innocent? sí, gràcies!

(A casa no ho saben, però aquesta nit he marxat. He deixat un cos buit dins el llit i he pujat al carro dels somnis. Però hi he pujat de veritat, res de coses etèries, ni si és no és, he fet el salt. Feia dies que en tenia ganes, només per saber si el negatiu d’aquest món és d’una altra manera. Perquè tot té una altra cara, no? Sí, ja sé que dir-ne el positiu d’aquí on vivim és ser ruc de mena, o senzillament estar sonat...però vaja, no trobo una altra manera d’explicar-me. O sí. Si aquest és el costat fosc, volia anar al costat clar. )

els 10 manaments de l’educació, aprovats avui (avui en publiquem els tres primers)

-No et consideraràs superior, ni millor que els teus alumnes. Prou savi per fer servir el raonament, prou llest per posar el cor davant. Prou valent per mostrar passió, els cuidaràs, t’hi acostaràs i sabràs fer sortir d’ells la motivació a partir del teu interès en ells per transmetre les teves ganes d’aprendre. Si tu no tens ganes d'aprendre, ells tampoc.

-No et quedaràs a la teva torre d’ivori. Savi com ets, i amb ganes de ser-ho més, procuraràs estar al corrent d’allò que mou el món. Llavors la teva tasca és la de fer ponts entre allò teòric i la necessària aplicació. Parlaràs amb ells, no pas només per explicar, més enllà d’això, els preguntaràs, mostraràs el teu interès per saber què aprenen, que pensen, de què dubten. Si tu no tens interès, ells tampoc.

-Educar consisteix en escoltar, preguntar, mostrar-se sensible i recordar que cada alumne és diferent. És provocar-los, fer-los respondre ni que sigui a través de l’excés, per tal que finalment entenguin i practiquin la bona comunicació, que sàpiguen argumentar i alhora mostrar respecte, ni que sigui per haver gaudit/patit en pròpia pell experiències colpidores. Si tu no els provoques tot això, qui ho farà?

(seguirem)