...encara l'arrosseguem...

Ombra llarga, fosca, que encara ofega, que encara alguns enyoren...
Espanya és un país mal governat i escanyat per una Fiscalia de l’Estat, una Audiència Nacional, un Tribunal Suprem i un Tribunal Constitucional que segueixen somiant en retornar a un passat on la repressió, el control de les idees i la força policial siguin els autèntics poders públics, que de facto, ho són, i si no, mirem com es resolen aquí les discrepàncies... I aquí, a casa nostre, en som esclaus, i hi tenim enyoradissos, també... que en aquells temps ningú els discutia els seus poders, les seves llicències per exercir el caciquisme, per embutxacar-se i fer-se les lleis a mida... no ho heu sentit a dir a ningú? N'hi havia una bona colla que ni es van adonar que vivien en dictadura, com voleu que els seus fills o ells mateixos lluitin per les llibertats?

Espanya és l’únic país d’Europa en el que els crims contra la Humanitat comesos en un règim de dictadura no han sigut (ni tan sols de manera simbòlica) investigats ni, evidentment, jutjats. S’ha fet a Grècia amb la dictadura dels coronels, a Portugal, amb el règim de Salazar. A Alemanya s’han començat a eliminar del sistema judicial sentències injustes dictades pel Tercer Reich fetes per jutges que participaven en els crims del govern, tot i que aquell fou un cas en el que no es va usurpar el poder legalment constituit.

A Espanya ni tan sols s’han identificat totes les persones detingudes o afusellades a partir de l’any 39, que sembla poden ser de l’ordre d’unes 150.000. España és una excepció, fins i tot en aquest aspecte. Cada vegada que segons permet la llei, s’han intentat obrir noves investigacions, un allau de mecanismes es posen en marxa per entorpir i tancar finalment els camins de restitució de justícia i pèrdua de béns, d’identitat, de dignitat als morts i als seus descendents.