Cloenda Any Amades

Ara mateix, a ca l'Ara Mateix, només hi ha una recomanació per qui vulgui gaudir de veritat amb Amades, més enllà dels Costumaris i les tradicions.

Us recomano molt especialment que us compreu les seves Rondalles, de les quals jo en conec només dues entregues.

Llegir les rondalles catalanes de Joan Amades és com tornar a sentir-te a la falda de l'àvia o l'avi, rememorar l'infantesa, tonar a ser una criatura asseguda a la vora del foc, en una cuina amb fogons de ferro, la cuina "econòmica", que deia la meva iaia. Allà hi posava tionets i brasa per fer les sopes de pa escaldat. Del foc en treia també les brases per posar al braser, on recolzàvem els peus. Al braser, tot jugant, hi vaig fer caure de culs la meva germana, pobreta.

No podies sortir de la cuina, a l'entrada, solcada per les roderes per on passava el carro quan tornaven del camp, a l'entrada deia, amb el seu pou cobert i la galleda sempre a punt, hi feia un fred que et deixava glaçat. Corríem com esperitats cap dalt, saltironant pels graons de pedra gastada, i ens esmunyiem als llits amb matalàs de llana, que ja tenia la nostra forma ben emmotllada.

Això em recorda llegir Amades. Ara, explicar les rondalles a la classe, és encara més màgic. Sobretot, pel fet que, te les has d'enginyar per retornar el significat d'aquell entorn, ben perdut, als nostres nens, que poc saben de beneits, de Sant Pere i les seves claus del cel, de la Mare de Déu, de moliners i ferrers, de dimonis i d'infern, de frares i minyones. El que si entenen és el triomf de la bondat i l'èxit final dels babaus que sovint tenen sort amb allò que emprenen.