se. Tenen més cara que esquena i ho saben.

Kisses!

Waipu Carolina ha dit...

Guaoooooooooooo profe!!! Qué increible!!!

Insuperable. Es chévere que siempre tengas cosas para decirnos.

Un abrazote y que sean infinitos más

Anònim ha dit...

700,QUINA MAREVELLA¡. NOMES AMB UNA IDEOLOGIA ENQUISTADA DINS L'ANIMA ES POT ESCRIURE COM TU.
DURRUTI,QUIN PERSONATJE¡ EL TINC EN CARTERA,LA MEVA FAMILIA LI DEU UN GRAN FAVOR.
JUGANT AMB BARC.....

merike ha dit...

Moltes gràcies pels teus 700 escrits, SuperZel! Felicitats i enhorabona! Sóc felic, que has parlat amb mi, els meus escrits són sols 434. Però curts i estúpids com l'escriptora finlandesa mateixa. Si vols lluitar amb mi, vine a Mafia Wars a Facebook:-))) Petonets!

Ma-Poc ha dit...

700!!! Increïble! Felicitats!!!

el paseante ha dit...

Felicitats pel post 700 (deunidó). Ets d'aquelles persones amb qui m'agradaria molt tenir una conversa tranquila en un banc d'un parc. Coincideixo en alguns dels teus pensaments, però en altres crec que ens barallaríem amistosament. En qualsevol cas, llegir-te mai deixa indiferent. Sempre escrius amb educació i elegància.

rits ha dit...

700 i endavant! sense deixar de lluitar mai, per dur i feixuc que sigui.
moooltes felicitats!