20 de novembre 2009

...encara l'arrosseguem...

Ombra llarga, fosca, que encara ofega, que encara alguns enyoren...
Espanya és un país mal governat i escanyat per una Fiscalia de l’Estat, una Audiència Nacional, un Tribunal Suprem i un Tribunal Constitucional que segueixen somiant en retornar a un passat on la repressió, el control de les idees i la força policial siguin els autèntics poders públics, que de facto, ho són, i si no, mirem com es resolen aquí les discrepàncies... I aquí, a casa nostre, en som esclaus, i hi tenim enyoradissos, també... que en aquells temps ningú els discutia els seus poders, les seves llicències per exercir el caciquisme, per embutxacar-se i fer-se les lleis a mida... no ho heu sentit a dir a ningú? N'hi havia una bona colla que ni es van adonar que vivien en dictadura, com voleu que els seus fills o ells mateixos lluitin per les llibertats?
Espanya és l’únic país d’Europa en el que els crims contra la Humanitat comesos en un règim de dictadura no han sigut (ni tan sols de manera simbòlica) investigats ni, evidentment, jutjats. S’ha fet a Grècia amb la dictadura dels coronels, a Portugal, amb el règim de Salazar. A Alemanya s’han començat a eliminar del sistema judicial sentències injustes dictades pel Tercer Reich fetes per jutges que participaven en els crims del govern, tot i que aquell fou un cas en el que no es va usurpar el poder legalment constituit.

A Espanya ni tan sols s’han identificat totes les persones detingudes o afusellades a partir de l’any 39, que sembla poden ser de l’ordre d’unes 150.000. España és una excepció, fins i tot en aquest aspecte. Cada vegada que segons permet la llei, s’han intentat obrir noves investigacions, un allau de mecanismes es posen en marxa per entorpir i tancar finalment els camins de restitució de justícia i pèrdua de béns, d’identitat, de dignitat als morts i als seus descendents.

13 comentaris:

Clidice ha dit...

i cridem i ho diem i ... perquè no passa res?

Sergi ha dit...

Qui sap, potser algun dia deixaran de ser l'excepció i hauran de passar pel mateix sedàs que la resta d'Europa.

Mireia ha dit...

hi ha coses que no entenc...

EL BLOC D'EN VITALIS ha dit...

Coll...! com passa el temps.

PS ha dit...

Aquesta foto és un malson, però cal que es recordi que aquest paio va morir al llit, mentre tanta gent
ho fa fer en una cuneta o de cares a un mur.
Passar pàgina perquè sí no és cap solució, hem de tenir present aquella frase de´n Llach "caldrà fer memòria per no repetir el pas de la història", si no, no n´aprendrem mai.

Carquinyol ha dit...

De fet l'Audiencia Nacional és una herència directa del franquisme i no existeix a cap altre país democràtic. La transición, per molt que diguin, realment no ha existit mai.

kweilan ha dit...

Tens raó. Com no s'ha pogut reconèixer encara que hagués estat de forma simbòlica les persones anònimes que van patir tortura o empresonament per les seues idees sota el franquisme? O que van ser assassinades?

assumpta ha dit...

Han passat 34 anys i el lastre del franquisme encara l'arrosseguem.

Jutjen altres disctadors de fóra i aquí mai no es fa res. Cal que es faci justícia igual que es fa arreu!!!

Striper ha dit...

Ostres si una mica mes es carregen al Garzon, per volguer investiga.

Garbí24 ha dit...

Lo nostre....... ja començo a duptar que sigui un pais.
Costarà molt perdre la seva memòria, doncs son molts que encara creuen amb ell

Hada Isol ♥ ha dit...

Pues la verdad es que para dejar atrás episodios tan duro es necesario hacer justicia primero,que puedan las familias despedir sus muertos,saber que fué de sus seres queridos,es asi,y tener memoria activa,porque si uno no sabe de donde viene tampoco tendrá calro a donde vá,un abrazo zel

el paseante ha dit...

I no serà culpa nostra per no revoltar-nos? A Espanya li critico l'escàs nivell educatiu de la seva gent. Amb persones mínimament formades no passaria tot això. No ens vendrien la moto i els continuaríem votant.

jo artin au ha dit...

Així no hi manera d'avançar en res que sigui veritablement important.