posem-hi les banyes, amb seny no n'hi ha prou...

Hi ha un fet inherent al temperament humà que moltes vegades oblidem i que, no obstant això, és bàsic per a la subsistència. I quan dic subsistència l’enmarco en qualsevol àmbit social, sigui en la més estricta intimitat, amb els de casa o amb els amics, sigui a nivell de poble, de ciutat, de país.
Aquest fet inherent a la naturalesa humana és la reacció a la negació, la tossuderia, allò tan clar de fer i portar la contrària ni que sigui per defensar-se. Oi que t’ho impedeix alguna cosa o persona? Doncs no, un hi posa les banyes, i no para fins a aconseguir el que vol.
De ben petits ja ho fem, la primera manifestació de l’ésser humà com individu independent dels pares, dels cuidadors, és dir no. No i no i sempre no. Encara que aconsegueixin després de la rebequeria allò que no els volíem donar, n’hi ha molts que, després, ens foten la llaminadura, joguina o el que sigui pels nassos i llavors és com si et diguessin –doncs ara no ho vull, et fots!- I després la cosa va seguint, i a l’escola es veu molt bé, això d’anar contra el que et demanen...

Aquesta és l’esperança que ens ha d’aguantar. I és que com més volen tibar la corda, més la seguen, i al final petarà... (si tu l’estires fort per aquí...) I si peta, una de dues, o ens il.legalitzen a tots, o tenim el que volem.
Per nassos, es farà una mena de referèndum, encara que l’hagin de fer al Corral de la Pacheca, que els d’Arenys de Munt també són de mena tossuda. I de retruc, molts que no haurien dit ni mu, apa, a proposar de fer-ne al poble o barri. Em sembla que ja van per 170 propostes! I no vols caldo? Dues tasses !, adhesions de tota classe i de tot tipus de persones. Si jo pogués, també n’organitzaria un a la meva vila natal.

Perquè, jo em pregunto, l’advocacia de l’Estat es pot posar contra un pilonàs de pobles i poblets, i catalans i catalanes i catalanets?
Serem tots terroristes i atemptarem contra l’estat de dret?
Ens vindran a posar a tots els Mossos a darrera, ens tancaran tots a la garjola?
Jo proposaria un onze de setembre clamorós, majestuós, alegre però tossut, i no parar, i vinga i vinga amb l'estat català, tothom al carrer, més que amb el triplet, i cassoles, i banderes, i un sol clam, una llengua, una nació! cap nació sens estat!
(ui, paro que m’estic embalant i ja somio)
Però només hi ha una manera de fer els somnis realitat, reclamant els drets i lluitar, sempre lluitant...